Arquitecte. President del jurat del Premi el 2012.
Arquitecte que manté una estreta relació amb Barcelona, ciutat on viu i on ha construït la major part de la seva obra. La biblioteca Jaume Fuster (2006) a la Plaça Lesseps ─que li va valdre el seu tercer Premi FAD i el reconeixement del Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya─, la illa d’equipaments de Fort Pienc (2003), a l’Eixample, o l’edifici d’habitatges del carrer del Carme 55 (1995), al barri del Raval, són exemples destacats d’una arquitectura que ha contribuït a millorar la ciutat. Però, més que per l’empremta que deixen a la fisonomia de Barcelona, els seus edificis es caracteritzen per la seva capacitat d’establir diàleg amb l’entorn.
Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Posteriorment va ser professor d’aquest centre, així com de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i de la Universitat Ramon Llull. També ha estat professor convidat a escoles d’arquitectura com la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Pamplona o l’École Polytechnique Fédérale de Lausana. Els seus articles i obres sobre Josep Mª Jujol, Mies van der Rohe, Alejandro de la Sota i Coderch, especialment, han estat àmpliament publicats a revistes d’abast nacional i internacional.
Última actualització: gener 2019
