El concepte de serveis ambientals que la natura ens aporta ha anat evolucionant al llarg de la història. La seva valorització és cada vegada més necessària per poder avaluar la seva conservació, el seu manteniment o la seva adaptació, afirma l'article del The Conversation . Però ¿es pot quantificar i homologar en preus de mercat el que fins ara es considerava un bé intangible? Quant val contemplar un paisatge o el mar?
Durant les manifestacions, els carrers de Washington es van convertir en un projecte d'art a l'aire lliure que va transformar els taulers de fusta contraxapada en els aparadors, un símbol de por i protecció, en un mitjà d'expressió poderosa. La revista Domus ha parlat amb els artistes Decoy, Tarek Kouddous de Radical Empathy, Richshaad Ryan i Chris Lynch.
L’espai públic és un indret de reunió i intercanvi des de l’època de l’àgora grega. També és un espai de llibertat de moviment i expressió. Sovint acull protestes i es transforma en lloc de resistència, on sorgeixen revolucions i aixecaments socials. Aquest article d’ArchDaily revisa espais públics de protestes, eines polítiques per provocar un canvi, des de la marxa a Washington el 1963, la Primavera Àrab a principis de la dècada dels 2000 fins a la recent Black Lives Matter, tots ells moviments que han alterat el món.
El confinament ens ha fet redescobrir la llar com un lloc central en les nostres vides. L'assaig de l' Architectural Review analitza la transformació històrica de la casa, en si mateixa i en relació amb el seu paper a la ciutat, a partir de la revolució de gènere, la irrupció de l'esfera digital i les condicions de vida que ens ha imposat la pandèmia. Mentre les dualitats tradicionals interior / exterior, domèstic / urbà, treball / oci, han desaparegut, la casa s'ha tornat progressivament pública i la ciutat cada vegada més domesticada.
Igual que un catalitzador químic, la vorera i la vorada són la superfície en què tots els àtoms d’una metròpolis es fusionen, interaccionen i produeixen energia, afirma Nicholas de Monchaux en el seu article a The New York Times . Aquesta fusió física també comporta l’enorme potencial de crear oportunitats i d’ajuntar les persones. Les ciutats van desenvolupar carrers ordenats per contenir i canalitzar les infraestructures, però l’espai públic equitatiu i accessible que han creat aquests carrers és l’estructura més essencial de totes.
Ens dol la mort de Dietmar Steiner, director de Architekturzentrum Wien des del 1993 fins el 2016 i un vell amic del Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà. Aquest arquitecte austriac, sensible i conscient de la complexitat del fet urbà va ser el membre més veterà del jurat internacional del Premi.
L’àrea situada al peu de la muralla del castell medieval, abans usada com a aparcament a l’aire lliure, es transforma per acollir una plaça, una àrea de jocs, una escalinata i una graderia.
La creació d’un parc a les ribes del riu Lea, des del Tàmesi fins al Parc Olímpic de la Reina Elisabeth, supera la fragmentació física i social que interposaven les grans infraestructures sense renunciar al reconeixement d’un paisatge industrial que ha estat fonamental per al desenvolupament econòmic de Londres.
Un espai natural riberenc abandonat durant més de mig segle en ple centre històric s’obre al públic després de sotmetre’s a un arranjament paisatgístic temporal.
Els espais lliures del polígon residencial de Les Courtillières, que, com els de tants altres desenvolupaments de l’urbanisme modern, havien caigut en l’exclusió social, la segregació socioespacial i la manca de manteniment, se sotmeten a una intervenció de millora integral.
El paisatge antròpic de la cantera ENCI, que va fornir els Països Baixos de ciment durant més d’un segle, es recupera com un gran parc periurbà que ofereix una diversitat d’espais de relació amb l’aigua i la vegetació.
L’ensopiment dels espais lliures d’un polígon residencial modern es trenca gràcies a l’excavació d’una sèrie d’esgarrapades artístiques sobre el terreny que rememoren la topografia del massís del Jura mentre ofereixen un espai de lleure a la canalla.
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona
Tel. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01
publicspace@cccb.org
Subscriu-te al butlletí i et mantindrem informat de les nostres activitats.
