Projects Frontend Portlet

embedded = false isPreview = false
  • SELECCIÓ ARXIU 2002

Passeig Marítim de la Barceloneta [2a fase]

Barcelona (Espanya), 2001

Remodelació del front litoral per a la finalització del passeig marítim de la Barceloneta, a Barcelona

Estat previ

La Barceloneta va néixer a la segona meitat del segle XVIII arran de l'enderroc parcial del barri de Ribera, motivat per la construcció d'una ciutadella militar. Per tal de reallotjar les famílies afectades, els enginyers militars construïren un barri nou segons una trama regular orientada obliquament respecte de la línia de mar. Al primer terç del segle XIX la Barceloneta esdevingué un dels principals espais de lleure de la ciutat –amb establiments de banys, berenadors i restaurants– però gradualment la densificació continuada del barri, que derivà en un espectacular creixement en alçada, i la ocupació de la platja per part de fàbriques i diverses instal·lacions portuàries mudaren la seva imatge en un procés de degradació sostingut.

La façana marítima del barri fou presidida durant més de trenta anys per un passeig construït l’any 1959, l’estructura de formigó del qual es trobava en molt mal estat de conservació. Construït a un nivell superior a la cota del barri, hi establí una relació molt deficient, que dificultà la normal relació entre la Barceloneta i el mar. L’any 1994, en aplicació de la Llei de Costes, desapareixia un dels espais lúdics més populars de la ciutat, alhora que s’iniciava una actuació de remodelació del passeig marítim inscrita dins d’una operació de transformació i renovació de la façana litoral que comportà la redefinició del front edificat.

Objecte de la intervenció

L'actuació per a la remodelació del passeig marítim, iniciada en una primera fase que finalitzà l'any 1995, tenia per objecte la regulació del sector de les platges per a l'ús ciutadà, l'alliberació de la façana marítima dels obstacles que havien constituït una barrera entre les platges i el barri i la millora de les connexions entre el passeig i la trama de la Barceloneta, per donar continuïtat a diferents recorreguts urbans.

La primera fase significà la recuperació com a espai públic de mig quilòmetre de la façana marítima, i la configuració d’un recorregut continu vora mar a través d’una successió de placetes derivada de l’adaptació del passeig a la forma trencada –en dents de serra– de les edificacions. La segona fase, que participa dels objectius generals de tot el projecte, havia de suposar la continuació del passeig marítim des del carrer d’Almirall de Cervera, on s’iniciava l’estructura de l’antic passeig bastit l’any 1959, fins al Parc de la Catalana en un recorregut d’enllaç amb el Port Olímpic i el seguit de noves platges al llevant barceloní.

Descripció

L'àmbit de la segona fase de remodelació del passeig marítim de la Barceloneta discorre, a diferència de la primera, al llarg d’un front de façana continu amb nombrosos edificis públics –escoles, centres assistencials, el Port Olímpic–, construïts al llarg dels últims quaranta anys segons la cota del vell passeig, igual que la rasant de la façana de la Vila Olímpica. Aquest fet comportà la consolidació d’aquesta cota i en conseqüència la seva necessària conservació en el projecte; assumida al nou passeig, determinà la seva organització prenent com a base els dos nivells presents en la configuració prèvia, però amb el clar propòsit de millorar les circulacions entre ells.

La intervenció s’inicià amb la millora de les condicions estructurals de l’antic passeig i amb la redefinició de les seves característiques funcionals i formals. Se substituí la doble crugia de pilars existent per una única crugia en voladís vers el mar que protegís una part del passeig inferior a nivell de la platja en continuïtat amb el primer tram del passeig marítim a la cota 3,8 i dels locals annexos. L’ampliació del pas inferior fora de l’àmbit estricte del pòrtic a través de la construcció de terrasses a base de plataformes de fusta pretenia complementar l’activitat dels clubs esportius amb locals de diferents serveis municipals i assistencials –Servei de Parcs, Creu Roja, Guàrdia Urbana– i amb bars i restaurants que donessin continuïtat d’ús al llarg de l’any a uns locals que, de no ser així, presentaven un règim d’ocupació marcadament estacional.

Al nivell superior, a la cota 7,4, s’amplià ostensiblement l’àmbit per a vianants amb la reducció de la calçada viària a dos carrils, un en cada sentit, alhora que s’habilitaren dues files d’aparcament segons les noves necessitats i es defineí un carril bici emmarcat entre files de palmeres que subratllen la direccionalitat del nou espai. El mobiliari urbà, així com tots els elements verticals, es disposà linealment segons aquest eix. Aquest nivell es connectà amb la platja a través d’escales metàl·liques situades a la vora cada 120 metres, i als extrems del passeig la construcció de rampes de dimensions generoses solucionà la transició amb el primer tram ja construït. Els serveis de dutxes a la sorra i les noves dotacions de lavabos públics s’ubicaren en coincidència amb els punts d’accés a les platges.

Atès que ambdues fases del projecte del passeig marítim de la Barceloneta pertanyen a un mateix àmbit contextual de la ciutat malgrat les diferències geomètriques que imprimeix al passeig la desigual configuració del front edificat, la intervenció afavorí la coherència formal i material entre ells. Així, la pedra utilitzada per al paviment, les plataformes de fusta per esmorteir la transició entre el paviment del passeig i la sorra de la platja, els elements d’il·luminació, els bancs i les solucions de contacte entre els diferents nivells es resolgueren de manera unitària amb el primer tram del passeig, fet que intensificà la sensació de continuïtat. A la cota inferior, la disposició d’unes columnes d’il·luminació de 15 metres d’alçada situades cada 60 metres pretenia integrar la platja al passeig i posar-lo en relació amb l’escala urbana i amb les torres del Port Olímpic.

Valoració

Molt especialment des dels anys vuitanta i des Montjuïc al Poblenou, Barcelona ha fet un esforç important per reestructurar tot el front marítim i abocar la ciutat al mar. L'actuació duta a terme per a la finalització del passeig de la Barceloneta, en l'àmbit on més s'ha aconseguit aquesta renovada integració, amplia la continuïtat de recorregut al llarg de la façana marítima en un itinerari que des del Port Vell enllaça diferents espais públics vora mar –Moll de la Fusta, Barceloneta, Port Olímpic, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella–, al llarg d'una seqüència diversificada de passeigs que ha qualificat l'entorn del port i de les platges, alhora que habilitava zones equipades per a la seva correcta utilització i aconseguia la millora de les connexions amb l'interior urbà.

En l'assoliment d'aquest últim objectiu, la millora de les connexions entre les primeres franges edificades i el mar, el soterrament d'una de les rondes de circumval·lació de Barcelona al llarg de part del front litoral ha estat un factor clau. Als propers anys, més enllà del Parc del Poblenou, en els nous desenvolupaments urbans de Diagonal Mar i la contigua àrea del Fòrum Universal de les Cultures del 2004, en construcció, caldrà trobar altres solucions perquè l'extensió dels recorreguts al front marítim fins a la desembocadura del riu Besòs i el terme municipal veí comportin igualment una millora de la permeabilitat transversal vers el mar als barris de la Mina i del sud-oest del Besòs.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta

[Darrera actualització: 02/05/2018]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Barcelona
PAÍS: Espanya
INICI DE PROJECTE: 1997
INICI DE LES OBRES: 1998
FI DE LES OBRES: 2001
SUPERFÍCIE: 21.000 m²
COST: 6.611.130 €

Crèdits

AUTORS:
Ajuntament de Barcelona, Departament de Projectes Urbans, Jordi Henrich, Olga Tarrasó, Jaume Artigues

COL·LABORADORS:
Agustí Obiol, CICSA-ESTEYCO, Paco Ullod, INYPSA, Ángel Villanueva, Torsten Schmidtke, PAYMASA, Paco Alcañiz, Gerard Yubero, Maribel Seguí

Documents relacionats