Estat previ
Des de fa segles, la sèquia de Pavilla recull els regalims de les neus perennes de Sierra Nevada. Les seves aigües penetren Nigüelas, a la falda de la serralada, per moure molins, regar cultius i, més recentment, per generaruna part de l’energia elèctrica que consumeix aquesta vila de poc més de mil habitants. Després de recórrer el nucli urbà, passant per la mateixa plaça major, arriba a un antic hort comunal que dóna pas a les terres de cultiu del municipi.Amb pendent suau i una superfície de poc més de tres mil metres quadrats, l’hort ofereix bones vistes sobre el paisatge. Molts dels actuals veïns, inclosa l’alcaldessa, guarden entre els records d’infància aquest espai, on encara hi ha les basses on es banyaven, els roures que els donaven ombra o els codonys que els servien d’amagatall mentre els seus pares i avis llauraven la terra. Fins l’any 2013, la vila, que és pobra, de població minvant i amb altes taxes d’atur, no va tenir gaire cura d’aquest lloc emblemàtic, tot i que, afortunadament, encara manté la titularitat municipal.
Objecte de la intervenció
L’any 2013, l’Ajuntament de Nigüelas va veure en la recuperació de la funció productiva de l’hort una doble oportunitat. D’una banda, es rescabalava la memòria perduda d’un lloc que havia estat emblemàtic per al poble. Del’altra, l’operació podia servir per combatre l’atur que tenalla la població. El pressupost disponible era baix, no arribava als cinquanta mil euros, però es va decidir destinar-lo a contractar només mà d’obra local. Al llarg de cinc mesos de feina, un total de cinquanta-sis residents van treballar-hi en diferents torns de quinze dies.Descripció
Durant tot aquest temps, el recinte va romandre obert perquè els veïns hi entressin, coneguessin l’estat de l’obra i poguessin expressar la seva opinió. Alguns d’ells van ser entrevistats per conèixer en detall els valors que l’hort comunal amagava. La major part de la feina executada va consistir en l’excavació d’una sendera mig enclotada que zigzagueja des del punt més alt de l’hort, vora el poble, fins al punt més baix. El fet que la sendera estigui mig soterrada situa la terra llaurada més a prop del punt de vista del passejant i genera uns murets de contenció que el protegeixen i l’acompanyen.Al punt més alt de la sendera, hi ha una bassa de reg,allargassada i delimitada per murs de formigó. Acumula aigua de la sèquia de Pavilla, que només raja un cop a la setmana. La sendera desemboca, a la part baixa de l’hort, en una esplanada on hi ha una segona bassa que recull l’aigua sobrant de reg. L’esplanada també acull un escenari on, a l’estiu, es fan concerts i projeccions de cinema a l’aire lliure. Un grapat de figueres, castanyers i una olivera vella, que s’han mantingut com la resta de l’arbrat preexistent, li fan de teló de fons. L’escenari consisteix en una plataforma de formigó lleugerament elevada, que és també la coberta d’un magatzem soterrat.
Valoració
Acabada l’obra, aquest hort de gestió col•lectiva funciona com a espai pedagògic de l’escola municipal, com a explotació productiva d’un taller que fomenta l’ocupació, com a lloc de trobada de tots els veïns en dies assenyalats o com un jardí apartat que ofereix tranquil•litat i bones vistes. A través d’aquestes múltiples funcions, que l’omplen de vida, l’hort ha deixat enrere el seu estat d’abandonament i ha recuperat el seu rol com a espai comunitari, un espai que ens recorda que el concepte de bé comú té les seves arrels en antics cultius comunals.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
