Estat previ
Els terrenys on avui dia s'aixeca el parc estaven ocupats per successives acumulacions de material de rebuig, instal·lacions industrials obsoletes i un grup d'habitatges autoconstruïts. També hi havia l’antiga estació ferroviària de mercaderies del Poblenou (i el seu parc d’andanes) i altres elements de l’antic sistema d’infraestructures de la ciutat (col·lectors, espigons, abocadors). Aquest espai, doncs, configurava un indret marginal i segregat del barri que li dóna nom.Objecte de la intervenció
El parc del Poblenou es troba al nou front marítim de Barcelona, pròxim al nucli originari del barri del mateix nom i en una de les àrees que ha sofert una transformació urbana més gran arran dels Jocs Olímpics de 1992. El barri del Poblenou va estar íntimament lligat al desenvolupament industrial de la ciutat a partir del segle xix, desenvolupament que es va anar estenent paral·lelament al traçat de la línia ferroviària Barcelona-Mataró (la primera línia de ferrocarril de la península, construïda el 1848).Segons el pla d'ordenació del front marítim, s'hi defineixen dos sectors: la Barceloneta i la Vila Olímpica, i el Parc del Mar fins a la desembocadura del Besòs. La façana urbana, el pas de la Ronda del Litoral, així com també el tractament dels diferents espais i equipaments de cada zona, hi produeixen dues solucions diferents quant a la manera d'ordenar el territori. Així, el parc va ser plantejat com un espai de transició organitzat entre els diferents espais viaris que travessen aquest indret.
Descripció
El parc ocupa l'espai que hi ha entre la nova platja del Bogatell i l’antic cementiri del Poblenou o de l’Est, que s’estén paral·lelament per sobre la Ronda del Litoral. El parc es configura mitjançant una seqüència de dunes cobertes de vegetació típicament mediterrània (pins i vegetació de ribera) que s’estén des de la platja fins a l’interior i mitjançant una xarxa de camins transversals –cap a la platja– i camins curvilinis per a vianants, que s’adapten a la topografia i travessen el parc en sentit longitudinal. Aquests camins adopten diferents tipus de paviment en funció de la seva situació i sentit (fusta, terra compactada o formigó acolorit). Els espais d’activitat intensiva, com ara els jocs infantils, pistes esportives, bar, quioscos i serveis públics, es concentren a l’antiga zona de les vies del tren. El parc disposa d’un sistema de canons d’aigua que permet de regar-lo simulant la pluja i redueix notablement els efectes sobre la vegetació de la salinitat pròpia de l’ambient marí.Valoració
El parc ha aportat dins del conjunt d'intervencions del nou litoral barceloní, un espai de lleure prou singular pel seu plantejament. A banda de l'encert dels criteris de disseny i de la realització, el parc ha contribuït a l'ordenació general d'un dels sectors més abandonats de la ciutat. També cal valorar el fet que el parc ha afavorit la connexió entre la zona de les platges i l'antic nucli del barri, ja que, entre altres carrers perpendiculars, hi desemboca la tradicional i ara recuperada Rambla del Poblenou. Associada al parc, cal destacar l'existència d'una sèrie de nous equipaments per als ciutadans, com ara el pavelló de la Marbella, al costat del Passeig Marítim, la pista d'atletisme –isolada en un nivell inferior– i la Base Nàutica on s'allotja una escola municipal de vela.Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
