Estat previ
Si bé Canyelles s'edificà al final de l'etapa desenvolupista de la dècada dels setanta, el polígon ja es va incloure en el Pla de Supressió del Barraquisme de 1961, que pretenia absorbir les bosses de barraques existents a Barcelona i la seva àrea metropolitana mitjançant la construcció d’habitatges socials. Iniciat el 1973 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, el polígon ocupà una zona de 24 ha amb dificultats topogràfiques a la serra del Collserola, davant de la Guineueta i a l’altre costat del que havia de ser el futur Segon Cinturó de Ronda (Via Favència). Els més de 2.600 habitatges construïts es destinaren en part a absorbir els barraquistes del nucli conegut com la Guineueta Vella, els quals ocupaven els terrenys del centre del polígon. En desaparèixer aquest nucli, sorgí un gran descampat en pendent envoltat dels blocs de pisos, un espai de forma rectangular que ben aviat els veïns reivindicaren per convertir-lo en zona verda per al barri. La pressió veïnal aconseguí que l’Ajuntament acceptés la proposta i rebutgés una idea inicial d’urbanització de l’espai buit amb un nou grup d’habitatges de poca alçada.Objecte de la intervenció
El destí del nou espai urbanístic es decidí després que l'associació veïns i l'Ajuntament de la ciutat arribessin a un acord sobre el seu futur. En l'ordenació prevista es va incloure un aparcament subterrani per als veïns, una escola-bressol, l'església del polígon i un centre de manteniment municipal; aquest conjunt d’equipaments havien d’articular-se dins l’espai del parc que, a més de constituir-se com a zona verda del barri, per la seva situació de centralitat respecte el polígon havia de contribuir a millorar la comunicació entre els seus dos extrems, dificultada fins aleshores per l’orografia.Les obres s’iniciaren amb la construcció de l’edifici de manteniment al costat de la Via Favència, on s’aprofità el desnivell del terreny per tal que la coberta quedés a l’altura de la superfície del parc. Tot seguit, s’aixecà l’escola-bressol amb jardí, situada al nord-est i les obres del pàrking de 400 places sota el futur parc. A l’extrem oposat de l’escola-bressol s’urbanitzaren els voltants del mercat municipal per mantenir una continuïtat amb la zona verda.
Descripció
El projecte de l'espai verd aprofità la gran superfície disponible i la seva disposició central perquè el parc contenidor d’equipaments funcioni també com una plaça de barri i, molt especialment, serveixi d’element de connexió entre els dos costats del polígon gràcies al passeig per a vianants que recorre longitudinalment el parc, com a prolongació lògica del carrer Federico Garcia Lorca.. Aquest passeig central, pensat per allotjar-hi fires i altres activitats temporals, molt freqüents al barri Canyelles, divideix el parc en dues zones, inferior i superior, però en totes dues s’ha posat un especial èmfasi en el tractament del relleu i la vegetació, en respectar tant els desnivells del terreny natural com els generats pels buidatges de terres anteriors a la construcció del parc. La gespa i les diferents plantes es combinen sobre les grans superfícies verdes que sorgeixen entre els camins interns del parc, que faciliten la connexió amb els carrers del barri, i on hi ha les alineacions d’arbres. En aquest sentit, l’espai en superfície afectat per la construcció de l’aparcament es terraplenà per tal de poder-hi plantar espècies vegetals.Valoració
Més de vint anys després de l'inici de la seva construcció, el polígon Canyelles gaudeix d'un espai públic de qualitat que ha estat resultat en bona part de les reivindicacions veïnals. El parc acompleix perfectament les funcions previstes al projecte de ser alhora un parc per estar-s'hi i passejar i plaça central del barri, lloc de trobada i relació. A més, com a zona verda dissenyada i condicionada paisatgísticament hi ha l'objectiu futur que, aprofitant la seva privilegiada situació, serveixi de connexió entre el parc de la Guineueta i el parc de Collserola.[Darrera actualització: 02/05/2018]
