multimedia-frontend Portlet

3 setembre 2018

Parc de Zollverein: un exemple únic de renovació d’una antiga zona industrial

Maria Auböck

Zolleverein Park,  ®Claudia Dreysse

Com va néixer la idea del parc de Zollverein? Tot va començar als anys noranta, quan es va posar fi a la producció minera i industrial, el silenci es va apoderar del recinte durant anys… i la natura va anar ocupant tot l’espai.

Actualment som conscients que l’arquitectura del paisatge s’ha convertit en la «tercera natura» de les ciutats: els paisatges naturals són la primera i els cultius agrícoles, la segona.

En aquest sentit, el districte de la conca del Ruhr és una mescla de tot tipus de zones industrials: les que mantenen l’activitat i les que no, fàbriques, xalets i habitatges de protecció oficial, districtes financers i zones d’oci destinades als amants de l’esport i de la natura. El Zeche und Kokerei Zollverein (Complex industrial de la mina de carbó de Zollverein) –on es troba el parc de Zollverein– està situat a Essen i ha estat declarat patrimoni mundial de la UNESCO. El parc constitueix un exemple extraordinari d’una transformació en dues fases en què una antiga zona industrial de vuitanta hectàrees s’ha convertit en un parc modern i bastant insòlit.

Planergruppe Oberhausen s’ha fet càrrec del projecte d’aquest nou parc de grans dimensions. Avui dia el grup està format per diferents arquitectes paisatgistes i un arquitecte: Ute Aufmkolk, Ulrike Beuter, Thomas Dietrich, Harald Fritz, Sigrid Kenke, Bianca Porath, Katja Schreiber i Sascha Wienecke.

El col·lectiu va rebre una menció al Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà del 2018 pel disseny d’aquest parc. En els seus projectes, Planergruppe Oberhausen sempre prova d’incorporar les estructures preexistents i d’accentuar el llegat del patrimoni arquitectònic industrial. La seva manera de treballar i d’utilitzar els programes d’arquitectura del paisatge és molt racionalista-minimalista i els seus programes de manteniment són molt clars i precisos. La primavera passada vaig tenir l’oportunitat de fer un volt per les instal·lacions de bon matí: els sons dels ocells, les olors de la vegetació i els diferents tons de verd constituïen una experiència molt especial. Em vaig poder fixar en detalls variats i subtils de les zones pavimentades i dels amplis passeigs, que es combinen amb les vies dels antics trens de carbó que travessen el campus d’una escola de disseny ultramoderna i una discreta zona d’arribada que dona accés a un centre de convencions i a un museu del paisatge del Ruhr. La conjunció de tots aquests elements generava una aura d’integritat intel·lectual i espiritual, una atmosfera que resultava molt estimulant.

Com va néixer la idea del parc de Zollverein? Tot va començar als anys noranta, quan es va posar fi a la producció minera i industrial, el silenci es va apoderar del recinte durant anys… i la natura va anar ocupant tot l’espai. Un parc s’origina a partir d’una sèrie de processos naturals, per exemple: la repetició del procés de successió ecològica, el retorn de les espècies pioneres –com el bedoll o l’àlber– i la proliferació del sotabosc. Els animals tornen ara com a habitants als antics abocadors i la molsa i l’herba cobreixen les elevades superfícies metàl·liques.

El col·lectiu, després de guanyar un concurs internacional el 2005, es va proposar l’objectiu de compondre un paisatge format a partir d’elements preexistents. Els membres del grup no van utilitzar artificis ni hi van incloure «zones de lleure», tampoc van proposar un manteniment típic d’una zona museística industrial. En comptes d’això, van provar de vincular el disseny amb els processos històrics i conservar l’estructura autèntica que evidencia la història de producció industrial del lloc. Aquest objectiu possibilita diferents interpretacions i al mateix temps deixa un marge per desenvolupar noves pràctiques d’ús. La disfuncionalitat pragmàtica permet que hi hagi zones on tothom s’hi pugui perdre lliurement. Planergruppe Oberhausen va dissenyar el parc regint-se per aquests principis:

  • Accentuació del conjunt arquitectònic
  • Ús restringit d’elements arquitectònics paisatgístics
  • Ús enginyós de materials
  • Respecte pels components i estructures preexistents
  • Manteniment dels recursos industrials
  • Recerca d’estratègies per atreure turistes, visitants, veïns
  • Explicació de la transformació de zona industrial a punt d’interès turístic

 

A més del disseny de les places, les xarxes de camins i els elements que formen les pèrgoles, el tractament de les estructures naturals –com per exemple, la vegetació– suposa un factor fonamental del parc. Un detallat programa de manteniment estableix de manera precisa les línies de treball de l’equip de gestió. A part de tot això, Planergruppe Oberhausen respon periòdicament a les noves transformacions de l’espai. El disseny del parc es basa en tres punts: 1) el pla general de Zollverein de Rem Koolhaas, 2) el pla de tractament de l’espai de l’Agence TER i 3) el profund coneixement de la zona de què disposa el col·lectiu. Després de molts anys en contacte amb l’antiga arquitectura industrial i amb el paisatge industrial contigu i bastant heterogeni, Planergruppe Oberhausen ha estat capaç d’incorporar tots aquests elements al procés de creació del parc de Zollverein.

També et pot interessar