Estat previ
Amb un quilòmetre i mig de llargada, el passeig marítim de la platja de ponent transcorria paral.llelament a quatre carrils de trànsit rodat i una filera d’aparcaments en superfície. Una intervenció dels anys setanta el va cobrir amb un paviment mediocre i el va resseguir amb una pesada balustrada de formigó d’1,2 m d’alçada que entorpia sensiblement la visió del mar. L’accés a la sorra de la platja només tenia lloc cada dos-cents metres, a través d’ostentoses escales imperials.Objecte de la intervenció
L’any 2002, l’Ajuntament de Benidorm i la Generalitat Valenciana van decidir destinar una inversió de més de deu milions d’euros a la reforma d’aquest passeig. Es va convocar un concurs per trobar una solució arquitectònica amb la força suficient per ordenar l’abrupta façana marítima. En el sentit transversal, la intervenció havia de millorar l’accessibilitat a la platja i la relació visual entre la ciutat i el mar.Descripció
El nou passeig redueix la superfície urbanitzada i constitueix una complexa franja de transició entre els gratacels i la platja. S’estructura sobre una successió sinuosa de murs de formigó blanc que delimiten terrasses, jardineres, escales i rampes. Tenen una geometria aparentment capriciosa de superfícies reglades còncaves i convexes que en realitat responen a un estricte sistema modular. La jardineria i el joc colorista del paviment omplen els panys que separen els murs en el seu anar i venir ondulant. S’han reduït a dos els carrils de trànsit rodat i s’ha construït un aparcament que recorre longitudinalment el subsòl. S’han eliminat les barreres arquitectòniques i s’ha millorat sensiblement l’accessibilitat a la platja a través d’un bon nombre d’escales i rampes.Valoració
Cada vegada més, Benidorm es postula com un paradigma urbà dins la indústria massiva del turisme. La seva extremada densitat es concentra en una porció de sòl que resulta significativament petita en comparació amb les grans extensions de territori que consumeixen altres models més dispersos, d’ocupació esporàdica i manteniment gairebé inviable. És precisament la densitat el que permet concentrar grans inversions públiques en intervencions com aquesta. Les seves formes coloristes i ondulants, tenyides de reminiscències dels jardins d’Antoni Gaudí o de Burle Marx, despleguen una potència icònica que abraça els gratacels del front marítim per ordenar-los en un cos unitari.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
