Projects Frontend Portlet

embedded = false isPreview = false

Remodelació de l’avinguda de la Catedral

Barcelona (Espanya), 1991

Nou espai de vianants al cor de Ciutat Vella, a Barcelona. Plaça i aparcament subterrani al Pla de la Seu, davant de la catedral

Estat previ

Fins al començament dels anys 40, l'espai de l'actual avinguda no existia com a tal, atès que estava ocupat per habitatges i formava part de l’atapeïda xarxa urbana característica de la Ciutat Vella. Durant la guerra civil els efectes d’una bomba van propiciar l’obertura de l’avinguda com un vial de la mateixa amplada que l’actual.

La tradicional imatge de l’avinguda abans de la remodelació, especialment davant la Plaça Nova que porta a la Catedral, ha estat sempre lligada a un espai d’aparcament caòtic per part de cotxes i especialment d’autocars de visitants i turistes. Es tractava, doncs, d’una antiga avinguda amb secció tipus de vorera i calçada, amb gran part de la segona destinada a l’aparcament d’automòbils.

Objecte de la intervenció

Remodelar l'avinguda en un espai d'ús eminentment reservat als vianants amb la reducció dràstica d'automòbils en superfície gràcies a l'aparcament subterrani de nova creació.

Descripció

La intervenció se centra en tot el recorregut de l'espai comprès entre la Via Laietana i el carrer del Bisbe. Es tracta d’una intervenció unitària que articula i integra els diferents elements urbans (accessos a l’aparcament subterrani i mobiliari urbà). Un únic paviment de granit centralitza el suport dels diferents usos i activitats: la circulació rodada d’accés a l’aparcament, l’espai central de passeig per als vianants i l’accés a la catedral. Els elements de mobiliari urbà –escales, ventiladors, bancs, llums i papereres– s’arrengleren al costat nord de l’avinguda, que també és la façana més regular. A l’altre costat, trobem les subtils rampes de l’aparcament subterrani, pròximes a la Via Laietana, marcant l’alineació de la façana sud de l’avinguda Cambó. Els punts d’escala-ascensor-ventiladors de l’aparcament, són elements d’una gran simplicitat formal –acer inoxidable i vidre– que s’integren respectuosament a l’espai. En l’espai central l’element ordenador és el buit. Al final, vers el carrer del Bisbe i davant les torres de la muralla romana, cal esmentar la col·locació d’una obra de Joan Brossa: un joc de lletres amb la paraula Barcino, en clara referència a l’antic accés al nucli romà.

Valoració

La remodelació de l'avinguda de la Catedral ha permès de disposar d'un espai cívic al cor de la ciutat, estenent el procés de recuperació de la Ciutat Vella per als vianants en un dels seus punts més emblemàtics. L'avinguda es consolida com a avantsala del Barri Gòtic i en continuïtat amb el Pla de la Seu, davant de la catedral. Ateses les característiques determinades pel seu emplaçament, podem parlar d'una intervenció summament respectuosa que ha aconseguit crear un espai silenciós, sense cotxes, que deixa parlar l'arquitectura del seu entorn i que alhora permet la celebració de fires tradicionals i activitats ciutadanes.

Albert García Espuche, arquitecte

[Darrera actualització: 02/05/2018]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Barcelona
PAÍS: Espanya
INICI DE PROJECTE: 1990
INICI DE LES OBRES: 1991
FI DE LES OBRES: 1991
SUPERFÍCIE: 72.000 m²
COST: 1.343.200 €

Crèdits

COL·LABORADORS:
Ramon Auset, Elisabeth Aluja

Documents relacionats