autores-frontend Portlet

Xavier Antich

La Seu d'Urgell (Espanya)

@XavierAntich

Xavier Antich

Doctor en Filosofia, professor d’Estètica i Teoria de l’art a la Universitat de Girona, on també dirigeix el Màster en Comunicació i Crítica.

Xavier Antich és doctor en Filosofia, professor d’Estètica i Teoria de l’art a la Universitat de Girona, on també dirigeix el Màster en Comunicació i Crítica. Ha estat director del Programa d’Estudis Independents del MACBA i actualment és president del patronat de la Fundació Tàpies. Ha estat professor de doctorat a l’Iberian and Latin American Cultures Department de la Universitat de Stanford, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Les seves investigacions més recents estan centrades en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, amb especial atenció a les teories sorgides en el marc posterior al 1967 i a les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys. Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical. Membre del consell assessor del suplement "Cultura/s" de La Vanguardia i membre del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona, és també col·laborador habitual al diari Ara.

És autor, entre d’altres, de les obres següents:

  • Antoni Tàpies. En blanc i negre. Assaigs 1955-2003 (coord., 2008).
  • "Barcelona, 1917-1928. Del 391 al Manifest Groc", dins Capitales del arte moderno de Paloma Alarcó (coord., 2007).
  • "Ver para mirar. De la imagen-control a la imagen-deseo", dins Cuerpo y mirada. Huellas del siglo XX, d’Aurora Fernández Polanco (coord., 2007).
  • Antoni Tàpies. Certeses sentides (2000).
  • El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas (1993).
  • Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la filosofía primera (1990).


Última actualització: gener del 2015

 

També et pot interessar

  • img
    • Entrevistes

    «Del que passa a les ciutats depèn la mateixa naturalesa del sistema democràtic»

    El filòsof català creu que avui dia la ciutat ho és tot: l’espai on s’enfronten interessos contraposats sobre allò comú. Al seu parer, aquesta doble dimensió permet detectar qui es permet ser agent actiu de la societat o no i, per tant, qui es permet ser visible.

  • img

    «Turisme, ciutat i identitat»

    El filòsof català reflexiona sobre el turisme, els seus orígens i la seva relació amb les ciutats. Durant la ponència, insisteix que pensar sobre el model de turisme d’una ciutat passa inevitablement per pensar, abans, en el mateix model de ciutat.