Estat previ

Després de la reunificació alemanya, Berlín mostrà amb nitidesa una realitat urbana ben diferenciada. A la part oriental, grans conjunts de residència massiva, uns 273.000 habitatges, allotjaven el 20% de la població, mentre que només el 6% dels habitants de Berlín occidental residien en aquesta mena d'edificis. Durant cinquanta anys la política de la RDA en matèria d'habitatge havia estat adreçada a la construcció a gran escala d’edificacions fetes amb plafons prefabricats de formigó per tal de resoldre els problemes d’allotjament de grans masses de població i oferir habitatges molt assequibles, en una clara operació de conquesta de la perifèria de les grans ciutats.

La ciutat de Hellersdorf és un sector de construccions noves edificat a la perifèria nord-est de Berlín a partir de 1985 sobre antics terrenys agrícoles, el qual no havia estat finalitzat quan va caure el mur. S’hi preveia un programa de 60.000 habitatges, dels quals s’edificaren 45.000. L’activitat constructora es concentrà en l’aixecament dels habitatges, però per causa dels problemes econòmics, algunes infraestructures i altres equipaments públics van quedar oblidats. La urbanització de l’espai públic estava per fer, com en molts altres conjunts de residència, i els terrenys entre blocs eren espais intermedis indefinits on una vegetació pobra va anar cobrint els llocs que havien de ser equipaments i espais d’ús comú. Poc temps després de la seva edificació, els blocs prefabricats de formigó presentaven ja signes de deteriorament importants. Al mateix temps i a conseqüència del canvi de sistema politicoeconòmic, el teixit social resident als grans conjunts es va veure afectat per un augment creixent de les taxes de desocupació i la precarització de les classes mitjanes.

Descripció

La mesura més extensa, pel que fa a superfície, i la més notable per a la imatge externa de tot el conjunt residencial, la constitueixen les plantacions d'arbres en espais públics que van tenir lloc entre 1990 i 1995. Concretament, es van crear jardins davant dels blocs i franges verdes amb arbres i arbustos entre la vorera i el carrer. En total, es plantaren uns 3.600 arbres sobre una superfície de 62.000 m2, s’instal·laren uns 55.000 m2 de jardins davanters i, al mateix temps, es portà a terme un programa de cobriment vegetal de les façanes

Dins els patis d’illa, entre 1993 i 1995 es portà a terme un programa específic de zones de joc i espais per jugar-hi a pilota, atès que pel que fa a la població, Hellersdorf és el districte més jove de la ciutat (una tercera part de la població hi té menys de 18 anys). La intenció ha estat eliminar els dèficits que patien els patis d’illa i crear una oferta de jocs atractiva i temàticament diversa per a diferents edats. En concret, s’hi han renovat dotze terrenys de futbol i construït un total de vint-i-cinc terrenys de joc. Aquesta oferta és una mesura independent que no substitueix les millores més àmplies que s’estan iniciant sobre l’entorn residencial. D’aquesta manera es pot cobrir la palesa necessitat d’una oferta de joc immediata, i no esperar que les condicions financeres generals permetin la intervenció global als patis interiors.

Amb l’objecte de desenvolupar una actuació urbanística homogènia i continuada en tot el conjunt residencial i alhora individualitzada per sectors, el conjunt es dividí en 18 grups residencials o barris, als quals, a més de l’extensió dels espais verds i les zones de joc, s’han creat espais de centralitat on s’ha portat a terme el disseny de diferents places a l’escala d’una plaça de ciutat petita o de barri. Com a exemples d’actuació en grups residencials cal destacar el de Leipziger Tor, Dresdner Viertel i Stollberger Strabe. I, com a exemple de creació d’un espai multifuncional, cal esmentar la intervenció en el Boulevard Kastanienallee, una veritable avinguda amb funcions de carrer residencial i comercial dotada de tots aquells elements que es demanen a un espai públic (zones de descans, terrenys de joc, espai enjardinats i accessos a les galeries comercials).