Estat previ
L’auge industrial del segle XX va suposar una gran transformació del medi fluvial que va comprometre la continuïtat ecològica del riu Llobregat i el va convertir en un dels rius més industrialitzats d’Europa. Després de la decadència de les colònies industrials, el municipi de Sallent de Llobregat va tornar a créixer cap al riu sense considerar la presència de les seves aigües a què atribuïa la seva identitat. S’havien perdut per complet les condicions naturals originals de les ribes, colonitzades per espècies invasores perjudicials per a l’ecosistema, fent que es degradessin els terrenys entre el poble i el riu.
A més, com que es va construir a les ribes, va minvar la capacitat natural del riu per gestionar les seves crescudes, posant en perill el medi urbà.
Objecte de la intervenció
El projecte reordena els espais fluvials del Llobregat en el seu pas pel municipi en un lloc que havia perdut el valor patrimonial de la indústria lligada a l’aigua i la seva relació amb la natura. La intervenció renaturalitza uns terrenys fortament transformats pel seu passat industrial per permetre el retrobament de la població amb el riu i tornar al seu lloc la identitat fluvial perduda. El projecte busca una transformació del territori amb lògiques naturals que fomenten la resiliència del paisatge en el temps.
Els terrenys escollits, patrimoni del passat industrial de Sallent de Llobregat, estan situats entre la torre del gas i una vella fàbrica, uns terrenys guanyats al riu per l’acumulació de sediments. La proposta desenvolupa estratègies que busquen recuperar la connectivitat ecològica, millorar la gestió de l’aigua i generar biodiversitat.
Descripció
Com a punt de partida del projecte, es van agafar les diferents dinàmiques del territori perquè evolucionessin cap a la recuperació d’un ecosistema propi de les zones fluvials. La manipulació de la topografia configura un perfil que ajuda a gestionar les inundacions. Els camins descansen sobre les vores d’uns monticles elevats situats per sobre del nivell d’inundació per protegir l’espai urbà adjacent. La plantació recupera l’estructura del bosc de la riba en relació amb el nivell freàtic i es compon de masses arbòries mixtes complementades amb arbusts i halòfits en les zones humides. Les tècniques de bioenginyeria consoliden el marge exposat en estabilitzar els talussos debilitats per l’extracció d’espècies invasores, creant així les condicions òptimes per al desenvolupament de la vegetació autòctona, que varia segons la pendent del terreny i la seva exposició a la força del riu. Totes aquestes manipulacions del terreny es fan amb un mínim d’operacions, evitant generar residus i garantint la reducció d’aportacions externes.
Valoració
El nou espai públic redescobreix el paisatge fluvial a la vegada que aporta nous usos i funcions que garanteixen la resiliència del teixit urbà i la connectivitat ecològica del territori.
La resistència a la tempesta Glòria, una forta borrasca que va afectar el territori el 2020, va demostrar que l’espai ja forma part del procés de mitigació de l’emergència climàtica; la inundació es va gestionar a partir d’un procés en què l’aigua ascendeix de forma controlada fins arribar a una conca de drenatge, on queda retinguda temporalment fins que surt per un sobreeixidor que la torna al riu.
[Darrera actualització: 12/09/2023]
