Estat previ
El nucli antic de Gironella s’amuntega sobre un turó, al voltant d’un castell medieval. L’accident geogràfic li confereix una façana urbana encarada al riu Llobregat, on destaquen diversos elements arquitectònics amb valor patrimonial, com ara alguns llenços de pedra de la muralla medieval, el campanar prismàtic de l’església i algunes colònies tèxtils, d’obra vista, construïdes a principis del segle XX. Però l’accident també genera un incòmode desnivell de vint metres d’alçada. A dalt, davant l’Ajuntament, hi ha la plaça de l’Església, un balcó públic amb bones vistes sobre el riu. Al peu de la muralla, hi ha el camí de Cal Metre, un passeig fluvial amb arbrat de ribera que ofereix bona ombra a l’estiu i diversos canvis cromàtics al llarg de les estacions.Malgrat aquests atractius, durant les darreres dècades del segle XX, la ciutat es va estendre cap a l’altra riba del riu, tot girant l’esquena al nucli antic. Els nous barris es van desenvolupar al llarg de la carretera que connecta Barcelona amb Berga, en terrenys plans i amb bona accessibilitat. Això va motivar que el centre històric s’anés despoblant. Els seus darrers veïns, majoritàriament gent gran que patia diàriament el pendent dels carrers, van acabar condemnats a la marginalitat física i l’exclusió social.
Objecte de la intervenció
L’any 2013, l’Ajuntament de Gironella i la Diputació de Barcelona van decidir revertir aquesta situació tot millorant l’accessibilitat al nucli antic. A tal efecte, es va decidir invertir més de vuitanta mil euros en la inserció d’un elevador que havia de millorar la connexió entre la plaça de l’Església i el camí de Cal Metre. A més de salvar el desnivell, es tractava de connectar el centre històric amb la part plana de la ciutat. Però, lluny de limitar-se a la mera funció infraestructural, el nou ascensor també tenia aspiracions paisatgístiques i patrimonials. D’una banda, el seu volum havia d’integrar-se amb els elements arquitectònics de la façana fluvial. De l’altra, havia de ser l’excusa per retornar al passeig de Cal Metre la condició d’espai públic primordial.Descripció
El nou elevador forma un prisma de vint-i-quatre metres d’alçada adossat a la muralla medieval. Un taller local va manufacturar tota l’estructura, d’acer, en quatre mòduls prefabricats que es van acoblar in situ en sengles dies consecutius. Està formada per quatre muntants tubulars, de secció quadrada, enriostats cada metre i mig amb travessers horitzontals. Als setze metres superiors de la caixa d’ascensor, tres de les quatre cares del prisma estan recobertes amb una gelosia ceràmica que garanteix la protecció solar, la ventilació i la il·luminació natural. Està formada per maons foradats fixats en perfils en L soldats a l’estructura. La cara del prisma que dóna a la muralla està descoberta i mostra els seus blocs de pedra durant el recorregut. Al nivell de la plaça, té una façana de vidre. Els vuit metres inferiors de la caixa d’ascensor, completament envidriats, tenen la transparència necessària per garantir la relació visual amb els arbres del passeig de Cal Metre.Valoració
Des de la distància, l’elevador de Gironella té un aspecte sòlid que l’emparenta amb els llenços petris de la muralla medieval, amb el prisma del campanar de l’església i amb les façanes d’obra vista de les colònies tèxtils. Però, des d’una posició més propera, el prisma desvela la seva lleugeresa gràcies a les transparències d’una gelosia que constitueix una solució constructiva econòmica, de fàcil execució i de baix manteniment. La seva presència activa tant la plaça de l’Església com el passeig de Cal Metre, dos espais públics primordials que, un cop connectats, s’enriqueixen mútuament. El seu enllaç simbiòtic atrau els gironellencs cap a un nucli antic que havia caigut en l’oblit. Per ara, són visitants, però, tal vegada, acabin sent residents.David Bravo
[Darrera actualització: 19/05/2023]
