Estat previ
Com en tantes altres ciutats europees, l'espai de la plaça de l'estació de Tours s’havia convertit a partir dels anys seixanta en un aparcament a l’aire lliure i tota la zona de l’estació, en un sector desordenat, perifèric respecte al centre, que les temptatives de redinamització dels anys setanta no havien pogut sostreure d’aquesta situació.Objecte de la intervenció
A partir de 1987 la urbanització de la Z.A.C. de l'estació i del palau esdevingué un dels punts forts de les polítiques urbanes de Tours. Amb aquesta operació es perseguien tres objectius: la construcció d'un equipament modern per a congressos i espectacles, llargament cobejat per la ciutat; la creació d'un lloc apropiat per acollir l'arribada del tren d’alta velocitat a partir del setembre de 1990, que havia de quedar integrat pel conjunt del palau, la plaça Général Leclerc remodelada i els programes edificatoris associats, i en una altra escala, la municipalitat pretenia fer d’aquesta zona, al marge del centre clàssic de la ciutat, una àrea de nova centralitat per a tota l’aglomeració.Descripció
El projecte de condicionament de la plaça del Général Leclerc es va iniciar el 1989 amb el concurs d'arquitectura promogut per l’ajuntament de Tours per a la construcció del nou palau de congressos Vinci. Yves Brunier, membre de l’equip de Jean Nouvel, proposà la reorganització de la plaça situada entre la nova edificació i l’estació. La presència del nou edifici i l’aixecament complet de la superfície per crear-hi un aparcament subterrani feien necessària una reconsideració radical per connectar el aparcament amb la superfície i conjuminar les qualitats d’un espai públic obert a diferents usos amb la creació al mateix temps d’un jardí acollidor.El jardí és un espai rigorosament ordenat, geomètric, l’eix de simetria del qual és una font de vidre amb forma de buc de barca invertit que permet que la llum arribi al subsòl i guia el vianant cap a l’escala de sortida, al mateix temps que ofereix en superfície l’animació de l’aigua. La voluntat de crear a la vegada una plaça i un jardí sobre un aparcament ha comportat l’adopció d’una solució original des del punt de vista tècnic consistent a col·locar una capa de terra d’un metre de gruix sobre la llosa de l’aparcament i interposar un espai buit entre la terra vegetal i la superfície mineral del paviment de granit de la plaça. Un sistema de reg automàtic ha estat integrat sota aquest paviment. La vegetació consta bàsicament de lagerstroemies, un arbre subtil de diversos troncs i floració abundant. Una llarga avinguda de magnòlies s’interposa entre la tranquil·litat de la plaça i les anades i vingudes de l’estació.
Valoració
El resultat aconseguit ha estat la mutació total de la zona de l'estació, que s'ha convertit en un punt de nova centralitat i en un signe tangible del procés de metropolització de la ciutat. L'espai públic creat, una plaça pública que és alhora un jardí, permet la connexió entre els nous llocs i assegura la convergència amb el que és el punt fort de la intervenció: el palau Vinci i la seva relació amb l'estació de Laloux.Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
