Estat previ
L'Ajuntament de Girona decidí el 1983 dedicar una plaça commemorativa a la Constitució espanyola de 1978. Amb aquest objectiu es va triar una parcel·la de terreny triangular situada a la zona històrica del Mercadal, límit entre l'eixample del s. xix i el nucli històric de la ciutat, a la riba esquerra de l’Onyar. Aquesta parcel·la estava ocupada pels magatzems de l’antiga fàbrica de botons Grober (creada el 1884) i es trobava delimitada per la Gran Via de Jaume I i els carrers de la Sèquia i de Francesc Eiximenis.Objecte de la intervenció
Tot i que el concurs no preveia la concessió i explotació d'un aparcament subterrani sota la plaça, ja que això implicava una previsió a llarg termini per a una àrea pendent d'adquisició, el Pla Especial que es va redactar posteriorment i que modificà substancialment el projecte original sí que les va preveure.Descripció
La plaça ocupa un terreny irregular i es troba envoltada d'un seguit d’edificis heterogenis tant per la seva funció com per la seva forma. La plaça es divideix en dues parts ben diferenciades. La zona de vianants, forçosament dura en estar assentada sobre un aparcament subterrani, presenta una rasant lleugerament superior respecte al nivell del carrer i està delimitada per un mur vist de formigó, que remarca la impressió de "contenció" de l’espai. També trobem una zona "natural" amb plantació d’arbres, disposats en fileres paral·leles que recorden la coneguda Devesa gironina. Els arbres s’alternen amb escultures i elements del mobiliari urbà prou singulars, atès que recorden, per una interpretació lúdica i irònica, la ciutat o els edificis que envolten la plaça. La banda que mira a la façana convexa de l’edifici del Banc d’Espanya, presenta un mur perimetral on s’han inserit elements de bronze que reprodueixen monedes espanyoles de dimensions gegantines. Altres elements singulars gairebé surreals són les formes de mosques als escossells dels arbres (en referència a la llegenda de Sant Narcís patró de la ciutat), els bancs de formes antropomorfes, els escopidors de pluja amb forma de carpes de riu, el megàfon amb potes i la font de lletres que brolla vers els quatre rius de la ciutat. Davant la font i al cim d’una petita elevació s’ha col·locat la figura de bronze, obra de Francisco López, d’una nena nascuda a Girona el dia de la promulgació de la Constitució, la qual s’anirà completant cada cinc o deu anys amb una nova figura de la mateixa noia, amb la intenció simbòlica que la plaça continuï modificant-se amb el temps.Valoració
Partint de la premissa del mateixos arquitectes de definir la plaça com un test dins la ciutat, el nou espai de la plaça de la Constitució ha servit per oferir a la ciutadania un nou espai públic al bell mig de la ciutat en substitució d'un antic solar desafectat. A més, les originals característiques que defineixen la intervenció han convertit aquesta plaça en un exemple reconegut arreu pel que fa a la qualitat i singularitat del disseny.Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
