Estat previ
Com tantes altres ciutats europees, Estrasburg tenia un centre ciutat envaït per la circulació rodada. Al començament del 1992 només a la plaça Kléber hi circulaven uns 50.000 automòbils dia i l'indret havia perdut la seva vocació de lloc de relació i trobada dels ciutadans. La plaça de la Gare es convertí en un ample bulevard amb quatre vies de circulació, que fragmentava la que havia estat la plaça més gran en superfície de la ciutat. Els barris de la perifèria, com els de la zona Hautepierre-Cronenbourg, caracteritzats per les grans operacions residencials dels anys seixanta i setanta, es veien travessats per carreteres que els vianants havien de creuar pels passos elevats.Objecte de la intervenció
El 1989 la Comunitat urbana d'Estrasburg decidí portar a terme la primera línia de tramvia, dins una clara política de promoció del transport públic. Però reintroduir aquest mitjà de transport a la ciutat, atesa l'envergadura dels treballs que comportà, fou una molt bona ocasió per redissenyar el teixit urbà. Al llarg de 12.5 km de recorregut el tramvia serví per reestructurar l'espai del carrer, i també les diferents places que havia de travessar. Al mateix temps, va ser considerat un factor de cohesió social, en la mesura que es volia acostar sectors perifèrics de forta densitat de població al centre de la ciutat.Descripció
La primera secció del tramvia recorre el sector d'Hautepierre a Cronenbourg on l’actuació s’ha basat en la reducció del viari a la meitat de la seva capacitat, fet que l’ha transformat en un carrer amb voreres i passos a nivell, per on el tramvia discorre sobre un sòl de gespa. Paral·lelament al projecte del tramvia, el barri d’Hautepierre va ser objecte d’un concurs d’urbanisme adreçat a renovar-lo.Al centre de la ciutat l’extensió notable dels sectors per a vianants (2,8 ha) va comportar la completa conversió en àrea de vianants de la plaça Kléber, al cor d’Estrasburg, i els espais adjacents, a partir d’un tractament acurat del paviment, de la plantació d’arbres i d’un nou mobiliari urbà. La reestructuració de la plaça de la Gare ha servit per tornar-li la seva identitat com a porta d’entrada a la ciutat i lloc de confluència dens on transiten diversos mitjans de desplaçament. L’estació del tramvia s’ha implantat sota el nivell de la plaça, de la qual rep la llum natural a través d’un sòl transparent. Gràcies a la modificació de la circulació d’automòbils, s’ha creat a la superfície una àmplia zona de vianants.
L’última secció del recorregut del tramvia , al sud de la ciutat, ha servit per remodelar l’avinguda Colmar, que presentava tots els ingredients d’un paisatge desestructurat: una entrada de ciutat amb una zona industrial de començament de segle camí de convertir-se a activitats terciàries, i un barri residencial. L’estratègia, en aquest cas, ha consistit a privilegiar la façana urbana a partir de construir una rigorosa secció d’avinguda, amb dues calçades per a la circulació separades per un ampli espai central reservat al tramvia i quatre línies d’arbres.
Valoració
A Estrasburg s'ha aplicat d'una manera convincent la capacitat del tramvia per millorar i retrobar les qualitats dels espais públics de les ciutats. Gràcies a un mitjà de transport de llarga tradició però modernitzat, s'ha aconseguit reequilibrar els espais del centre urbà en favor dels vianants i de les bicicletes, i transformar les carreteres de la perifèria en eixos urbans. Amb l'operació del tramvia, es tracta de conferir a la ciutat de la perifèria el respecte pels llocs, la qualitat i el manteniment dels espais del qual tot sovint només ha gaudit el centre ciutat. La millora dels espais públics forma part d'un procés, molt més complex, que pretén augmentar la qualitat de vida de zones amb greus problemes socials.[Darrera actualització: 02/05/2018]
