Estat previ
L’abundància de recintes industrials i la baixa densitat edificatòria expliquen que el districte de Valby, al sud-oest de Copenhaguen, quedés força aïllat de la resta de la trama urbana. L’any 2006, l’Ajuntament va topar amb una oportunitat per esmenar aquesta marginalitat. La cervesera Carlsberg, una de les més grans del món, va decidir tancar la històrica factoria que tenia al barri des del segle XIX per concentrar tota la producció danesa a la localitat de Fredericia. Al recinte fabril, poblat de jardins històrics i belles construccions vuitcentistes, tan sols hi romandrien les oficines de la companyia i una petita destil·leria artesanal.Si bé situava Valby en la incerta sendera de tantes altres ciutats europees que s’enfronten al fenomen de la desindustrialització, el tancament plantejava la possibilitat de desenvolupar un nou teixit que connectés el barri amb l’adjacent districte de Vesterbro. Amb aquesta finalitat, el consistori va convocar un concurs internacional per a la concepció d’un nou veïnat que, plenament respectuós amb el patrimoni industrial del lloc, s’havia d’assemblar a un centre històric caracteritzat per l’alta densitat, la mixtura d’usos i la profusió de placetes i carrerons.
No obstant això, la clausura de la fàbrica l’any 2008 va coincidir amb l’esclat de la crisi econòmica i la materialització del projecte es va estroncar sobtadament. Els jardins, les naus i els intersticis que les separen van quedar en silenci, a l’espera de millors temps. És el cas d’un gran porxo metàl·lic, quadrat i exempt, antigament usat per aixoplugar la càrrega de camions i que va acabar servint de cobert a alguns cotxes mal aparcats. Malgrat tot, la companyia propietària va decidir deixar el recinte obert per facilitar la visita de passejants encuriosits i, fins i tot, per promoure determinades apropiacions que atraguessin l’atenció de la ciutat sobre el lloc.
Objecte de la intervenció
En aquestes circumstàncies i amb la col·laboració de l’Ajuntament i de dues fundacions filantròpiques dedicades a la promoció dels usos col·lectius de l’entorn construït, l’empresa va convocar el 2010 un nou concurs, en aquest cas, d’instal·lacions efímeres. Es tractava de vigoritzar les qualitats espacials del recinte i d’afavorir-ne la reactivació a través de l’actuació en tres emplaçaments contigus que sumaven vint-i-cinc mil metres quadrats. La iniciativa comptava amb una inversió total d’un milió d’euros per impregnar els tres llocs, simultàniament, de valors culturals, esportius i artístics.Un d’ells era l’esplanada d’accés a una antiga planta embotelladora, que va acollir activitats com conferències, fires de llibres, concerts i festes. Un altre era una superfície pavimentada que es va transformar en una zona on gaudir, com a practicant o espectador, d’esports eminentment urbans com el bàsquet, el skateboarding o el parkour. El tercer emplaçament, situat entre els dos anteriors, era el porxo metàl·lic per carregar camions, on es va plantar una poètica instal·lació anomenada «Rebskoven» («Bosc de cordes»).
Descripció
La instal·lació va consistir a suspendre del sostre del porxo 3.500 segments verticals de corda blanca. Separades un metre les unes de les altres, les cordes cobreixen tot el sostre formant una matriu ortogonal de mil metres quadrats. Totes tenen vint-i-dos mil•límetres de gruix, sumen en conjunt una longitud de gairebé catorze quilòmetres i superen les tres tones de pes total afegit. La majoria pengen fins a un pam arran de terra formant un laberint de passadissos bidireccionals. Algunes, però, s’escurcen successivament per generar sota el porxo cavitats voltades que aclareixen l’espessor del laberint i permeten encabir certs esdeveniments, com festes i concerts. Els seus caps inferiors estan rematats amb impregnacions taronges que eviten que es desfilin i que recalquen les superfícies còncaves que defineixen. Fortament subjectades al parament inferior del porxo per mitjà d’una retícula de perfils metàl·lics, les cordes aguanten el pes d’una persona i es poden fer servir per gronxar-se. Els perfils també suporten lluminàries que de nit omplen de claror el «Bosc de cordes».Valoració
L’espessor del «Bosc de cordes» oculta els pilars que suporten el porxo donant-li un aire ingràvid i misteriós. L’efecte es multiplica quan bufa el vent i les cordes s’arremolinen com algues que ballen sota els corrents marins. Endinsar-s’hi és una experiència sensorial que atrau molts visitants de la fàbrica, encuriosits tant per la seva bellesa com per la seva inutilitat. Efectivament i en contrast amb les dues esplanades col·laterals, sempre vives i plenes d’activitats ben determinades, el «Bosc de cordes» destaca per una manca de finalitat que reforça la seva naturalesa poètica.Bé és cert que la companyia cervesera pot treure rèdits immobiliaris d’unes instal·lacions que ressalten l’atractiu d’un recinte privat pendent d’esdevenir algun dia un nou barri. Però, no ho és menys que ha sabut fer-ho amb un esperit solidari i engrescador, en col·laboració amb entitats sense finalitat de lucre i fent causa comuna perquè Valby pugui ingressar a la consciència col·lectiva de Copenhaguen.
David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
