multimedia-frontend Portlet

Soc aquí, com un nen, buscant de manera instintiva els elements bàsics per a un bon disseny urbà, verd, obert i a prop de casa.

Entrevista amb Sam Williams

Anglès | Durada: 00:06:00

"Quan vaig començar a treballar en projectes de disseny d’espai públic per a infants, em plantejava sempre la mateixa qüestió: soc aquí, com un nen, buscant de manera instintiva els elements bàsics per a un bon disseny urbà, verd, obert i a prop de casa. "

Sam Williams va participar, juntament amb Francesco Tonucci, en la Jornada Joc i Ciutat, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i que va tenir lloc al CCCB. Arquitecte paisatgista, s’ha especialitzat en el disseny d’espais públics pensats per als infants, amb el propòsit de convertir les ciutats en llocs adequats per al joc. És el coautor de l’informe «Cities Alive: Designing for Urban Childhoods».

En l’entrevista Williams defensa que un dels millors desafiaments per al disseny de la ciutat és abordar la relació de l’espai públic amb els infants. La seva experiència el porta a creure que en tot projecte d’intervenció urbana cal interrogar-se sobre què és millor per als ciutadans més joves. I enfront de les reticències dels adults davant dels canvis que permeten guanyar espai públic o que afavoreixen una mobilitat alternativa al cotxe privat, les accions adreçades a transformar llocs en espais aptes per al joc, on els nens gaudeixen i se senten segurs, són decisives per incrementar el suport per aconseguir una ciutat més sostenible.

Sovint no es tracta de grans programes; a les ciutats denses amb poc espai disponible les petites accions com eixamplar els paviments de les àrees de vianants en els costats assolellats poden arribar a tenir un gran impacte per a la millora de la vida pública.

Quan li pregunten sobre el seu espai públic favorit, Sam Williams retorna al seu lloc d’infantesa, un petit tros de gespa en una cantonada a prop de casa seva que no feia més de tres metres quadrats, però que per a ell era aleshores un camp immens. I com interactuava de maneres ben diverses amb un senyal vertical amb el nom del carrer que hi havia enmig d’aquella porció de gespa. Aquest record s’ha convertit avui en una lliçó sobre els elements que han de ser sempre presents en un bon disseny d’espai públic, per sobre de tot verd, obert al públic i ben a prop de casa.

També et pot interessar