Estat previ
Quan es va projectar el barri Bežigrajski dvor a la ciutat de Ljubljana el 1994, es van enderrocar unes casernes antigues per construir-hi una zona residencial i comercial. La resta de la parcel·la estava destinada a un edifici de l’administració estatal que mai va obtenir llicència de construcció. D’aquesta manera, abans de la intervenció, el lloc era un solar descuidat similar a un cràter a prop del centre de Ljubljana. La fossa havia estat envoltada d’una tanca i els vianants amb prou feines podien veure què s’hi amagava. El Ministeri de Justícia, propietari del solar de divuit mil metres quadrats, havia rebut queixes dels veïns pel seu estat d’abandonament, convertit en un niu de rates i mosquits. El Ministeri va acceptar reutilitzar temporalment el solar, i el 2020 es va firmar un contracte de gestió gratuïta de quatre mil metres quadrats per dos anys.
Per primera vegada en vint-i-sis anys, aquesta zona tancada i oculta es va fer visible al gran públic
Objecte de la intervenció
Krater es va crear per restaurar i reutilitzar temporalment el solar abandonat. Format per un equip de professionals de diverses disciplines —dissenyadors, ecologistes, permacultors i arquitectes, que formaven la comunitat Krater—, el col·lectiu va centrar els seus esforços en recuperar el lloc amb l’objectiu d’establir un espai de producció dirigit per activistes ecosocials per a la comunitat. A la vegada que es produïen materials ambientalment conscients, es promovien pràctiques que convidessin les comunitats urbanes a conèixer el medi ambient i la feina dels grups implicats
Descripció
Es va dur a terme una restauració paisatgística preliminar i es van instal·lar tres unitats mòbils de producció —dos tallers de fusta i fibra i un MycoLab— que serveixen de marc per ampliar la percepció dels ciutadans sobre el que significa conviure amb la natura. Era crucial que les unitats de producció fossin mòbils per poder-les reubicar un cop es reiniciés la construcció del lloc i que, a més, estiguessin construïdes amb materials reciclats. Els dissenys es van basar en les condicions del microclima del lloc (assolellades, humitat) i es van adaptar als usos específics (per exemple, l’hivernacle del projecte Santuari de plantes abandonades necessita més humitat que altres unitats). Juntament amb les unitats mòbils de producció, també s’han dissenyat diferents infraestructures per a les necessitats de la comunitat: un espai comú que compta amb un pati cobert, una cuina, un espai d’emmagatzematge d’argila, una àrea de processament de biomassa, lavabos, un viver de carpes daurades, jardins, un rusc, un hotel d’insectes i gabials.
Valoració
Krater convida els seus visitats a aprendre habilitats d’autoorganització, autoproveïment i a adquirir coneixements basats en l’ecologia local. Aquest nou ecosistema ofereix exemples de com dissenyar reserves resistents al clima en entorns urbans que poden millorar la vida dels humans i els no humans.
A causa de la percepció que es té dels ecosistemes com el de Krater com si fossin natures degradades, sovint s’ignora com d’importants poden arribar a ser des del punt de vista de la biodiversitat, ja que redueixen els efectes del sobreescalfament urbà, el soroll i la contaminació de l’aire. Aquest solar, vist en el passat com una font de problemes per a la comunitat, va passar a ser una font de noves possibilitats per als residents locals.
Els tallers permeten el processament de plantes invasores, fongs, argila i materials de rebuig orgànics, a la vegada que proporcionen un espai i les eines per a la producció simple d’objectes útils amb una baixa emissió de gasos d’efecte hivernacle.
[Darrera actualització: 15/11/2022]
