Projects Frontend Portlet

  • FINALISTA 2016

«Mierīgi»

Riga (Letònia), 2016

El carrer Miera acull durant una setmana una instal•lació efímera que permet als seus veïns experimentar les possibilitats d'un espai públic amb menor presència del cotxe privat i major superfície dedicada a les bicicletes, els vianants i la interacció social.

Estat previ

Als centres urbans europeus, més de la meitat de l’espai públic està dedicat al vehicle privat. Com és sabut, aquesta privatització dels carrers constitueix una amenaça per a la salut de les persones i del planeta. Però també constitueix una mostra flagrant d’injustícia espacial. L’automòbil, que mou menys d’una quarta part de la població, margina els nens, la gent gran i tots aquells que no disposen de les facultats físiques o econòmiques per conduir-lo.

El carrer Miera no n’és una excepció. Dels seus prop de disset metres d’amplada, nou metres estan dedicats al trànsit, que circula en els dos sentits. Part de la calçada està ocupada per dues vies de tramvia que no estan segregades, de manera que els cotxes les ocupen constantment. Més encara quan els dos laterals s’utilitzen normalment per aparcar. Els vianants, els comerciants i els ciclistes es veuen obligats a compartir la vorera, d’uns quatre metres d’amplada al costat nord i de menys de tres metres al costat sud. Així es veuen obligats a sortejar persones, portes que s’obren o senyals verticals a cada moment.

 

Objecte de la intervenció

Per sort, el carrer Miera té una comunitat local arrelada i molt activa. Conscients d’això, l’any 2014, un col·lectiu de joves urbanistes va triar el carrer per fer-hi un experiment. Es tractava d’estendre entre els agreujats usuaris de la via la consciència que el seu limitat espai es pot repartir de manera més equilibrada. La iniciativa, que formava part d’una estratègia més gran per reclamar més espai per a la bicicleta a la ciutat de Riga, volia també explorar la relació entre els tècnics que dissenyen l’espai públic i la comunitat que en fa ús habitualment. Bé és cert que els primers són els que saben com es fan els carrers, però no ho és menys que els segons són experts a utilitzar-los. A través d’una mirada creuada entre ambdós móns, els tècnics poden aprendre a respondre millor a les necessitats reals de la gent mentre que aquesta pot obtenir millors respostes a les seves necessitats.

Els joves urbanistes van començar per dibuixar els plànols d’una proposta per reduir l’espai dedicat al cotxe i es van entretenir a il·lustrar-la amb perspectives i fotomuntatges. Volien involucrar els veïns i els comerciants en la millora. La resposta va ser positiva, si bé no quedava del tot clar si la gent havia entès totalment la proposta. Encara que l’entenguessin, tampoc podien estar completament segurs que funcionaria.

Descripció

Al cap de dos anys de donar-li voltes, els joves urbanistes van decidir fer una prova a escala real. D’acord amb els veïns i els comerciants, van escollir un tram del carrer Miera de catorze metres de llargada. També van recollir 7.000 euros per implementar l’assaig, que batejarien amb el nom de «Mierīgi!». Van trigar tres dies a dur a terme l’actuació, que només tenia permís per romandre-hi una setmana. Consistia a fer una ampliació temporal de les voreres, tot revestint-les amb una tarima de panells de contraxapat. Per distingir les voreres del tram experimental, van pintar les tarimes amb un color blau cel que conferia a l’escena una certa irrealitat. Les voreres ampliades es van equipar amb bancs per seure, jardineres amb flors, un estand per arreglar bicicletes i panells informatius sobre els propòsits de la instal·lació.

En realitat, l’ampliació de voreres va ser possible gràcies a un petit gest inicial. Els quatre carrils de circulació per a cotxes —dos per banda— es van reduir a dos carrils compartits amb el tramvia. Fins i tot quedava lloc per inserir a cada costat del carrer un carril pedalable adjacent a la vorera. Això alliberava espai per als vianants i les cafeteries, que ho van notar, no van trigar gaire a treure algunes tauletes i cadires per als seus clients. De seguida es va fer palès a ulls de tothom que la qualitat de vida en aquell tram de catorze metres del carrer Miera augmentava significativament.

Valoració

Els veïns i els botiguers del carrer Miera semblaven contents de fer de figurants d’una escena passatgera on es representaven a si mateixos en un carrer diferent. Un vídeo de l’experiment publicat a les xarxes socials va tenir més de 60.000 reproduccions i va rebre comentaris de gent d’arreu del món que volia seguir el mateix camí per canviar el seu carrer. La curta setmana que va durar la instal·lació «Mierīgi!», residents locals, comerciants i transeünts debatien sobre la solució a cada moment. Potser no tothom estava d’acord amb la reconquesta de l’espai privatitzat pel cotxe, però va quedar clar que l’urbanisme tàctic pot ser una eina eficaç per implicar la gent en les qüestions del disseny urbà. El seu mètode permet posar a prova un espai, valorar el resultat i evitar costos en errors de disseny. Malgrat ser fugisser, l’experiment ha deixat una lliçó al carrer Miera: abans de conquerir l’espai de la ciutat cal conquerir la consciència dels ciutadans.

[Darrera actualització: 25/09/2018]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Riga
PAÍS: Letònia
INICI DE PROJECTE: 2014
INICI DE LES OBRES: 2014
FI DE LES OBRES: 2014
DIRECCIÓ D'OBRA: Miera Street Republic
CONSTRUCTORA: Guntis Jasotis, Elvijs Jamonts, Nauris Larmanis, Oto Ozols, Edijs Vucens, Evelina Ozola, Toms Kokins, Mihails Simvulidi, Ivars Jankovskis
SUPERFÍCIE: 250 m²
COST: 7.000 €
WEB: https://vimeo.com/110836621

Crèdits

PROMOTOR:
Fine Young Urbanists

AUTORS:
Fine Young Urbanists


Documents relacionats