Un congost ferroviari que estripava el teixit urbà es recicla com a corredor per a ciclistes i vianants en un procés col·laboratiu que estalvia recursos mentre preserva la memòria industrial.
[Katharina Ritter, coordinadora del programa d’exposicions del Architekturzentrum Wien (AzW) | Durada: 01:57]
FICHA TÉCNICA
Promotor: Helsinki City Executive Office
Autors: Helsinki City Planning Department | Helsinki Public Works Department | Loci Landscape Architects Ltd
País: Finlàndia
Superfície: 16.000 m2
Cost: 5.000.000 €
Projecte: 2003
Obres: 2009
Finalització: 2012
DESCRIPCIÓ
El 1894, es va construir als afores d’Hèlsinki una línia de ferrocarril entre l’estació central i Länsisatama («Port de l’Oest» en finès). La infraestructura va requerir l’excavació d’un congost a cel obert, d’un quilòmetre i mig de llargada i set metres de profunditat. Des de llavors, la capital finlandesa va créixer fins a envoltar l’esvoranc, que, tot i els set ponts que el travessen, estripava el teixit urbà. El 2008, el port de mercaderies va ser traslladat al barri de Vuosaari i es va iniciar un nou sector residencial a Länsisatama. La connexió ferroviària va esdevenir innecessària i van sorgir dubtes sobre el futur del congost.
L’opció de cobrir-lo i fer-ne un túnel subterrani restabliria la continuïtat de la trama urbana, però és cara i trigarà a arribar. Mentrestant, al llarg d’un procés que ha implicat residents, estudiants universitaris i diversos departaments municipals, l’espai s’ha convertit temporalment en un corredor per a ciclistes i vianants. Se l’ha batejat com a «Baana», que vol dir «carril» en argot finès i uneix Länsisatama amb el centre en una successió d’escenaris enjardinats i impregnats de paisatge ferrovi- ari. S’han asfaltat els carrils ciclistes i s’hi han afegit accessos laterals, però s’han mantingut les vies i els murs de pedra originals. La foscor aspra del lloc contrasta amb les instal·lacions esportives i artístiques, de colors tan llampants com els dels contenidors de mercaderies que solien travessar-lo.
Austera, versàtil i soferta, l’opció de reciclar el corredor ferroviari ha tingut tant d’èxit entre públics molt diversos que s’està considerant incrementar l’amplada dels carrils ciclistes i, fins i tot, estendre per la ciutat una «xarxa Baana» de recorreguts similars. Fruit d’una col- laboració complexa entre administració, acadèmia i veïnat, aquesta mostra d’urbanisme efímer preserva la memòria industrial i estalvia recursos per al futur, mentre funda un espai compartit no comercial. Davant d’aquest balanç de costos i beneficis, sembla que el cobriment definitiu del túnel pot esperar.
David Bravo, arquitecte
