10 consells per millorar els aspectes econòmics, socials i ambientals de les ciutats a partir de la rehabilitació dels espais públics existents.

Diàriament els ciutadans de diferents parts del món manifesten la seva preocupació vers l’esdevenir de les seves ciutats. Els espais públics, com carrers, parcs i places s’han tornat llocs fonamentals per a que una ciutat sigui exitosa, donat que és en aquests espais on es generen diverses possibilitats de desenvolupament econòmic i social, possibilitats cada vegada més valorades pel seus habitants.

No obstant, la construcció i manteniment dels espais públics per part dels governs locals encara és un tema que no es tracta de forma correcta en moltes ciutats, a les quals no existeixen espais públics ben planificats i amb una elevada participació ciutadana durant el procés de disseny.



Prenent aquestes deficiències com a reptes, l’organització Project for Public Spaces (PPS) va llençar fa un parell de setmanes ‘Placemaking and the Future of Cities’, l’esborrany d’una pròxima publicació que, mitjançant deu consells, cerca millorar certs aspectes econòmics, socials i ambientals de les ciutats a partir de la rehabilitació dels espais públics ja existents. En aquest sentit, la publicació servirà com una veritable guia per als governs locals que decideixin cercar l’èxit urbà per mitjà d’enfortir els espais públics.

A continuació podràs conèixer els 10 consells de PPS per a millorar els espais públics de les ciutats.

1. Convertir els carrers en passejos per a vianants
Quan parlem d’espais públics, el primer lloc que associem a aquesta categoria són els carrers. En aquests, la relació entre conductors d’automòbils, ciclistes i vianant no sempre és la millor donada la manca de superfície disponible. Per aquest motiu, PPS postula que no tan sòls els principals carrers dels nuclis urbans més transitats s’han de convertir en passejos per a vianants, sinó que s’han d’habilitar vies veïnes per tal d’aconseguir l’equilibri en el desplaçament, donat que actualment als passejos per a vianants es connecten o terminen els carres amb automòbils.



Si més carrers es convertissin en passejos per a vianants, els habitants es relacionaries més entre si i amb les activitats quotidianes de la ciutat, i la ciutat milloraria en cohesió social.


2. Crear parcs i places públiques com a destinacions amb múltiples funcions
Les àrees verdes de diferents ciutats del món són llocs atractius quan en elles es desenvolupen activitats orientades vers diferents tipus d’assistens. Per tal de configurar una agenda d’activitats, PPS sosté que la seva elaboració s’ha de realitzar d’un mode col•lectiu, per a convertir cada visita als parcs i places en una “experiència pública compartida”.




3. Construir economies locals per mitjà dels mercats urbans
Si considerem que moltes ciutats es van originar a l’entorn dels mercats, entenent aquests com un punt de trobada i intercanvi de béns, és impossible que les grans ciutats no comptin amb aquests llocs. En algunes ciutats nord-americanes, la presència i generació de mercats ha estat de menor escala donada l’elevada quantitat de supermercats. No obstant, els mercats urbans han renascut en Europa principalment, ja que es presenten com alternatives viables que ajuden a preservar les terres de conreu, estimulen l’economia local i revitalitzen els barris veïns. A més, als seus passadissos es relacionen persones de tots els segments socials, donat que serveixen com una oportunitat econòmica i laboral per a les persones amb menors ingressos.




4. Dissenyar edificis que serveixin de xarxes de connexió entre diferents barris
A tot el món, en els darrers anys la urbanització s’ha desenvolupat a un ritme sense precedents, fet que ha atorgat noves connotacions al rol de les edificacions en la conformació de l’esfera pública. Si tenim en compte que aquesta esfera compren la visibilitat dels edificis i la interacció que exerceixen a nivell de carrer, l’ideal és que els immobles es construeixin en relació a l’escala del context on s’insereix.

Si l’anterior s’acompleix, es poden gestar nous barris a l’entorn dels edificis, generant múltiples activitats orientades a potenciar la vida cívica i a regenerar aquests espais que moltes vegades no són utilitzats al no tenir bons accessos ni llocs de pas.


5. Vincular l’agenda de salut pública amb els programes d’espais públics
Segons PPS, els espais públic haurien de ser reconeguts per les seves contribucions a la salut, ja que els mercats ofereixen aliments frescos i saludables; els carrers permeten que els vianants recorrin la ciutat a peu o a bicicleta i els parcs redueixen l’estrès. Si tenim en compte aquestes contribucions de franc, no és lògic pensar que en aquests llocs s’haurien d’instal•lar centres de salut que actuïn com a centres comunitaris i que ofereixin serveis de salut i educació.




6. Reinventar les organitzacions ciutadanes
En el moment de planificar certs sectors de les ciutats, és cabdal tenir en compte les aspiracions d’aquells que seran part d’aquestes, és a dir, els ciutadans. Per aquest motiu, és necessari dotar de poder els membres de les organitzacions civil ensenyant-els-hi la importància històrica dels llocs que habiten, les funcions que haurien d’acomplir per a satisfer determinades necessitats i com reconèixer quan un lloc és atractiu per a les persones. Amb això, es generaria un sentit de pertinença en els membres de les organitzacions, els quals gaudirien de noves motivacions per a presentar propostes a les institucions governamentals implicades, institucions que els veurien com actors social rellevants.



Cal mencionar que els espais públics han de tenir la capacitat d’evolucionar en el temps, tenint presents les aspiracions de la comunitat, per tal que es transformi en una gran destinació.


7. El poder dels ‘10’
Aquest principi considera que si un espai públic reuneix 10 característiques amb prou capacitat per atraure un gran nombre de visitants, aquest es pot convertir en un “gran lloc”. Més endavant, per tal que un barri sigui interessant, cal comptar amb 10 llocs atractius. Per últim, per a que una ciutat sigui considerada com a tal, ha de gaudir de 10 excel•lents barris. Si tots aquests espais públics es poden construir o regenerar, les persones podran comptar amb un “gran lloc” a poca distància de les seves llars.




8. Crear un programa integral per als espais públics
Un programa abocat ver els desenvolupament d’espais públics ha de comprendre l’avaluació prèvia que identifiqui els aspectes amb major i menor rendiment segons els visitants. Posteriorment, els encarregats locals han de crear estratègies per tal de reforçar les àrees ben avaluades i perfeccionar les deficients, amb l’objectiu últim d’assolir una gestió òptima dels recursos dels espais públics i d’aquests llocs. El programa ha d’estar vinculat a nous projectes de desenvolupament per a conservar i millorar els entorns públics, considerant aspectes cívics que en aquests es puguin desenvolupar i que s’integrin de forma total al parc.


9. “Més lleuger, més barat, més ràpid”: començar des d’abaix i experimentar
Un petit cafè, seients, camins i esdeveniments comunitaris són exemples de senzilles implementacions que generen gran acceptació, a curt termini, entre els visitants de parcs públics. Per tal de crear noves idees com aquestes, a algunes ciutats s’han implementat projectes urbans denominats “Més lleuger, més barat i més ràpid”, els que permeten que la comunitat enviï propostes a les autoritats locals per tal d’atorgar nous usos i funcions a les àrees verdes. Per tal d’evitar pèrdues econòmiques, cada idea es promou al lloc en estaria emplaçada, per tal de detectar l’interès que genera a les persones.




10. Reestructurar el Govern per ajudar els espais públics
Com els governs locals tenen diferents oficines administratives encarregades d’àrees tan diverses entre si, com el trànsit, els parcs i les places, i les organitzacions socials; PPS va detectar que no existeix una àrea especialitzada en gestionar les zones entre els espais públics mencionats. Per aquest motiu, les propostes ciutadanes que reflecteixen els valors, els costums i les necessitats d’una comunitat, no són considerades per les autoritats, ja que no existeix una oficina encarregada de gestionar aquests projectes. A més, si es considera que en la majoria dels casos es dóna privilegi a les propostes de privats, fet que treu el caràcter públic de parcs i places, l’acció estatal quedarà relegada a un segon terme.

Per tal d’evitar que això continuï ocorrent, PPS recomana reestructurar els governs locals per a eliminar les traves burocràtiques i treballar en torn a les propostes ciutadanes que poden ser finançades per l’Estat i actors privats, però no únicament per aquests darrers. Amb això es podrien aconseguir canvis efectius a curt termini i a cada lloc se li afegiria un valor i un potencial de futur.

Via Plataforma Urbana