multimedia-frontend Portlet

12 d’agost 2018

El passatge Cuypers com a interior urbà

Hans Ibelings

Cupers Passage _by Jannes Linders

El passatge Cuypers és un pas subterrani que ofereix la connexió  més curta a ciclistes i vianants entre el centre històric d’Amsterdam i el passeig marítim i els ferris que travessen cap a Amsterdam-Nord. En certa manera, es tracta d’una altra infraestructura més que elimina el que no agrada gens als ciclistes holandesos: veure’s obligats a fer volta. Però aquest túnel no suposa només una simple i anhelada drecera, sinó que també és un espai dignificat de manera exemplar.

El passatge Cuypers travessa l’Estació Central d’Amsterdam, l’estació ferroviària més gran i concorreguda de la ciutat. Ha estat dissenyat per Benthem Crouwel Architects en col·laboració amb l’estudi de disseny gràfic Irma Boom Office, que s’ha encarregat del mosaic de rajoles de Delft que adorna un dels murs del túnel.

El passatge connecta el centre de la ciutat amb la ronda riberenca est-oest paral·lela al riu IJ i amb els embarcadors dels ferris, que transporten cada cop més gent cap a Amsterdam-Nord, una de les zones de la capital que s’ha transformat més ràpidament.

El túnel, de 110 metres de llargada, està dividit transversalment: una part està dedicada als ciclistes, i l’altra als vianants, amb una vorera lleugerament elevada que serveix per reforçar la divisió entre els dos tipus d’usuaris. El carril bici està pavimentat amb asfalt negre i el mur lateral i el sostre d’asfalt sonoreductor estan recoberts d’una malla metàl·lica. Aquests panells de malla metàl·lica impedeixen fixar-hi cartells i dificulten els grafitis.

A l’altre costat, la vorera, el mur i el sostre estan recoberts amb unes 77.000 rajoles de Delft. Les peces de ceràmica han estat fabricades per Royal Tichelaar a Makkum, que existeix des de l’any 1572. El túnel s’ha decorat amb un disseny que s’inspira en l’obra del pintor de rajoles Cornelis Boumeester (1652-1733). L’obra original, que forma part de la col·lecció del Rijksmuseum, mostra el vaixell de guerra Rotterdam i la flota pesquera de l’areng. Amb un gest xovinista i falsejant lleugerament la història, al passatge Cuypers l’emblema original de Rotterdam que apareixia a la popa del vaixell s’ha substituït per l’escut d’armes d’Amsterdam. La imatgeria de Boumeester s’utilitza al costat sud del túnel, el més proper al centre històric d’Amsterdam. A mesura que ens desplacem cap al nord, els vaixells i les expressives onades es van difuminant fins a dissoldre’s completament en formes abstractes de diferents tons de blau a la sortida nord

El túnel desemboca en un experiment audaç de gestió del trànsit, tenint en compte que aquest lloc pot ser molt concorregut quan coincideix l’arribada d’un o més ferris: un espai indefinit sense senyalització, línies o carrils, que ha de ser compartit per vianants i ciclistes. La idea que es vol transmetre, i que fins ara sembla funcionar, és que si ningú considera tenir més drets que tots els altres a l’hora d’utilitzar aquest espai compartit, tothom sap organitzar-se per si sol. El resultat d’aquesta invitació és que tothom troba el seu camí de manera col·lectiva enmig d’una aglomeració sense generar gairebé cap accident.

El pas subterrani només és un petit element del redisseny integral de l’estació de tren i dels seus voltants que està duent a terme Benthem Crouwel des de fa gairebé vint anys.

El projecte consisteix a la renovació i restauració de la monumental estació del segle XIX dissenyada per P.J.H. Cuypers (d’aquí ve el nom del passatge), la remodelació dels dos túnels ja existents que permeten l’accés a les andanes i la construcció d’un tercer túnel; els tres túnels compten amb botigues i restaurants. Al mig dels tres túnels s’hi han excavat dos passatges nous, on també hi ha botigues, que es troben fora de la zona restringida on només es pot accedir franquejant els torniquets amb un títol de transport vàlid. El sisè túnel és el nou passatge Cuypers, al costat oest de l’estació. Per als vianants constitueix una opció addicional per travessar l’estació, mentre que per als ciclistes és l’única manera de creuar d’un costat a l’altre.

Al costat sud, la plaça que hi ha davant de l’estació s’ha buidat al màxim; al costat nord, l’estació s’ha ampliat amb l’anomenat IJ Hall, un espai híbrid parcialment descobert construït sobre la ronda est-oest, ara subterrània, destinada al trànsit de vehicles motoritzats

L’IJ Hall té un ampli sostre de volta que es complementa amb els tres sostres de volta paral·lels de l’estació. Al pis superior s’hi ha emplaçat la nova estació regional d’autobusos, deixant lliure l’espai de la planta baixa pels vianants. D’aquesta manera, els vianants poden circular de manera ininterrompuda i sense res que obstaculitzi les vistes a l’IJ. Com que s’ha eliminat la resta del trànsit, a la part posterior de l’estació hi ha un espai suficientment ampli per fer-hi cabre un carril bici que en alguns trams circula sota la coberta de l’IJ Hall, i d’aquesta manera, per un instant es té la sensació d’anar en bicicleta a l’interior d’un edifici.

A més d’aquestes intervencions, la ciutat d’Amsterdam també ha construït la nova línia de metro Nord-Sud que circula sota l’estació. (El disseny arquitectònic de totes les estacions de metro d’aquesta nova línia, que estarà acabada l’estiu del 2018, és un projecte independent de Benthem Crouwel).

Les intervencions a l’interior i als voltants de l’Estació Central han conclòs amb una col·lecció fascinant d’espais públics interconnectats que en part són interiors (en el recinte de l’estació), exteriors (la plaça de davant de l’estació) o que es troben en un punt intermedi (sota el sostre de l’IJ Hall). El passatge Cuypers també és híbrid i es pot considerar un interior urbà públic, o en paraules dels mateixos arquitectes: una habitació urbana. Tradicionalment, la ceràmica de Delft s’utilitzava sobretot per enrajolar cuines. El seu ús decoratiu al passatge Cuypers confereix un sentit domèstic i confortable a aquest espai públic urbà. De la mateixa manera que les rajoles han aportat luxe i bellesa durant segles a l’espai quotidià de les cuines, ara afegeixen un preciosisme poc habitual en un túnel i l’eleven més enllà del comú. És significatiu que la part d’asfalt del túnel s’hagi construït deliberadament a prova de grafitis, malgrat això, els arquitectes i els clients confien que les rajoles seran respectades i es mantindran intactes.

També et pot interessar