Estat previ
Terras da Costa és un barri de barraques a Costa de Caparica, als afores de Lisboa. Majoritàriament habitat per gent procedent de les illes africanes de Cap Verd i de la comunitat rom, amb un 45 % de la seva població menor de 18 anys, els seus habitatges es localitzen en una reserva agrícola i ecològica. L’assentament es va originar als anys setanta amb unes primeres cases d’arrendataris que conreaven la terra i no va ser fins a principis de l’any 2000 que s’expandeix per l’ocupació i construcció de sòl vacant. Desconnectat de la trama urbana de Lisboa i amb l’estigma de la il·legalitat, el barri té el problema principal en el caràcter precari de les seves cases, on no arriba l’aigua corrent i, només recentment, la xarxa legal d’electricitat. A més d’aquestes condicions de vida, la comunitat pateix l’aïllament i la invisibilitat i, això, malgrat que està formada per dues ètnies diferents les quals, compartint les mateixes mancances, han sabut crear un sentit de col·lectivitat que s’ha anat reforçant al llarg dels anys.Objecte de la intervenció
La impossibilitat de poder intervenir en les cases va estimular un projecte desenvolupat durant cinc anys amb el supòsit fonamental de construir un sentit d’espai públic i comú. En altres paraules, obrir un procés de debat entre els habitants adreçat a la invenció d’un nou barri construït des d’allò que és col·lectiu. El treball va ser liderat per tres entitats: ateliermob, Colectivo Warehouse i els membres de la comunitat, que van discutir plegats les necessitats dels seus habitants i les possibilitats d’actuació en l’espai exterior. Totes les discussions es van centrar al voltant de les pràctiques socioespacials i les urgències de la població. Mitjançant un procés de participació intens, el programa es va centrar en les necessitats més prioritàries i la més important de totes elles era l’accés a l’aigua, que calia situar en un punt proper a les cases. El primer pas va ser la construcció d’una cuina comunitària amb una estructura multifuncional que esdevingués l’espai col·lectiu del barri però que, alhora, fos una estructura per convidar «els de fora» a visitar l’àrea i, així, contribuir a una més gran visibilitat d’aquesta comunitat de Costa de Caparica.Descripció
En la perspectiva de crear un nou futur per al barri, la cuina ha estat projectada per convertir-se en un veritable espai comunitari amb un disseny que dona resposta principalment a les funcions pràctiques com l’abastiment d’aigua potable i altres funcions de sanejament. Fins aleshores, els residents tenien la font més propera a un quilòmetre de distància. El seu costum de menjar plegats que es veia dificultat per la manca d’un espai adient té ara una zona habilitada com a menjador que facilita aquesta tradició. L’edifici consisteix en una construcció senzilla de fusta amb forma d’L i tancaments de persiana que permeten una relació molt permeable amb l’exterior. A més del punt d’aigua i l’equipament per cuinar, la seva distribució serveix a una multiplicitat d’usos com és l’espai de bugada i un pati a l’aire lliure ben delimitat per la nova construcció. A la vegada, la cuina com a lloc de trobada de la comunitat per cuinar i menjar es va plantejar com l’espai de tots els debats, l’escenari de les discussions col·lectives, on es tinguin es compte les pràctiques preexistents i poder inventar noves possibilitats.Valoració
La cuina ha estat, sense cap dubte, el començament d’un procés de rehabitar que no ha estat exempt de resistències especialment durant la fase de la seva edificació. Però no ha suposat cap impediment perquè el projecte hagi pogut estendre els seus límits inicials d’actuació quan les autoritats locals es van involucrar precisament a donar una solució de futur per al rehabitatge dins el perímetre de la ciutat de Costa de Caparica. En aquest moment, això s’ha convertit en l’objectiu principal de tot el treball i s’ha vist afavorit amb la creació d’una comissió veïnal que ha permès portar a terme les primeres reunions entre el municipi i els residents. Aquest fet ha estat essencial per al reconeixement d’unes pràctiques socioespacials que no depenen de les condicions de vida presents. El dret a la ciutat reclamat pels seus habitants i la preservació de les seves identitats culturals com una riquesa urbana són els dos elements de partida per a la seva integració a la ciutat.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 11/12/2019]
