Estat previ
El parc Juan Carlos I va néixer lligat a l'operació urbanística Campo de las Naciones. Aquesta operació, que s'estén sobre una superfície de més de 4.000 m2, ha significat una de les actuacions urbanes de més envergadura desenvolupades per l’Ajuntament de Madrid. El nou complex actua com un recinte firal de gran abast i allotja el nou Palau Municipal de Congressos i un complex hoteler i d’oficines.Els terrenys de l’actual parc eren un espai erm, sense conreus i sense habitar, convertit en un abocador durant força anys, fet que l’havia portat a un estat progressiu de degradació, fins a nivells pràcticament irreversibles. D’una manera miraculosa, s’hi havia mantingut un zona d’oliveres coneguda com El Olivar de la Hinojosa. Moltes oliveres, però, van anar desapareixent per causa dels abocaments incontrolats de runa i, tot i que algunes tenien més de cent anys i eren exemplars molt bells, El Olivar sofria un fort procés de deteriorament.
Objecte de la intervenció
Creació d'un parc amb voluntat metropolitana que ocupés la meitat de la superfície de l'àrea Campo de las Naciones i es beneficiés del seu emplaçament òptim entre el centre urbà i l'aeroport internacional de Madrid, amb bona connectivitat viària i ferroviària. De fet, l'àrea està envoltada de diferents vials de caràcter metropolità: la M-40 i l’autopista d’accés a l’aeroport de Barajas.Un dels conceptes inicials de la intervenció va ser recuperar la vocació de zona verda que havia mantingut el lloc, amb la clara voluntat de respectar l’element vegetal més significatiu de l’emplaçament elegit, tant des del punt de vista ecològic com paisatgístic: El Olivar de la Hinojosa. A les 220 ha destinades a parc, hi havia 2.202 oliveres, distribuïdes en vuit grups diferenciats. El respecte per l’olivar es traduí no sols en la seva recuperació (sanejament de molts exemplars deteriorats) sinó en la seva integració en el projecte, del qual esdevingué condicionant i inspirador.
Descripció
El parc s'estructura al voltant del concepte bàsic del cercle com a figura geomètrica generadora del disseny, tant funcionalment com simbòlicament. La composició es basa en un anell distribuïdor que correspon al conjunt de passeigs que recorren el parc, amb una longitud d’uns 3 km. El tractament donat a aquest anell de circulació no és pas uniforme, ja que la vegetació que l’acompanya, així com també el color de la pavimentació, són canviants i simbolitzen les quatre estacions de l’any.La vegetació del parc, tant arbòria com arbustiva, ha estat utilitzada sovint com un element arquitectònic més, ja que hi actua com a teló de fons, hi dóna contrast volumètric, etc. En aquest sentit, l’antic olivar actua com una peça fonamental del parc: la simbiosi entre olivar i parc es fa més palesa en algunes zones singulars, com ara el Laberint, la Piràmide núm. IV, l’illa del Llac… L’olivar compta ara amb 600 exemplars més. Com a contrapunt d’aquesta massa vegetal, s’hi han plantat més d’un miler de pins pinyers, fins a constituir el conjunt de totes dues espècies la zona forestal més important del parc. En aquests bosquets s’ha mantingut la coberta vegetal espontània de la zona.
Les zones d’aigua del parc, els estanys, el llac, la Ría, unifiquen el conjunt del parc i alhora en singularitzen els àmbits. La Ría, amb un aspecte intencionadament artificial, és un dels recorreguts fonamentals del parc, a partir del qual s’articulen alguns dels elements més remarcables: l’estany sud, la plaça central, el mirador de La Cuña…
Entre els elements construïts del parc, cal fer notar l’anomenat "Jardín de las Tres Culturas", format per tres jardins individuals que representen les tres cultures, cristiana, àrab i jueva, en un clar simbolisme de les respectives idees de paradís.
Els diferents punts elevats i piràmides tenen per objectiu proporcionar punts de vista tant de l’interior com de l’exterior del parc, i són conseqüència de l’aprofitament de les terres producte dels anteriors abocaments i de les excavacions de les obres del mateix parc.
El parc, que va néixer amb el desig de convertir-se en espai integrador de les arts, és suport d’un seguit d’escultures de gran format. Setze artistes han desenvolupat les seves obres en diferents zones del parc.
El parc inclou, a més, un amfiteatre per a activitats a l’aire lliure i un seguit de jocs d’aigua, entre els quals destaquen les fonts cibernètiques.
Valoració
El Parc Juan Carlos I ha significat per a Madrid i, concretament per a la seva zona nord-est, la rehabilitació d'un dels límits de la ciutat més degradats i desfigurats. Actualment, és un espai públic força concorregut pels habitants d'un àrea metropolitana amb molts pocs espais verds.Respecte al parc, la noció de ser la porta d'entrada a Madrid en funció de la seva visió aèria, va ser un dels aspectes considerats en l'adopció d'un disseny fortament geomètric i arquitectònic, és a dir, que en facilités la lectura des d'una visió elevada. Aquesta aposta, amb el que això significà a l'hora de crear un paisatge amb un clar component de zona verda, és el que ha estat més controvertit en la valoració de l'obra.
[Darrera actualització: 25/04/2024]
