Estat previ
Amb motiu del Campionat Europeu de Futbol (UEFA) del 2012, Polònia va edificar tres nous estadis. Després del de Varsòvia, el més gran d’ells és l’Estadi Municipal de Breslau (Stadion Miejskiwe Wrocławiu), amb una capacitat per a més de quaranta mil espectadors. Inaugurat al setembre del 2011, està situat al districte occidental de Pilczyce, una àrea perifèrica molt afligida per la dispersió urbana. Al costat sud del coliseu, hi ha un encreuament d’infraestructures on convergeixen dues autopistes, el ferrocarril i una línia de tramvia. Llevat dels dies de partit, quan els aficionats hi aflueixen en massa i amb rebombori, normalment és un «no lloc» que flota enmig d’un paisatge inhòspit, dominat pel trànsit, els matolls i les torres d’alta tensió.Objecte de la intervenció
L’any 2008, mentre es construïa l’estadi, una empresa municipal dedicada al desenvolupament d’infraestructures de mobilitat va convocar un concurs públic per construir la nova estació de Warciańska, que havia de funcionar com un intercanviador multimodal entre l’automòbil, el ferrocarril i el tramvia. L’edifici suposava una inversió de més de dotze milions d’euros. A més de facilitar diàriament la connexió entre els diferents modes de transport, en moments puntuals havia de ser capaç d’acollir grans fluxos de gent i de guiar-los amb claredat cap a les portes de l’estadi. També es volia que fundés una fita reconeixedora que no passés desapercebuda en un context de grans infraestructures pesades.Descripció
La nova estació de l’Estadi Municipal té una superfície de 24.000 metres quadrats distribuïts en dos nivells. De forma allargassada, ressegueix la directriu del tramvia, situat al pis superior, i salta per sobre del ferrocarril, situat arran de terra. Les andanes del tren estan al mateix nivell que l’aparcament i els carrils d’espera d’automòbils. Des d’aquí, un nucli d’ascensors i diverses escales pugen fins al pis on hi ha les andanes del tramvia, on també hi ha una àmplia rampa que condueix els passatgers cap a l’estadi.Cap dels dos nivells no consta d’envidraments ni sistemes d’aire condicionat; són, de fet, porxos oberts a l’exterior. Al costat sud, dues pantalles verticals de formigó armat es pleguen per sobre de la planta del tramvia tot formant una visera horitzontal que l’aixopluga del sol i la pluja. El costat nord, en canvi, està lliure d’obstacles visuals perquè l’estadi es vegi clarament des de l’estació. Tan sols una sèrie de pilars fins, cilíndrics i metàl•lics suporta en aquest costat la coberta de formigó, les vores de la qual es projecten formant agosarats voladissos.
Valoració
L’objectiu de fundar una fita visual en un paisatge fet de grans i pesades estructures ha estat assolit. Des de la llunyania, l’estació de l’Estadi Municipal sembla una forma viva que ha parasitat el viaducte del tramvia i pretén saltar-se les barreres que li interposa la resta d’infraestructures. També hi ha quelcom de papiroflèxia en el seu volum gràcil, gairebé preparat per enlairar-se a la propera ventada. Aquesta aparent lleugeresa és fruit, sens dubte, d’una geometria trencadora, feta de plans retallats que esclaten a la confluència de múltiples vies obliqües. Però també, i sobretot, d’una sàvia decisió que recull la tradició de les estacions antigues: mantenir la condició d’edifici obert i renunciar a envidraments costosos i climatitzacions insostenibles. David Bravo[Darrera actualització: 19/05/2023]
