Estat previ
Tot i que a l'Île de France un mínim de dos desplaçaments de cada tres s'efectuen de banlieue à banlieue (afores de París), la política de transport públic havia afavorit la comunicació amb la capital en detriment dels departaments limítrofes, sense tenir-ne en compte ni el creixement demogràfic ni els fluxos econòmics. Els voltants de la carretera nacional RN-186, en un principi via de circumval·lació de la capital, havien estat intensament urbanitzats i, amb la futura i progressiva obertura de l’autopista A-86, la carretera començava a perdre la seva funció original. A partir del 1976, l’anomenat Schéma directeur d’aménagement et d’urbanisme de la région parisienne (SDAU) establia la realització de comunicacions entre zones perifèriques en espais reservats al transport públic.Objecte de la intervenció
Dins aquesta política, la necessitat d'una línia de transport públic transversal ja es va considerar al començament de la dècada dels vuitanta, per tal de fer possible la connexió entre dos pols importants –un d'històric i capital del departament, Saint-Denis, i l'altre, centre administratiu, Bobigny– tot travessant els centres antic i nou de La Courneuve. Al mateix temps, calia que s'articulés satisfactòriament amb els altres mitjans de transport metropolitans, és a dir, les línies fèrries radials i una vintena de línies d’autobús. La previsió era que l’operació assegurés un trànsit de l’ordre de 55.000 usuaris per dia.La nova línia de transport, doncs, havia de reforçar l’únic eix transversal important de la banlieue nord de París, la RN-186, tot transformant-lo d’eix viari per a automòbils a eix de comunicació intermunicipal. Aviat es veié que el tramvia es configurava com un mitjà de transport eficaç que assegurava, més que no pas altres mitjans, un bon nivell de servei, un bon rendiment financer i energètic, i una bona inserció ambiental que es tradueix en absència de pol·lució i de soroll. Però, sobretot, s’hi reconegué un efecte d’eix estructurador de la zona per on transcorre, fet que permetia integrar-lo completament en el teixit urbà, al mateix temps que el requalificava.
Descripció
La línia del tramvia transcorre al llarg de més de 5 km per la carretera nacional RN-186, i durant la resta del recorregut per vies departamentals i comunals. Travessa quatre municipis: Saint-Denis, La Courneuve, Drancy i Bobigny. Ha canviat decididament la funció del viari existent en adoptar una nova secció que privilegia l'espai del tramvia en detriment del de l’automòbil, i reserva també un espai per al vianant.En el conjunt del projecte, ha estat fonamental el treball de condicionament paisatgístic sobre la infraestructura. Aquest treball es basa en l’establiment d’un sistema coherent i continu, denominat pels arquitectes i paisatgistes de l’obra "les tres línies": el tractament dels sòls, que utilitza els materials i els elements convencionals de la urbanització per separar clarament els usos; la plantació d’arbres d’alineació, i l’adopció d’una línia de mobiliari urbà especialment dissenyada per al tramvia. En alguns trams del recorregut s’han convertit àmplies àrees en zones de vianants, així com també s’ha tret de l’aïllament en què es trobava el gran complex dels 4.000 de la Courneuve, habitatge social construït als anys seixanta.
Valoració
Després de 54 anys d'absència, el tramvia torna a recórrer la perifèria parisenca. El cost de construcció, quatre vegades menor que el del metro, la implantació en un lloc reservat, i les qualitats a l'hora de posar en relació barris i sectors fins ara oblidats i desagregats en fan un mitjà de transport excel·lent en una zona urbana densa com és la de la Seine Saint-Denis. A més, les previsions en nombre d'usuaris s'han acomplert i, fet encara més important, ha demostrat que una infraestructura de transport pot ser una mitjà eficaç de valoració del medi urbà; en tot cas, ha fet realitat el primer i veritable "gran bulevard" de la perifèria nord de París.[Darrera actualització: 02/05/2018]
