Aprofitar la crisi que estem passant per repensar la societat i, a partir d’allà, organitzar-la d’una altra manera, és la tasca que s’ha proposat l’arquitecta i urbanista brasilera Raquel Rolnik. En aquest vídeo, que forma part d’un cicle sobre els seus plantejaments sobre diferents aspectes relacionats amb l’urbanisme, Rolnik reflexiona sobre la dràstica reducció de la mobilitat que s’ha produït arran de la pandèmia, les conseqüències que té i les lliçons que en podem treure.
Com serà el nostre món després de la pandèmia?, es pregunta Yuval Noah Harari, historiador, docent i escriptor israelià. En aquest article del Financial Times avisa que ens trobem davant de dues decisions especialment importants: la vigilància totalitària enfront de l’apoderament ciutadà i, alhora, l'aïllament nacionalista enfront de la solidaritat global.
Amb motiu la mort de l’arquitecte, docent, crític i assagista Michael Sorkin, recordem que l’espai públic va ser una de les seves grans preocupacions. Ja l’any 1992, Sorkin advertia del perill que les ciutats es convertissin en parcs temàtics. Recuperem-ne ara el llibre Variations on a Theme Park: The New American City and the End of Public Space, disponible en línia.
El Crític d'arquitectura de The New York Times reflexiona sobre els espais públics deserts arran de la pandèmia, a partir de les fotografíes de les ciutats fantasma arreu del món. Les imatges són distòpiques però alhora esperançadores ja que l’objectiu del confinament col·lectiu és el bé comú. El dia que el bàtec de la vida quotidiana torni a omplir els espais públics, la seva bellesa formal, ara congelada, recuperarà el seu sentit.
L’àrea situada al peu de la muralla del castell medieval, abans usada com a aparcament a l’aire lliure, es transforma per acollir una plaça, una àrea de jocs, una escalinata i una graderia.
La creació d’un parc a les ribes del riu Lea, des del Tàmesi fins al Parc Olímpic de la Reina Elisabeth, supera la fragmentació física i social que interposaven les grans infraestructures sense renunciar al reconeixement d’un paisatge industrial que ha estat fonamental per al desenvolupament econòmic de Londres.
Un espai natural riberenc abandonat durant més de mig segle en ple centre històric s’obre al públic després de sotmetre’s a un arranjament paisatgístic temporal.
Els espais lliures del polígon residencial de Les Courtillières, que, com els de tants altres desenvolupaments de l’urbanisme modern, havien caigut en l’exclusió social, la segregació socioespacial i la manca de manteniment, se sotmeten a una intervenció de millora integral.
El paisatge antròpic de la cantera ENCI, que va fornir els Països Baixos de ciment durant més d’un segle, es recupera com un gran parc periurbà que ofereix una diversitat d’espais de relació amb l’aigua i la vegetació.
L’ensopiment dels espais lliures d’un polígon residencial modern es trenca gràcies a l’excavació d’una sèrie d’esgarrapades artístiques sobre el terreny que rememoren la topografia del massís del Jura mentre ofereixen un espai de lleure a la canalla.
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona
Tel. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01
publicspace@cccb.org
Subscriu-te al butlletí i et mantindrem informat de les nostres activitats.
