L’historiador especialitzat en teoria de l'arquitectura, el paisatgisme i el disseny d'entorns rurals recupera la reflexió de Christopher Alexander sobre els llocs de productivitat agrícola.
L'arquitecta britànica promou la creació d’espais de treball als barris per evitar desplaçaments innecessaris i per tal que puguem passar més temps treballant a la nostra comunitat, a prop dels familiars i amics.
Encara que l’opció del confinament domèstic i del teletreball ha estat una realitat només per a una part privilegiada de la població, no hi ha dubte que el relleu de tot un seguit d’activitats gràcies a la tecnologia és un aspecte real de la nostra societat.
Els espais independents d’art estan duent a terme experiments institucionals molt interessants com a residents proactius que formen part de les ciutats en ràpida transformació.
La diversitat d’espais públics, el seu diferent grau de complementarietat, privacitat, proximitat, interconnexió i inserció es reflecteixen també en la manera com aquests espais es governen.
L’espai urbà és allà on tots els ciutadans, amb independència dels seus ingressos i circumstàncies personals, poden sentir-se iguals i cuidats.
Els comuns globals esdevenen una sinècdoque d’un ordre espacial que legitima la violència geogràfica, la despossessió i l’extractivisme.
Reduir el nombre d’automòbils és clau per a aquesta reconquesta de l’espai, perquè de com menys asfalt disposin les rodes més terra s’allibera per plantar.
Les ciutats ofereixen una esperança de reconciliació entre diferents comunitats d’humans i entre nosaltres i altres espècies.