La diversitat d’espais públics, el seu diferent grau de complementarietat, privacitat, proximitat, interconnexió i inserció es reflecteixen també en la manera com aquests espais es governen.
L’espai urbà és allà on tots els ciutadans, amb independència dels seus ingressos i circumstàncies personals, poden sentir-se iguals i cuidats.
Els comuns globals esdevenen una sinècdoque d’un ordre espacial que legitima la violència geogràfica, la despossessió i l’extractivisme.
Reduir el nombre d’automòbils és clau per a aquesta reconquesta de l’espai, perquè de com menys asfalt disposin les rodes més terra s’allibera per plantar.
Les ciutats ofereixen una esperança de reconciliació entre diferents comunitats d’humans i entre nosaltres i altres espècies.
El proveïment i la protecció de l’espai públic és tanmateix un indicador igual de vàlid que qualsevol altre de l’estat de salut d’una societat.
Qualsevol nova legislació aplicada a les ciutats hauria d’incloure indicadors de planificació que millorin la salut.
Oficines, locals de planta baixa i entorns públics: l’espai físic és un recurs valuosíssim per redreçar el món després de la dolorosa irrupció del coronavirus.
La comunalització mòbil té lloc dins de les pràctiques compartides del moviment, les trobades momentànies i les assemblees fugaces