Estat previ
L’estany d’IJ separa el districte d’Amsterdam-Noord de la resta de la ciutat i impedeix que hi arribi la xarxa de tramvies. Per aquest motiu, s’està prolongant la línia de metro nord-sud, que servirà aquesta zona residencial a partir del 2018. Les obres de la infraestructura han motivat el soterrament, set metres per sota la rasant, de l’autopista Nieuwe Leeuwarderweg. Això brinda l’oportunitat de fusionar tres zones verdes preexistents, abans separades per la via ràpida, i convertir-les en el Noorderpark, el nou parc central del districte. La casualitat ha volgut que, a l’entrada del parc, hi quedessin els dos porxos d’una gasolinera dels anys vuitanta. Havien estat simètricament disposats a banda i banda de l’autopista i van ser abandonats a conseqüència del soterrament. La previsió inicial era enderrocar-los.Objecte de la intervenció
Però algú es va adonar a temps que l’estranya simetria de les dues estructures fundava a l’entrada del parc una fita visible des de l’autopista. A més, els seus porxos oferien un sostre adient per aixoplugar-hi activitats culturals a l’aire lliure. Això va motivar que es desestimés la intenció inicial d’enderrocar-les i s’optés per salvar-les i convertir-les en una instal•lació artística i cultural. Es va trigar més d’un any a reunir els fons necessaris per restaurar-les, 380.000 € aportats pel districte d’Amsterdam-Noord, la Fundació de les Arts d’Amsterdam i la Fundació Mondrian. La declaració de la instal•lació com a obra d’art va permetre que la reforma no hagués d’estar subjecta al compliment de determinades normatives d’edificació.Descripció
Les estructures d’ambdós porxos van ser consolidades i es van pintar les seves cobertes. A les cabines de sota els porxos es van fixar tanques corredisses que les protegeixen d’actes vandàlics. Són d’acer daurat i estan fetes amb xapa perforada amb motius decoratius. També es van refer les instal•lacions elèctriques i es van substituir les finestres de les cabines. Com a paviment, es van disposar plaques de formigó que estenen una catifa de textura sofisticada sobre l’herba del parc. Al damunt, s’hi han disposat diferents elements de mobiliari urbà recuperats del pati d’una escola propera.Però la principal actuació va tenir lloc sota les lloses dels porxos, cadascuna d’elles de deu per quaranta metres. Es van instal•lar falsos sostres lluminosos que reprodueixen cels artificials. Cada fals sostre consta de seixanta panells tèxtils, fets amb la tela que s’acostuma a usar per als anuncis publicitaris i tallats amb diferents mides perquè encaixin amb l’estructura preexistent. Les teles estan retroil•luminades amb dispositius LED de diferents colors. A més, una sèrie de projectors banyen de llum el pla inferior del fals sostre. Tant els dispositius LED com els projectors estan sincronitzats a través d’un programa que genera vint animacions lluminoses diferents, cadascuna d’elles amb una durada de trenta minuts.
Valoració
Els dos porxos serveixen per aixoplugar diverses activitats culturals a l’aire lliure, com ara concerts i xerrades. De nit, esdevenen fites paisatgístiques que, visibles des de l’autopista, assenyalen l’entrada al Noorderpark. S’inspiren en les gasolineres americanes dels anys cinquanta i seixanta, temples de neó que van esdevenir tot un símbol de la modernitat i la puixança econòmica d’Occident.No obstant això, els valors que encarnen són ben diferents. La decisió de mantenir i reciclar les estructures, amb un cost equivalent al que hagués suposat enderrocar-les i gestionar-ne la runa, representa la superació d’una època en la qual les infraestructures de l’automòbil han estat dilapidant el territori de les perifèries urbanes amb construccions repetitives i sistemàtiques que uniformitzen qualsevol paisatge. Les animacions lluminoses del seu fals sostre converteixen aquest parell de porxos en una instància única, irrepetible, que funda un lloc particular i esdevé un símbol d’identitat per al districte d’Amsterdam-Noord.
David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
