Estat previ

A Marsella, la situació ancestral del port al centre de la ciutat ha cristal·litzat pràctiques que lliguen íntimament vida urbana i activitat portuària. Una antiga cala d'unes 27 hectàrees, excepcionalment ben protegida dels vents, va marcar el naixement de la ciutat. Durant 2500 anys, aquesta badia natural va constituir per si mateixa el port de Marsella i esdevingué el cor simbòlic de la ciutat. Al segle XVII, s'establí al port l'Arsenal de les Galeres, que fou enderrocat a finals del segle XVIII. En deixar lliure bona part dels molls del Vieux-Port, la demolició de l'Arsenal de les Galeres a finals del segle XVIII va determinar l'aparició de tota una zona dedicada quasi exclusivament a naus, dipòsits i magatzems. A sol·licitud de l'empresa privada per a la qual l'enginyer Sigaud havia elaborat el Pla de distribució dels terrenys de l'arsenal, es va conservar el Canal de l'Arsenal, permetent la distribució de les mercaderies en els dipòsits que vorejaven els seus marges. D'altra banda, a mitjan segle XIX ja havia sorgit un nou sistema de gestió de mercaderies. En aquella època, el desenvolupament dels nous ports al litoral nord de la ciutat va portar a la separació de l'espai urbà i el port (conseqüència de la creació del port auxiliar de la Joliette el 1844). A partir de 1919 s'habilitaren nous molls als marges del Canal de Caronte, situat al llac de Berre, al mateix temps que s'establien indústries pesants (construccions navals, químiques i refineries de petroli) al voltant del llac. El Canal de l'Arsenal, doncs, es va cobrir el 1927 en perdre el seu caràcter d'infrastructura portuària. A causa dels problemes d'estacionament i de circulació de la zona (el Vieux-Port va perdre definitivament la seva funció comercial i esdevingué port d'embarcacions de plaer), el municipi decidí construir als anys 60 un aparcament elevat. La pressió exercida per l'associació veïnal "Les Arcenaulx", liderada per la seva presidenta Jeanne Lafitte, amb el suport de l'alcalde de l'època (Robert Vigoroux), va comportar l'enderroc de l'aparcament el 1987. Després d'un polèmic debat entre el municipi i els habitants, finalment es realitzà la remodelació de l'espai com a plaça.

Descripció

El Cours es construeix com una gran superfície lliure de forma rectangular, elegant en la seva simplicitat, amb un mobiliari urbà expressament dissenyat pel seu artífex (Charles Bove). El projecte és una intervenció unitària que articula i integra els diferents elements urbans (accessos a l'aparcament i mobiliari urbà). L'enrajolat del paviment combina el granit i la pedra calcària. L'aparcament ha estat construït de tal manera que mitjançant un gruix de 1,50 m entre la llosa superior i el paviment de la plaça es permet la possibilitat d'incorporar-hi fonts, xarxes de serveis i la plantació de vegetació. L'espai està estructurat per alts bàculs amb uns fanals en forma d'ales d'ocell, mentre que la base integra una paperera. El disseny del bàcul també es repeteix a les baranes de les sortides de l'aparcament. Les sortides i els edicles de l'ascensor de l'aparcament estan alineats al llarg de les façanes. Grans pilons de ferro enllaçats per cadenes (Charles Bove ha reproduït un model del segle XIX que es troba a La Porte d'Aix de Marsella) tanquen els dos extrems de la plaça. En un d'aquests extrems es troba un màstil recobert de petites banderes, concebut per l'escultor Daniel Buren.