Com l'arquitectura post-pandèmia ha modelat sempre les nostres ciutats

"La història de l'arquitectura és la història de les malalties infeccioses.", afirma Beatriz Colomina, teòrica de la relació entre arquitectura i sanitat al vídeo d'El Confidencial. La lluita contra les epidèmies de colera que van assolar ciutats de tot el món en al segle XIX va impulsar grans canvis de planificació urbana. Més tard, la pandèmia de tuberculosi va obrir pas a l'arquitectura moderna que va introduir habitatges elevats, grans finestrals i terrasses per combatre la malaltia. Ara, la COVID-19 ens fa repensar els habitatges, els despatxos, les escoles i l'espai públic per adaptar-los a les noves condicions. L'arquitectura i l'urbanisme tornen a prendre protagonisme en la lluita amb una pandèmia.

Pros i contres dels balcons

Durant la pandèmia, els balcons han ofert una plataforma per mostrar-se, per a la solidaritat, la comunicació i la protesta a tot el planeta. Com afirma l'artista visual i escriptor Will Jennings en l'assaig publicat a la revista Landscape , els balcons han contribuït a una creixent proximitat tant local com global. Així mateix, Jannings reflexiona sobre la història dels balcons, la seva essència entre l'interior i l'exterior, el privat i el públic, el que es veu i el que es mira, i el seu paper en la covid, alhora que es pregunta sobre la seva futur. Després del final del confinament, i la tornada del soroll i la pol·lució, ¿quedaran els balcons buits de nou o estaran ocupats com un element crític de la vida urbana, la comunitat i la natura?

Homo Urbanus

El centre d’arquitectura Arc en Rêve de Bordeus va reobrir les instal·lacions després del confinament amb l’exposició «Homo Urbanus», una oda vibrant a l’espai públic que la pandèmia ens havia arrabassat. L’exposició mostra material audiovisual de la vida quotidiana de deu ciutats del món tan diverses entre si com Rabat, Tòquio, Bogotà, Sant Petersburg o Venècia. Captant moments, recollint impressions i sentint sorolls, la mostra convida a observar el comportament individual i col·lectiu, les dinàmiques relacionals i les tensions socials, i la complexa relació dels humans i l’entorn construït que tenen lloc al gran escenari que és l’espai públic.

Debat El futur de les ciutats: una mirada des del Sud Global

Teresa Caldeira, antropòloga i catedràtica de la Universitat de Califòrnia-Berkeley, és un referent del pensament urbà contemporani. Caldeira ha conversat amb Judit Carrera, directora de l'CCCB sobre els desafiaments als quals s'enfronten les grans ciutats arreu del món com a resultat de la pandèmia de COVID-19, especialment en les perifèries de les megalòpolis al Sud Global.

Enderrocar estàtues no esborra la història, ens fa veure-la amb més claredat

Els moviments antiracistes, sorgits a tot el món després de l'assassinat de George Floyd, han posat en dubte el passat atacant monuments, situats en llocs simbòlics de l'espai públic, que representen el llegat de l'esclavitud i el colonialisme. L'historiador italià Enzo Traverso contextualitza el fenomen i considera que els objectius dels manifestants són tant els símbols de el passat vergonyós com les polítiques neoliberals actuals. La iconoclàstia, com tota acció col·lectiva, mereix atenció i crítica constructiva.

"Domi manere convenit felicibus": Notes sobre la crisi sanitària i l’espai públic

• Xavier Monteys

L’espai públic es valora habitualment com un indret democràtic per excel·lència. Ara, el confinament ens l’ha fet idealitzar també com l’espai de llibertat, en contraposició amb la casa, en la qual ens hem trobat tancats. Xavier Monteys ens proposa repensar aquesta sobrevaloraciói reivindica l’estigmatitzat espai domèstic. El nostre domicili, inviolable i guardià de la nostra privacitat, afirma, és el nostre veritable espai de llibertat. Convé als feliços quedar-se a casa , ja aconsellava la dita clàssica.