Estat previ
L'arribada de l'expansió industrial a la desembocadura del Besòs va comportar una radical transformació del paisatge amb la construcció dels nous polígons d’habitatges, apareguts gairebé sempre com a resultat de la creació d’indústries. El primer de tots ells, el barri de La Catalana sorgí per allotjar els treballadors de l’empresa elèctrica d’aquest nom, establerta el 1917 al costat de la desembocadura del riu. L’empresa Cobasa construí pels volts del 1960 el barri del Besòs, que comportà una gran aportació d’habitants al municipi. Per últim, la Mina, que pren el seu nom de la mina que donava aigua a la font d’un concorregut berenador, es va construir el 1970, arran d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Instituto Nacional de la Vivienda, per tal de traslladar famílies de les barraques a grans blocs de pisos, fet que contribuí notablement a la massificació de la zona.Aquests barris ocuparen els terrenys que el pla Cerdà contemplava com a gran parc del Besòs, pulmó de Barcelona; de les 190 ha d’espai verd que havien estat previstes per l’urbanista al marge dret del riu, l’actual parc només n’ocupa una petita part.
Darrerament compartien l’espai del parc les instal·lacions industrials Electrometalurgia el Carburo, Cemoto, S.A., i Parque Norte, i les masies de Can Sabaters i Can Sambró.
Objecte de la intervenció
Com en altres zones amb situacions similars, l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona va comprar i expropiar els terrenys i va convocar un concurs d'idees per a la realització d'un parc urbà, que havia de servir els barris de l'entorn i, específicament, el polígon de La Mina. Es tractava, doncs, de dotar una zona d’una alta ocupació física, una alta densitat de població i sense equipaments bàsics, d’un espai de lleure del qual no disposava. La creació d’aquest espai verd anà associada a una política de dotació d’equipaments socials, culturals, esportius i sanitaris.Descripció
El parc es troba al barri del Besòs de Sant Adrià i llinda amb els de La Mina i La Catalana, que en conjunt i segons el cens de 1998, sumen 15.922 habitants, el 50% de la població del municipi. Té per límits el carrer Cristóbal de Moura, la línia d'enllaç del ferrocarril, la zona esportiva de la Federació Espanyola de Futbol i la ronda de Sant Ramon de Penyafort. A l’altra banda d’aquesta ronda hi ha el barri dit també del Besòs, però situat al terme municipal de Barcelona.És un parc modern, amb un disseny de línies geomètriques i obert, establert damunt un terreny totalment pla. L’espai s’estructura a partir d’un seguit de línies longitudinals de peces de formigó i de dos passeigs pavimentats resseguits per fanals i arbres, que travessen el parc i ofereixen la possibilitat d’usar-lo sense abandonar un cert ambient urbà. La resta de la superfície es resol per la combinació de tres illes arbrades, en forma de franges serpentejants, amb la gran esplanada que constitueix l’espai majoritari del parc, coberta principalment d’herba curta i petits retalls de paviment. Les illes arbrades i els passeigs s’encreuen en alguns punts tot facilitant el pas dels ambients oberts i assolellats de l’esplanada als tancats i ombrívols de les franges arbrades. L’esplanada es destina a usos lúdics i col·lectius en incloure zones per a la pràctica de jocs i esports, brolladors, marquesines i diferents figures geomètriques de formigó (prismes, cilindres i una sinuosa línia d’esferes) que són alhora un element escultòric i de joc.
Valoració
El parc ha propiciat que uns barris densificats i socialment i arquitectònicament degradats disposin d'un espai públic verd, imprescindible per a la millora de les difícils condicions de vida que sofreixen. Això és un primer pas en la regeneració de tota la zona, on es preveuen un seguit d'intervencions adreçades a la recuperació ambiental del tram final del Besòs i la remodelació del front litoral. Aquest fet donarà al parc una raó de ser molt més àmplia i el lligarà al riu com a estructura vertebradora clau en la millora de la qualitat de tot el territori. En aquest sentit, caldria no oblidar la remodelació dels barris de la Catalana, la Mina i San Salvador, ni tampoc la reordenació de les grans infraestructures (redisseny del traçat del Cinturó Litoral, prolongació del carrer Cristóbal de Moura). La celebració del Fòrum 2004 en aquest indret de la desembocadura del riu pot ser l'element essencial per a la dinamització d'aquesta important regeneració, prevista en un dels sectors més degradats de l'àrea metropolitana de Barcelona.[Darrera actualització: 02/05/2018]
