Estat previ

Des dels orígens de Londres, la vall del riu Lea ha estat una terra de provisió per a la ciutat, que n’ha cobert les necessitats en termes d’energia, aliments i aigua, a la vegada que ha estat també el dipositari de les deixalles. L’abundant cabal d’aigua del Lea ha permès, al llarg del temps, ser la força per moure molins, transportar producció i rebre mercaderies de tot arreu. La vall del riu Lea ha estat el lloc clau del desenvolupament econòmic londinenc, fet que li atorga, dins la història de Londres, la categoria de veritable pilar de suport de la ciutat. En l’actualitat, el seu paisatge està configurat per la indústria, processos tècnics i infraestructures. Gasòmetres, conduccions d’energia, clavegueram, vies d’alta capacitat i ferroviàries, molls, dipòsits i túnels han establert una topografia formada per una successió d’espais tancats adreçada a la resolució dels problemes tècnics de manera autònoma i sectorial. En realitat, és el pòsit de dos mil anys d’usos del sòl el responsable de la creació d’una vall extraordinària però, al mateix temps, la configuració d’un paisatge inaccessible, de navegació dificultosa, monofuncional i, certament, tancat a l’accés públic. Però, com observa la deriva poètica de l’escriptor Iain Sinclair, el Lea també ha estat un lloc d’invenció, on van néixer el plàstic, la pólvora i la cervesa índia pale ale.

La premissa principal del projecte The Lea River Park, el parc del riu Lea, va ser la transformació d’aquest territori tan industrialitzat en un nou espai públic per a Londres, vivificat, però, per la seva tradició de terra de provisió de la ciutat. Calia treballar curosament amb tots els elements que hi havia a la vall, els que són evidents i també els ocults, amb la idea de teixir una continuïtat entre el passat patrimonial i el futur, tant en un sentit de celebració com de mirada a l’avenir.

Descripció

5th Studio va estar treballant durant gairebé deu anys per dur a terme el tram final de la visió d’Abercrombie. El document publicat el 2007, Design Framework, va establir tot el conjunt d’objectius del projecte que incloïa des d’una gamma àmplia de socis fins a les estratègies necessàries per a l’adquisició de terrenys. Aquest darrer punt va ser clau per al traçat del camí del Lea, el Leaway. Aquesta via actua al mateix temps de ruta per caminar i anar amb bici i és l’estructura que fa de lligam entre les sis àrees centrals del parc: Three Mills Green, Mill Meads, Twelvetrees Park, Poplar River Park, Exotic Wild i East India Basin. Juntament amb el despatx Jonathan Cook Landscape Architects, es va treballar el caràcter paisatgístic d’alguns d’aquests espais que puntuen el recorregut, com també del Canning Town Riverside i Silvocea Way. Amb aquest conjunt d’actuacions el projecte ha esdevingut un punt de transició vers una estratègia que prioritza la connectivitat entre les noves àrees de parc que van associades, al seu torn, al treball de nombrosos terratinents. Per tal d’assolir un plantejament coherent i integrador de totes les parts, es van publicar dos documents bàsics més, The Prime, que introduïa els conceptes generals de la intervenció, i The Manual, una guia de disseny que exposa la paleta de materials, de mobiliari urbà i d’acabats en general que permet la continuïtat al llarg dels diversos espais conformadors del Lea River Park. La relació amb el caràcter del lloc es fa patent en els senders de les vores del riu, on s’han disposat bancs massissos en forma de seccions en U fets amb grans trossos de fusta dels molls fluvials. ces of timber from the Lea River wharves.