multimedia-frontend Portlet

30 juny 2021

El futur de l’espai públic

Nous models urbans per fer les ciutats més saludables
Mark J Nieuwenhuijsen

 City morning by Lieven SOETECC BY-NC-SA..jpg

Qualsevol nova legislació aplicada a les ciutats hauria d’incloure indicadors de planificació que millorin la salut.

Les ciutats són centres d’innovació i de creació de riquesa, però també focus de contaminació de l’aire i de soroll, d’efectes illa de calor i falta de zones verdes, cosa que perjudica la salut i el benestar de les persones. Un dels grans problemes de les ciutats és la (subòptima) planificació urbana i dels transports i l’ús de l’espai públic amb carrers dominats pels cotxes en moltes ciutats. Per exemple, una ciutat com Barcelona té alguns dels nivells més elevats de densitat de trànsit i contaminació de l’aire d’Europa, uns nivells que s’estima que causen unes 3.000 morts prematures cada any. El 60 % de l’espai públic l’utilitzen els cotxes, encara que només un de cada quatre desplaçaments es fa amb cotxe, i l’espai es podria utilitzar d’una manera més saludable.

Durant la pandèmia de la COVID-19 les ciutats han començat a expulsar els cotxes i a augmentar l’espai per al transport actiu, els carrils bici i els índexs d’ús de la bicicleta. Durant els confinaments, un 90 % dels conductors de cotxe no van trobar a faltar els desplaçaments a la feina en absolut o en certs aspectes, mentre que aproximadament un 90 % dels ciclistes van trobar a faltar els desplaçaments a la feina en gran mesura o en certs aspectes. I els nivells de contaminació de l’aire i de soroll van experimentar un descens considerable, en alguns casos de fins al 60 %.

Així, doncs ha arribat el moment de repensar els nostres models urbans? Al segle XX les ciutats semblaven estar dissenyades per als cotxes, però al segle XXI, hauríem d’aspirar a dissenyar unes ciutats per a les persones? Hauríem d’aspirar a dissenyar unes ciutats que siguin intel·ligents, sostenibles, habitables, justes i saludables, que apliquin solucions basades en la natura, tinguin una economia circular i fomentin la mobilitat activa i les zones verdes?

Nous models urbans

En diverses ciutats s'estan introduint una sèrie de nous conceptes urbans que van en aquesta direcció, com les superilles, la ciutat de 15 minuts, la ciutat sense cotxes o una barreja de tots ells. Quins són alguns dels seus efectes probables?

Les superilles

A Barcelona s’han planificat més de 500 superilles, en les quals es redueix el trànsit motoritzat en alguns carrers per deixar espai per a les persones, els desplaçaments actius i les zones verdes. Les superilles reduiran els nivells de contaminació de l’aire i de soroll, així com els efectes d’illa de calor, i augmentaran les zones verdes i l’activitat física, la qual cosa evitarà prop de 700 morts prematures cada any a Barcelona. S’han aplicat uns principis semblants als barris de trànsit reduït que s’han fomentat al Regne Unit.

La ciutat de 15 minuts

París està introduint la ciutat de 15 minuts, un model en què es pot accedir a la feina, l’escola, l’oci i altres activitats en menys de 15 minuts a peu. La ciutat de 15 minuts exigirà un canvi radical en la manera de pensar les nostres ciutats i la barreja de diferents grups de població, en lloc de l’actual zonificació per estatus econòmic i social, cosa que segurament reduirà les desigualtats. També reduirà la necessitat de llargs desplaçaments i, per tant, les emissions de CO2 i els nivells de contaminació de l’aire i de soroll.

La ciutat sense cotxes

Hamburg s’ha marcat com a objectiu ser una ciutat sense cotxes el 2034, entre altres coses per combatre la crisi climàtica. Les ciutats sense cotxes redueixen el trànsit motoritzat privat innecessari i proporcionen un accés fàcil al transport actiu i públic. Redueixen els nivells de contaminació de l’aire i de soroll, augmenten l’activitat física i creen espai per a les zones verdes. Un exemple d’èxit és Vauban, a la ciutat alemanya de Friburg, que és un barri sense cotxes i amb cases sostenibles.

Principis comuns

El que tots aquests models urbans tenen en comú és que inverteixen la piràmide de la planificació del transport, substituint la prioritat dels cotxes per la del transport públic i els desplaçaments a peu o amb bicicleta. Augmentar la xarxa de carrils bici i, per tant, els índexs d’ús de la bicicleta és una manera de reduir el trànsit motoritzat i les emissions de CO2 i d’augmentar la mobilitat activa, cosa que al seu torn augmenta l’activitat física, la salut i el benestar de les persones. Això els permetrà integrar l’activitat física en la seva vida diària, com ara en els desplaçaments a la feina, ja que moltes vegades no tenen temps per anar al gimnàs. S’ha progressat molt en la creació i l’augment de carrils bici, però aquests només funcionen si són segurs i formen part d’una xarxa.

Tots aquests models comparteixen també en certa mesura l’accés a les zones verdes, la qual cosa és important per a la salut mental i el benestar de les persones, el funcionament cognitiu i l’esperança de vida, entre altres coses. No hi ha només la necessitat de nous parcs, sinó també de més vegetació als carrers. Hem de treure asfalt i plantar més arbres, cosa que reduirà els efectes d’illa de calor i contribuirà a reduir el CO2 i a augmentar la salut i el benestar.

Enfocaments, polítiques i inversions sistèmics i holístics

Les ciutats són sistemes complexos i per abordar-ne els problemes necessitem enfocaments sistèmics i holístics que tinguin en compte diferents factors i circuits de retroalimentació i atenguin simultàniament la sostenibilitat (és a dir, la crisi climàtica), l’habitabilitat, la salut i la justícia. Massa vegades trobem a les ciutats una mentalitat de compartiments estancs que impedeix dur a la pràctica els enfocaments que tracten problemes múltiples. Necessitem uns enfocaments que involucrin diversos participants i disciplines.

Un dels grans problemes que pateixen moltes ciutats és la legislació antiquada, per exemple, les lleis de zonificació que impedeixen l’ús mixt de la terra, la qual cosa és essencial per a la mobilitat activa i bona per a la salut i els espais públics interessants. Qualsevol nova legislació, inclosa la que afecti els nous desenvolupaments urbans, hauria d’incloure indicadors de planificació que millorin la salut, un fet que sovint no passa. A més, caldria fer servir avaluacions de l’impacte en la salut per valorar quins són els projectes de planificació més saludables.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat recentment un manifest per a una recuperació saludable de la COVID-19 que inclou la construcció de ciutats saludables i habitables. Aquestes idees necessiten suport i finançament. El Pacte Verd Europeu pot ser una oportunitat. És un full de ruta exhaustiu que aspira a aconseguir que la Unió Europea faci un ús més eficient dels recursos i sigui més sostenible, i una gran oportunitat per fer unes ciutats amb petjada de carboni zero, més habitables i saludables mitjançant una millor planificació urbana i del transport.

Aprofitem aquesta oportunitat per millorar les nostres ciutats i els seus espais públics.

També et pot interessar