Estat previ

Situat al cor de la potent transformació que Euralille ha suposat per a aquesta ciutat, l´espai objecte d´aquesta remodelació romania lligat molt intrínsecament a l´antiga estació de Lilla-Flandes, terminal ferroviària del transport regional i nacional. Els grans canvis urbanístics per a la conversió de la zona en un pol d´intermodalitat a escala territorial, arran, primordialment, de la implantació de la nova estació Lilla-Europa d´alta velocitat posaren de manifest la inadequació de l´antiga plaça a la nova escala urbana de l´entorn i a les necessitats generades pels nous grans fluxos de mobilitat induïts per la suma d´aquestes dues grans infraestructures. Aquesta inadequació s´acusava sobretot per una ocupació quasi total de l´espai per part d´autobusos i taxis, que conferia a la plaça un aspecte caòtic que diluïa la percepció de l´espai públic, així com la possibilitat de qualsevol recorregut de vianants coherent. La confusió regnant negava a l'indret la seva nova vocació com a centre organitzador de circulacions - plaça vestibular. La dispersió s'accentuava així mateix, per la presència de petits edicles escampats aleatòriament que obstaculitzaven encara més els itineraris i diluïen la lectura de l’espai com a domini públic.

Descripció

Per tal de redimensionar la plaça en funció de la seva nova situació urbana, la intervenció començà estudiant els fluxos que acollia i les correccions necessàries per a l'optimització del funcionament integral d’aquests. La requalificació de la plaça se centrà en la reorganització dels transports comuns (autobús en superfície i nus intercanviador de dues línies de metro al subsòl) i dels espais destinats al vehicle privat, als taxis, a les bicicletes i als vianants, tenint en compte els estacionaments de llarga i curta rotació. Això comportà la redefinició de l’estació d’autobusos i la limitació de l’accés a la plaça, que es va limitar exclusivament als taxis i als vehicles autoritzats, per tal de prioritzar les connexions per a vianants entre el centre de Lilla i els nous desenvolupament urbans d’Euralille.

La remodelació de la plaça despullà l’indret de les petites construccions existents per tal de donar més mobilitat als vianants, organitzant pertinentment els punts d’intermodalitat, i apostà per un tractament molt homogeni dels paviments que afavorís la lectura coherent de tot l’àmbit. Davant la disparitat de demandes funcionals, el criteri fou el de pavimentar unitàriament la superfície amb resines de morter i formigó polit d’un to gris argent amb incrustacions puntuals de silicats blavosos. Per definir la nova estació d’autobusos es col·locà una gran marquesina (8 x 53 m) paral·lela al principal flux de vianants entre les antigues avingudes comercials i la nova oferta d’Euralille. Sota la marquesina de vidre, il·luminada amb fibra òptica a la nit, les velles i noves arquitectures amb façana a la plaça es mostren conjuntament, fet que afavoreix una lectura completa del lloc. Aquesta imatge lleugera i transparent es buscà igualment en la definició de les pantalles paravents i en la resolució de la senyalètica o el monument a Willy Brandt, elements tots ells resolts fonamentalment amb vidre i acer inoxidable.

Per tal de dialogar amb l’escala de l’entorn es disposaren unes torres d’il·luminació altíssimes i es triaren arbres també força alts en funció de la transparència del seu fullatge. Els arbres es col·locaren al perímetre de la plaça en grups de 4 o 5 unitats i els seus escocells, molt estudiats, foren resolts amb reixes de fosa modulades que asseguressin una gran superfície no impermeabilitzada i que, juntament amb un drenatge per arbre, garantissin les bones condicions per al seu creixement malgrat les casuístiques d’un subsòl ple de servituds de pas donada la forta presència de túnels i galeries d’instal·lacions de les grans infraestructures de transport i serveis.