Estat previ

Malmö, la tercera ciutat de Suècia, ha estat històricament una ciutat industrial de classe mitja treballadora. A l´actualitat, és la ciutat sueca amb més immigrants. Arran del declivi econòmic que la ciutat visqué a la dècada dels vuitanta, en què tancaren moltes de les seves grans indústries, Malmö, al sud del país, inicià una etapa de forta inversió en polítiques urbanes per a la millora de la ciutat i la qualitat de vida dels seus habitants. L´any 1995 elaborà un pla d´ordenació urbana encaminat a integrar regionalment la ciutat i vehicular el seu creixement futur. La inauguració, l´any 1997, d´una zona universitària al mateix centre de la ciutat, connectada al port i a l´estació de trens, inicià el procés de dinamització urbana i l´adquisició d´un perfil progressivament més cultural. L´any 2000, l´obertura d´un nou pont de connexió amb Copenhaguen representà un nou posicionament geogràfic gràcies al qual aparegueren noves oportunitats de comunicació i de treball que estimularen notablement les expectatives futures de la ciutat i la continuació dels treballs iniciats en el camp del planejament estratègic.

L´any 1997 la ciutat adquirí uns terrenys llargament abandonats al front litoral. Aquests terrenys, guanyats al mar artificialment entre el 1948 i el 1987, brindaven l´oportunitat d´imaginar una nova façana marítima per a la ciutat en un indret crucial per a la revitalització del centre urbà i el desenvolupament d´un nou rol a escala regional.

Descripció

Arran de la història d´explotació prèvia de l´àmbit sobre el qual s´havia de bastir el nou districte, els treballs per a la seva construcció s´iniciaren amb anàlisis exhaustives de l´estat dels sòls per procedir al seu sanejament i consolidació com a futur assentament residencial i urbà. La definició del nou barri al port de Malmö, a cavall entre els teixits centrals de la ciutat i el mar, combinà el caràcter marítim –derivat del volgut diàleg amb la gran escala dels elements naturals presents a la franja litoral– amb el caràcter dens del centre urbà i establí una sèrie d´àmbits de trobada aptes tant per a la celebració d´actes cívics, festivals i festes com per a la passejada tranquil·la i pausada o el relaxament. Les pautes per a les intervencions als espais públics exteriors seguiren en certa mesura les directrius del Pla de Desenvolupament Urbà de Malmö, i reforçaven la idea de continuïtat en el tractament formal dels espais urbans en aspectes com la il·luminació, la vegetació o el mobiliari urbà, però oferint alhora varietat visual i diversitat d´estímuls per enriquir l´experiència dels nous espais oberts.

L´estructura de carrers del nou assentament donà prioritat als vianants, i es limità el trànsit de vehicles per tal de construir un barri segur per als infants i per als transports alternatius. L´accés rodat tant per als visitants com per als residents es resolgué a partir d´una avinguda d´accés principal –Vastra Varvsgatan–, amb diferents seccions i caràcter segons l´ús per al tràfic local de càrrega, per al vehicle privat, per als vianants o per als ciclistes.

El nou conjunt d´espais públics dels Western Docks de Malmö –un passeig marítim que es converteix en parc litoral i en port als seus extrems respectius, un parc major al cor del barri i els carrers i passatges interiors del nou districte– foren desenvolupats successivament en diferents moments per equips multidisciplinaris. Al parc interior, paral·lel a la línia de costa però a segona línia, es construïren uns molls de fusta continus arran d´un canal sinuós, que possibiliten la realització de diferents activitats esportives, així com el passeig i l´estada a la vora de l´aigua. Al centre d´aquest parc, a la cruïlla entre el canal d´aigua interior i un dels eixos principals de la trama de nous carrers, es configurà un espai de jocs amb estructures de petites dimensions que conferiren una escala més íntima a aquest àmbit integrat dins el verd general del parc. Aquest parc interior es relaciona amb el front litoral a través de nombrosos passatges i d´una plaça cívica amb vocació d´espai públic central del barri, al mig del passeig marítim, en continuïtat amb el nou port i el parc arran de mar. Al front litoral, amb les costes de Dinamarca per horitzó, també es construïren molls continus i plataformes graonades de fusta, per intensificar el contacte entre la gent i el mar.