Estat previ
Des de l’any 2001, Copenhaguen està desenvolupant el nou districte de Ørestad a l’illa d’Amager, al sud de la capital danesa. El creixement segueix un esquema lineal vertebrat per un canal preexistent i per una nova línia de metro que transcorre sobre un viaducte elevat. Ja compta amb més de 8.500 residents i 12.000 treballadors i es calcula que, d’aquí a dues o tres dècades, tindrà 20.000 habitants, igual nombre d’estudiants i s’hi hauran creat gairebé 80.000 llocs de treball.No obstant això, tal com s’esdevé a la majoria de desenvolupaments urbans de nova planta, Ørestad encara té el repte d’omplir d’activitat i sentits els seus espais públics. El mateix bulevard de Sivegaden, que discorre paral·lel a la riba oriental del canal, tenia una aparença excessivament àmplia i inhòspita, efecte multiplicat per la intensitat del trànsit rodat i per la monumentalitat i duresa dels seus edificis, d’acer, vidre i formigó.
Objecte de la intervenció
Les dimensions gegantines de l’espai i la manca d’una pàtina acumulada pel pas del temps reclamaven la fundació de llocs acollidors i d’escala humana. Amb aquesta finalitat, es va convocar un concurs públic dotat amb un pressupost de més de mig milió d’euros. Abans, però, i aprofitant l’alt grau d’implicació dels residents en el desenvolupament de Ørestad, es va celebrar una consulta ciutadana per recollir-ne les necessitats i els desitjos. Així va quedar clar que calien més connexions entre les dues ribes del canal, que es podia treure més profit de l’aixopluc que ofereix el viaducte i que les possibilitats d’entrar en contacte amb l’aigua eren millorables. Els veïns volien més vegetació, bon enllumenat, proteccions contra el vent i, en definitiva, espais adients on diferents grups d’edat poguessin reunir-se a l’aire lliure.Descripció
El projecte que va guanyar el concurs s’anomenava «Les tres illes» (De tre øer, en danès), perquè plantejava la inserció de sengles plataformes flotants sobre les aigües del canal. Separades un centenar de metres entre si, cadascuna d’elles és diferent de les altres però totes tenen forma arrodonida i estan fetes de fusta. Les tres estan pensades per acollir diferents activitats a l’aire lliure. Entre les illes, sota la llosa del viaducte, s’han disposat pistes de petanca, roques escultòriques, petits jardins i àrees de joc.La plataforma més septentrional, anomenada «Ø01», ofereix un banc perimetral on fer pícnics. De directriu semicircular, està resseguit per una barana que fa de respatller i que interposa una pantalla de protecció contra el vent. El centre de la plataforma està buit, de manera que s’hi pot veure l’aigua del canal i els nenúfars que hi floten. Algunes casetes per a ocells i la vegetació aquàtica dels voltants volen fomentar la biodiversitat de flora i fauna.
L’illa central, anomenada «Ø02»,es troba davant d’un jardí públic i només és accessible des de la riba oriental. Disposa de diverses plataformes a nivell de l’aigua, que fan d’embarcadors a l’estiu i, a l’hivern, faciliten la sortida i l’arribada de patinadors sobre gel. També consta d’un escenari central, equipat amb seients, enllumenat i preses elèctriques per acollir concerts i actuacions.
L’illa «Ø03», a l’extrem sud, està davant de l’institut públic, l’escola primària i la biblioteca municipal. Per aquest motiu, està dirigida al joc i a l’aprenentatge. Presidida per una petita talaia que ofereix a la quitxalla vistes sobre el canal, consta de connexió Wi-Fi i d’armaris amb clau situats sota els bancs perquè l’escola desi estris de pesca i petites embarcacions inflables.
Valoració
Inaugurades al setembre del 2012, «Les tres illes» han tingut molt bona acollida entre el veïnat. La «Ø01» veu dia rere dia com la vegetació aquàtica es fa més frondosa i la biodiversitat va en augment. La «Ø02» ha acollit diversos concerts amb molt bona afluència de públic, i la «Ø03» està plena de canalla i jovent sempre que fa bon temps.Malgrat que part d’aquest èxit rau en l’especificitat de les seves formes i funcions, que s’adapten a les demandes expressades per la ciutadania, les tres plataformes comparteixen uns contorns arrodonits i la calidesa de la fusta. Això els confereix un parentesc unitari que les ajuda a destacar-se de la duresa freda i ortogonal del seu entorn. D’aquesta manera, a més de fundar llocs acollidors i apropiables, constitueixen fites icòniques a través de les quals el nou districte de Ørestad es reconeix a si mateix.
David Bravo
[Darrera actualització: 02/07/2021]
