Projects Frontend Portlet

  • FINALISTA 2018

Parc del riu Lea

Londres (Regne Unit), 2018

La creació d’un parc a les ribes del riu Lea, des del Tàmesi fins al Parc Olímpic de la Reina Elisabeth, supera la fragmentació física i social que interposaven les grans infraestructures sense renunciar al reconeixement d’un paisatge industrial que ha estat fonamental per al desenvolupament econòmic de Londres.

Estat previ

Des dels orígens de Londres, la vall del riu Lea ha estat una terra de provisió per a la ciutat, que n’ha cobert les necessitats en termes d’energia, aliments i aigua, a la vegada que ha estat també el dipositari de les deixalles. L’abundant cabal d’aigua del Lea ha permès, al llarg del temps, ser la força per moure molins, transportar producció i rebre mercaderies de tot arreu. La vall del riu Lea ha estat el lloc clau del desenvolupament econòmic londinenc, fet que li atorga, dins la història de Londres, la categoria de veritable pilar de suport de la ciutat. En l’actualitat, el seu paisatge està configurat per la indústria, processos tècnics i infraestructures. Gasòmetres, conduccions d’energia, clavegueram, vies d’alta capacitat i ferroviàries, molls, dipòsits i túnels han establert una topografia formada per una successió d’espais tancats adreçada a la resolució dels problemes tècnics de manera autònoma i sectorial. En realitat, és el pòsit de dos mil anys d’usos del sòl el responsable de la creació d’una vall extraordinària però, al mateix temps, la configuració d’un paisatge inaccessible, de navegació dificultosa, monofuncional i, certament, tancat a l’accés públic. Però, com observa la deriva poètica de l’escriptor Iain Sinclair, el Lea també ha estat un lloc d’invenció, on van néixer el plàstic, la pólvora i la cervesa índia pale ale.

La premissa principal del projecte The Lea River Park, el parc del riu Lea, va ser la transformació d’aquest territori tan industrialitzat en un nou espai públic per a Londres, vivificat, però, per la seva tradició de terra de provisió de la ciutat. Calia treballar curosament amb tots els elements que hi havia a la vall, els que són evidents i també els ocults, amb la idea de teixir una continuïtat entre el passat patrimonial i el futur, tant en un sentit de celebració com de mirada a l’avenir.

Objecte de la intervenció

«Cada peça de terra unida a les altres per formar una gran reserva nacional…, un gran parc de lleure per als londinencs». Aquest va ser un dels principis que sir Patrick Abercrombie, l’urbanista responsable del Pla del Gran Londres del 1944, va argüir per convertir la vall del riu en un paisatge lineal de 26 milles, un tascó verd que penetrava a la ciutat i que, alhora, havia de connectar el riu Tàmesi amb l’espai exterior del green belt (cinturó verd) de Londres. El 1967 es va crear el Lee Valley Regional Park Authority (Autoritat del Parc Regional de la vall del Lea), que ha estat un lloc per a tot tipus d’activitats de lleure. Però la part baixa del riu Lea, el Lower Lea, va quedar desconnectat del parc en un trajecte aproximat de 5 quilòmetres i, en paraules de Tom Holbrook, de 5th Studio, havia mantingut la gent allunyada de la zona. La idea del projecte ha estat transformar una àrea urbana de passat industrial per poder crear centralitat en una de les àrees de nou creixement de més gran extensió de Londres. De fet, el seu llegat de fragmentació física i social era el factor més crític que calia afrontar, ja que des de sempre la vall ha estat un lloc de trobada i alhora de divisió, un antic límit entre Londres i els territoris de l’est i, més recentment, aquesta fragmentació es reflectia fins i tot en les percepcions que tenien de l’àrea les diferents comunitats dels seus marges. La creació del parc, doncs, és una oportunitat per reunificar la vall gràcies a una nova accessibilitat que tregui el riu de la marginalitat i el situï en el centre del nou espai públic

Descripció

5th Studio va estar treballant durant gairebé deu anys per dur a terme el tram final de la visió d’Abercrombie. El document publicat el 2007, Design Framework, va establir tot el conjunt d’objectius del projecte que incloïa des d’una gamma àmplia de socis fins a les estratègies necessàries per a l’adquisició de terrenys. Aquest darrer punt va ser clau per al traçat del camí del Lea, el Leaway. Aquesta via actua al mateix temps de ruta per caminar i anar amb bici i és l’estructura que fa de lligam entre les sis àrees centrals del parc: Three Mills Green, Mill Meads, Twelvetrees Park, Poplar River Park, Exotic Wild i East India Basin. Juntament amb el despatx Jonathan Cook Landscape Architects, es va treballar el caràcter paisatgístic d’alguns d’aquests espais que puntuen el recorregut, com també del Canning Town Riverside i Silvocea Way. Amb aquest conjunt d’actuacions el projecte ha esdevingut un punt de transició vers una estratègia que prioritza la connectivitat entre les noves àrees de parc que van associades, al seu torn, al treball de nombrosos terratinents. Per tal d’assolir un plantejament coherent i integrador de totes les parts, es van publicar dos documents bàsics més, The Prime, que introduïa els conceptes generals de la intervenció, i The Manual, una guia de disseny que exposa la paleta de materials, de mobiliari urbà i d’acabats en general que permet la continuïtat al llarg dels diversos espais conformadors del Lea River Park. La relació amb el caràcter del lloc es fa patent en els senders de les vores del riu, on s’han disposat bancs massissos en forma de seccions en U fets amb grans trossos de fusta dels molls fluvials. ces of timber from the Lea River wharves.

Valoració

Quan, després d’anys de negociacions, el Lea River Park es va inaugurar a la primavera del 2017, el periodista de The Guardian Oliver Wainwright va expressar que el nou camí del Lea, amb els seus enllaços, ponts i rampes, amb la seva robustesa com a camí de marge de riu, fa sentir que sempre ha estat allí; un clar model de verd útil. La intervenció ha estat possible gràcies al finançament de diferents entitats públiques i, més recentment, per la London Legacy Development Corporation i els municipis de Newham i Tower Hamlets. Va ser necessari adoptar un enfocament gradual que va respondre sempre a la disponibilitat dels fons econòmics i l’adquisició del sòl amb la inversió inicial destinada a la creació de la ruta del Leaway. Però també és cert que en alguns moments els autors del projecte van haver de treballar sense clients actuant de defensors per mantenir-lo viu i treballant i generant resiliència i suport entre els usuaris que accedirien físicament a la vall del riu; ells són, finalment, els responsables de la seva veritable transformació. El resultat és un paisatge de gran complexitat, accidentat, que es distingeix per la seva fragilitat i que ha demostrat com un urbanisme quirúrgic, tàctic en la llarga durada, ha aconseguit crear un nou recorregut urbà que sutura espais i els requalifica pels seus valors compartits de patrimoni natural i d’herència industrial, una mena d’homeopatia paisatgística, en paraules del seu autor Tom Holbrook.

Teresa Navas


[Darrera actualització: 11/12/2019]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Londres
PAÍS: Regne Unit
INICI DE PROJECTE: 2007
INICI DE LES OBRES: 2011
FI DE LES OBRES: 2018
DIRECCIÓ D'OBRA: MACE and Currie Brown and LB Newham
CONSTRUCTORA: Buckingham Group Contracting Ltd, Blakedown Landscapes (SE) Ltd, English Landscapes Ltd, FM Conway, Serco
SUPERFÍCIE: 2.350.000 m²
COST: 4.760.000 €
WEB: http://www.queenelizabetholympicpark.co.uk/the-park/attractions/around-the-park/lea-river-park

Crèdits

PROMOTOR:
London Legacy Development Corporation (with London Borough of Tower Hamlets and London Borough of Newham)

AUTORS:
5th Studio

COL·LABORADORS:
Jonathan Cook Landscape Architects (Landscaping) / Alan Baxter Associates (Engineering) / Capita (Allan Tyler- Cost Control)/ MACE (Project Management) / Ecology Consultancy (Ecology Consultants)

Documents relacionats