L’arquitecta ha abordat sempre l’ofici amb manifesta sensibilitat cap a la condició urbana, tant des de la pràctica professional com en els vessants de la reflexió i la pedagogia.
Carme Ribas (Barcelona, 1956) serà la presidenta del Jurat de la vuitena edició del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, que es convoca a partir de la setmana vinent i que s’atorgarà el juny de 2014. L’arquitecta, que a l’edició del 2006 ja va fer part del Jurat com a secretària, serà la primera dona en encapçalar-lo després de set edicions en les quals ho han fet, successivament, altres figures destacades de l’arquitectura barcelonina com Oriol Bohigas (2000 i 2004), Josep Lluís Mateo (2002), Elías Torres (2006), Manuel de Solà-Morales (2008), Rafael Moneo (2010) i Josep Llinàs (2012).
Al llarg de la seva dilatada experiència, Ribas ha abordat l’arquitectura amb manifesta sensibilitat cap a la condició urbana, tant des de la pràctica de l’ofici com en els vessants de la reflexió i la pedagogia. Va iniciar la seva activitat professional com a membre del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1980-1987), des d’on va ser partícip de la democratització dels espais públics d’una ciutat que sortia de quatre dècades de dictadura i mediocritat. Des de 1985, el despatx que comparteix amb Pere Joan Ravetllat s’ha significat en el desenvolupament de projectes que, des de l’habitatge social, passant pels equipaments públics i fins a la millora d’espais urbans, s’han mantingut fidels a la voluntat de que l’arquitectura servís a la ciutat i a la societat. Entre la seva obra, de la qual se n’han fet ressò revistes d’abast nacional i internacional, destaquen la recuperació del torrent de Vallparadís (Terrassa, 2001) i la urbanització del passeig de Garcia Fària (Barcelona, 2004), ambdues publicades a l’arxiu digital del Premi.
Després de titular-se a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on també va cursar el màster en Arquitectura del Paisatge, Ribas ha mantingut la seva relació amb l’àmbit acadèmic exercint, des d’aquest mateix centre, com a professora de paisatgisme i de Projectes Arquitectònics. Entre les seves aportacions més recents al camp de la reflexió, cal remarcar l’article La permanencia de las infraestructuras, dins la publicació Arquitectura e infraestructuras (edició a càrrec d’Elías Torres, Fundación Esteyco, Madrid, 2011) o la seva participació al llibre Habitar millor: converses sobre habitatge (Foment de les Arts i del Disseny – FAD, Barcelona, 2008).
