Estat previ
Es tractava d'una àmplia zona entre la Plaça de Catalunya i la masia de Can Rull, amb bosquets i camps que s'havien conservat al llarg dels anys i que tot just després del període franquista va ser objecte de manifestacions populars per preservar-la com un espai verd davant tot intent d’especulació immobiliària. Des del 1977 hi havia el Pla Parcial Sector Catalunya, que preveia la construcció de 3.200 habitatges. El 1979 l’Associació de Veïns de la Creu Alta amb l’adhesió d’un centenar més d’associacions populars, hi van fer una protesta i una plantada d’arbres que va ser reprimida per les forces d’ordre públic. L’Ajuntament democràtic va decidir iniciar una política de compres, a preu de mercat, dels terrenys del futur parc. El 1984 s’havia adquirit un 90% del total de l’actual superfície. El 1986 es va tornar a fer una plantada d’arbres, aquesta vegada celebrant la recuperació d’un nou gran espai per a ús públic. Fins a aquell moment, la zona del parc havia estat un indret abandonat, amb una riera, camps d’horta suburbial i un seguit de senders espontanis sense cap mena de definició.Objecte de la intervenció
Al final de la dècada dels vuitanta es decideix impulsar l'anomenat Eix Macià, un nou centre de serveis al llarg de l'avinguda del mateix nom, que havia de permetre d'engegar un procés general de terciarització i revifament de l'economia de la ciutat.Des de mitjan segle xix, Sabadell havia estat associada a la producció tèxtil. La crisi d’aquest sector juntament amb el perill d’un procés de suburbialització i de conversió en barri industrial i dormitori de Barcelona, van fer que es plantegés la idea de l’Eix Macià. Un conveni entre l’Ajuntament de Sabadell i l’Institut Català del Sòl (INCASOL) va permetre la urbanització de l’avinguda i la venda de terrenys a empresaris privats, així com també el finançament de la construcció del parc. Quant a la zona estricta del parc, es tractava de recuperar una vasta extensió de buit urbà com a espai natural, amb tots els valors paisatgístics existents (prats i boscos) i peculiaritats topogràfiques (turons i fondalades).
Descripció
La intervenció està marcada per la conservació de les característiques topogràfiques del terreny, on s'ha afegit una plantació de vegetació de bosc mediterrani (pi, alzina etc.). Un eix en ziga-zaga pavimentat, denominat Camí de la Ciutat, ben dotat de mobiliari urbà, travessa longitudinalment tot el parc, amb accés als flancs i a l’exterior fins als camps de Can Rull. Integrant la part vegetal amb la trama urbana i davant l’avinguda de l’Eix Macià, hi trobem una façana de gairebé sis hectàrees. amb un gran llac artificial (sis milions de litres que s’extrauen d’un pou i no pas de la xarxa de subministrament d’aigua potable), un pont de comunicació i la zona enjardinada. Al llac hi ha peixos i aus, així com també un servei de lloguer d’embarcacions. La làmina d’aigua del parc es divideix en tres nivells diferents que donen lloc a tres salts d’aigua. La intervenció arquitectònica es completa amb un observatori astronòmic, el dipòsit transformador d’escombraries, l’amfiteatre natural, un jardí temàtic i un laberint. Per l’entrada del carrer Lluís Companys s’accedeix a la zona de jocs infantils i a la façana de l’Eix trobem serveis de restauració (bars i restaurants). El 1997 es va inaugurar la instal·lació d’una línia de ferrocarril a escala, de 3 km. de llargada i amb dos amples de via.Valoració
Es pot afirmar rotundament que el parc va començar a materialitzar-se gràcies a la mobilització popular i ha esdevingut un clar exemple del que representa la força reivindicativa de la ciutadania. Les 45 ha del parc representen avui dia el pulmó verd més important de la ciutat. A més a més, l'oportuna operació de l'Eix Macià ha representat la creació d'una avinguda d'1 km de longitud per 60 m d'amplada des de la Pl. d'Espanya fins a la Pl. de Catalunya, on es concentra el principal nucli d'activitat terciària del Vallès i que és un focus important d'atracció de visitants i serveis procedents de tota la comarca.[Darrera actualització: 02/05/2018]
