Estat previ
Els terrenys que ocupa l'actual parc eren anteriorment terres de conreu com les que encara avui podem trobar al sector de la Marina del Prat. Però el territori començà a transformar-se quan l'activitat agrícola retrocedí en benefici de l’expansió urbanitzadora i de la instal·lació d’infraestructures i equipaments de caràcter metropolità com és l’actual aeroport internacional del Prat.La història del parc està estretament vinculada a la del barri de Sant Cosme, al qual d’alguna manera deu la seva existència. L’any 1965, l’Obra Sindical del Hogar va iniciar la construcció d’aquest barri en una zona agrícola propera a l’aeroport. Quan ja s’havien realitzat els fonaments dels habitatges i l’asfaltat dels futurs carrers, les obres es van aturar per causa de la proximitat excessiva de l’aeroport i es van continuar més al nord. Els solars abandonats van degenerar en abocadors de runa i deixalles i, finalment, en autèntics nius de rates.
Objecte de la intervenció
Per tal d'evitar els perills que representava el solar com a focus d'infecció permanent, el Ministerio de la Vivienda, que n'era el propietari, decideix l'any 1982, conjuntament amb l’Ajuntament del Prat i els veïns del barri de Sant Cosme, construir-hi un parc. Sant Cosme presenta tots els trets característics dels barris marginals de l’àrea metropolitana de Barcelona: allunyat del teixit urbà del Prat, sense vies de connexió internes amb la resta de la població i construït en terrenys deltaics, és a dir, molt humits i poc aconsellables per a usos residencials.Amb motiu de les transferències autonòmiques, el parc passà a ser propietat de la Generalitat i posteriorment de l’Ajuntament del Prat, que el convertí en parc metropolità gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Descripció
El Parc Nou del Prat és, per excel·lència, el parc del Delta. L'indret que ocupa, situat al sud del municipi i al marge dret del riu, forma part encara d’una de les zones naturals humides més importants de Catalunya, dins un paisatge d’aiguamolls, estanys, pinedes, platges i zones agrícoles, que es barregen amb infraestructures industrials i de serveis.En relació amb el Prat, el parc ocupa una posició perifèrica al sud de la ciutat, al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt a prop de l’aeroport.
L’aspecte actual del parc és el resultat de diverses fases (fase inicial i tres fases posteriors) i està previst fer-ne una altra com a mínim. La planta, de forma triangular, inclou dues zones d’usos i característiques diferents: la part central, tancada i presidida per una densa pollancreda, i la perimetral, més oberta i amb pins com a arbres dominants.
Camins, aigua i vegetació configuren la zona més tancada del parc. Un doble passeig, amb un canal d’aigua al mig, és l’avinguda principal que forma, amb els camins que la creuen, sis grans prats on creix la pollancreda. Al final, l’avinguda s’obre en una gran esplanada semicircular, molt adequada per a la celebració d’actes públics.
La pineda és un espai més obert que envolta i protegeix l’arbreda central. La part de la pineda, que limita amb la carretera de l’Aviació, és la més equipada (parc infantil de trànsit, restaurant i àrea de pícnic) i la que atrau més usuaris. Darrere de les pistes esportives, un embolcall d’arbres de ribera abraça una gran el·lipsi, enfonsada respecte al nivell del parc, habitat de joncs, bogues i lliris. Es tracta d’un espai amb vegetació autòctona, la qual s’ha tingut un interès especial en preservar
Valoració
La funció principal que acompleix el parc és acostar els usuaris a la natura sense entrar en contradiccions amb la necessitat de lleure i d'esbarjo. L'actuació projectada esdevé una alternativa vàlida a la recuperació ecològica del Baix Llobregat, i també a les necessitats de la població urbana de l'entorn, tradicionalment mancada de grans espais verds d'ús públic.[Darrera actualització: 02/05/2018]
