Projects Frontend Portlet

embedded = false isPreview = false

Remodelació de l’avinguda Meridiana

Barcelona (Espanya), 1998

Remodelació d'una via principal d'entrada de vehicles a la ciutat de Barcelona

Estat previ

L'Avinguda Meridiana forma part de l'estructura viària bàsica de Barcelona que, abans de la construcció de les rondes de la ciutat, permetia la connexió directa amb la xarxa de carreteres i autopistes del nord. Tot i que ja era present al projecte d’Eixample Cerdà de mitjan segle xix, es començà a projectar l’any 1954 com a via de comunicació ràpida al mateix nivell de la cota dels barris que travessava, atès que el pas del tren i del metro pel subsòl n’impossibilitaven el soterrament. La secció, de 50 metres, es dividí en dotze carrils de circulació, els sis de la calçada central segregada, de connexió directa amb l’exterior, i els sis restants, laterals, per al trànsit local. Per tal de no produir interrupcions continuades al trànsit rodat, es preveié un nombre mínim de semàfors i de passos per a vianants que, en alguns indrets, foren substituïts per passos elevats. Quan el juny de 1967, la Meridiana s’obrí al trànsit l’eix es constituí exclusivament com un vial d’entrada i sortida de la ciutat, sense tenir en compte l’efecte de barrera que creava als barris que travessava, especialment el Clot i Sant Andreu. Les plusvàlues derivades de la seva construcció provocaren l’edificació accelerada de blocs força alts que feien de pantalla respecte als barris obrers i industrials que hi havia al darrere.

Al començament dels anys noranta, la Meridiana era un lloc per on els veïns evitaven de passar i hi circulava una mitjana de 120.000 vehicles diaris a alta velocitat sempre que els continus embussos ho permetien.

Objecte de la intervenció

L'obertura de les rondes propicià una reducció del 30% del trànsit que circulava per la Meridiana, que va perdre el seu paper de vial protagonista en la connexió viària de la ciutat amb l'exterior. Per aquesta raó, es considerà prioritària la seva transformació en un carrer eminentment urbà, en contraposició al caràcter d'autopista urbana que havia tingut fins aleshores. Crear un eix cívic a l'escala urbana dels barris que travessava significava equilibrar-ne els usos com a espai públic, millorar la connectivitat i relació de les dues bandes de la Meridiana, i assegurar la continuïtat del recorregut en sentit longitudinal que els vianants efectuaven en paral·lel als cotxes.

Descripció

El projecte d'intervenció optà per convertir la Meridiana en un bulevard i això comportà una reconsideració completa de la seva secció transversal de 50 metres. La calçada de circulació ha estat reduïda a una amplada de 26,5 metres repartida en quatre carrils de circulació per sentit, i s’ha tractat unitàriament en eliminar les mitjanes de separació que hi havia. Al centre, una franja pintada marca la divisòria entre tots dos sentits i allotja les illetes dels passos de vianants. Les voreres, abans de tres metres, han estat ampliades a 11,75 metres, i el seu límit ampliat per una franja de paviment de granit que ordena la filera d’arbres, serveix com a suport del carril bici i incorpora els guals de vianants i vehicles. La resta de la vorera es complementa amb un paviment de peces de panot per donar-li el caràcter d’espai urbà en continuïtat amb la resta de la ciutat. La il·luminació distingeix els dos tipus bàsics de mobilitat a la via: uns bàculs de gran volada que s’aproximen a la calçada central i unes fines columnes d’acer que il·luminen les voreres i són més apropiades per als vianants.

La reordenació de la Meridiana ha permès igualment de reordenar les cruïlles amb els carrers dels entorns.

Valoració

La intervenció feta és un perfecte exemple de recuperació d'espai públic però clarament condicionat per les exigències imposades per la circulació rodada: la Meridiana havia de conservar el seu caràcter de via principal dins la ciutat, però calia que retrobés un equilibri entre els diferents usuaris de l'espai, entre vehicles i vianants. Hi continua havent molts cotxes, amb els consegüents problemes que això comporta, però per primer cop és un carrer de la ciutat, un eix cívic amb uns espais generosos que conviden a passejar i faciliten la permeabilitat entre els dos costats dels barris que travessa. S'ha avançat, doncs, en la millora de la qualitat de vida, més quan els habitants del lloc han vist com eren eliminats els passos elevats que tant s'havien resistit a utilitzar. Amb aquesta actuació, però, no s'acaben les actuacions previstes sobre la Meridiana, les quals pretenen transformar-la a tenor dels diferents barris que travessa.

[Darrera actualització: 02/05/2018]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Barcelona
PAÍS: Espanya
INICI DE PROJECTE: 1994
INICI DE LES OBRES: 1994
FI DE LES OBRES: 1998
SUPERFÍCIE: 143.209 m²
COST: 6.423.540 €

Crèdits

COL·LABORADORS:
Imma Piñol, Àngels Moya, Elpidi Pedreny

Documents relacionats