Estat previ
El 1950, la creixent demanda de carbó va motivar la creació de la ciutat de Velenje per allotjar-hi els treballadors d’una explotació minera situada a l’est d’Eslovènia. Els futurs residents van participar de manera voluntària en la construcció dels edificis i de les infraestructures bàsiques. Les autoritats socialistes van presentar el projecte del nou creixement urbà com un espai ple de sol i aire, ideat per compensar uns miners que passaven la meitat del dia sota terra. En realitat, seguia la pauta dels típics polígons residencials de la modernitat, formats per blocs repetitius i intersticis massa extensos i inhòspits.Vint anys més tard, es repetia el mateix error al cor de Gorica, el segon barri més gran de la ciutat. Aquí hi havia una esplanada circular, envoltada per sis blocs residencials i concebuda com una zona d’esbarjo a l’aire lliure. Però, al cap de quatre dècades, la manca d’ús i de manteniment l’havia convertit en un espai inhòspit i deteriorat.
Objecte de la intervenció
L’any 2012, aquesta esplanada de poc més de tres mil metres quadrats va ser escollida per desenvolupar-hi una prova pilot emmarcada en el programa «ReNewTown», que pretén implicar els ciutadans en la renovació dels seus barris. L’ajuntament, que volia recuperar l’esperit fundacional de Velenje, va convocar els habitants perquè participessin voluntàriament en les feines de renovació de l’espai. A banda de les hores de treball gratuït, la intervenció va comptar amb una inversió de gairebé cent mil euros, aportats per la Unió Europea i un seguit d’espònsors privats.Descripció
L’obra es va programar en tres fases consecutives. Primer es prepararia el terreny fent ús de maquinària pesada; a continuació, una sèrie d’operacions manuals anirien a càrrec d’una brigada de veïns voluntaris, que, en lloc de dormir a casa seva, acamparia en un prat proper. Finalment, s’instal•laria nou equipament lúdic i es plantaria vegetació. Abans de començar l’obra, els veïns van fer un pla de manteniment de l’espai i es van comprometre a fer-se’n càrrec un cop enllestida la reforma.L’excessiva amplitud de l’esplanada s’ha compensat subdividint-la en tres àmbits diferenciats: una àrea de jocs infantils, una zona recreativa i un espai de trobada. Petits monticles coberts de gespa separen els tres àmbits i en preserven la intimitat. Una sendera de grava els connecta amb les entrades als edificis del voltant. A les vores de la sendera, s’han instal•lat bancs de formigó amb seients de fusta. També s’hi han afegit uns quants arbres, que reforcen la separació entre les diferents zones i s’hi an plantat herbes que puguin ser usades pels veïns.
Valoració
L’estratègia d’implicar veïns com a obrers voluntaris ha servit per cohesionar una comunitat multicultural formada per eslovens, bosnians, croats, serbis i romanesos. L’acampada va reforçar aquest efecte i les ofrenes de cafè i pastissos per part de veïns no implicats directament en l’obra el van estendre més enllà del grup de treballadors.El fet d’haver transformat l’espai amb les seves pròpies mans i de fer-se càrrec del seu manteniment motiva que els usuaris se’l sentin més seu i que l’utilitzin amb més intensitat. Atès l’èxit de l’experiència, altres barris de Velenje ja s’han mostrat interessats a organitzar iniciatives similars.
David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
