Estat previ
El Parc Europa, inaugurat pels Jocs Olímpics del 92, s'estén sobre la llosa que cobreix el II Cinturó, que creua la ciutat de Santa Coloma un cop ha superat el nus de la Trinitat i ha travessat el Besòs, i es dirigeix cap a la població de Montgat (el Maresme). Abans del pas d'aquesta autopista metropolitana, acabada el mateix any 1992, hi havia un carrer de circulació perfectament consolidat pel costat del barri del Centre, però pendent de construcció pel costat de l’anomenat sector del Singuerlín, zona de construcció massiva iniciada als anys cinquanta i seixanta, la urbanització de la qual estava totalment aturada des dels anys vuitanta. Tot plegat, configurava una àrea residual i desordenada molt a prop del centre històric de la població.Objecte de la intervenció
Amb la intenció que el nou cinturó de vialitat no creés una forta fissura entre diferents sectors de la ciutat, es va abordar la creació d'un gran espai verd, de lleure, i sostre d'una gran infraestructura, inèdit per a una ciutat tan densa com Santa Coloma. Per aquest motiu s'hi van tenir molt en compte les relacions transversals del parc, a fi i efecte de relacionar el barri del Singuerlín i la reserva verda del Besòs amb el centre de la ciutat (comunicació de vehicles i vianants que havien de creuar el parc). En elaborar el programa de necessitats, es va donar prioritat a les activitats d'esbarjo, la incorporació de jocs infantils (diversificats en zones específiques d’una certa autonomia), sense pertorbar la imatge unitària del parc. La possibilitat de muntatge esporàdic d’actes festius, musicals i de representació també va ser inclosa en els objectius inicials.Descripció
El parc, com si d'un arxipèlag es tractés, es compon de quatre illes successives. La primera, a l’extrem més pròxim al Besòs, en no ser lloc de pas obligat, està especialment destinada a activitats musicals; també és on es concentra el major nombre i variació d’arbrat. Seguint cap a l’est, el segon tram esdevé el cor del parc i cruïlla d’eixos circulatoris. A més a més, hi trobem l’escultura Olympia del suís Paul Suter i l’estany amb tres nivells d’aigua. La tercera illa es perllonga a partir d’una seqüència de rambla transversal i es defineix mitjançant passeigs longitudinals (paral·lels i escorats), amb proporcions pròximes a un espai-saló urbà, on es preveu la possibilitat d’instal·lar eventuals locals d’exposició (amb les preses d’aigua i electricitat necessàries). Finalment la darrera illa està organitzada per captar les necessitats del joc més actiu. El tractament donat ha estat la creació d’un "buit" polivalent envoltat de plans inclinats (paviment de klinker, parterres de gespa i arbrat) abocats en un espai que es tanca sobre si mateix i permet múltiples usos lúdics i actuacions amb el públic situat als plans inclinats.Valoració
La iniciativa del parc ha satisfet l'òbvia necessitat de dotar d'un seguit d'espais verds i equipaments, tan necessaris en una ciutat tan densa. També ha servit per esmorteir l'impacte que representava la presència del II Cinturó com a element desvertebrador. El parc ha enriquit la necessitat d'equipaments i ha contribuït a compensar una trama urbana summament compacta. La seva centralitat esdevé un punt clau en relació al gran ús que en fan els ciutadans.Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
