Estat previ

No és casualitat que Shakespeare situés la llar del príncep Hamlet al castell de Kronborg, un dels edificis renaixentistes més rellevants del nord d’Europa. Durant segles, la seva posició a la riba occidental de l’estret d’Øresund va resultar estratègica perquè reportava quantiosos ingressos a la corona danesa, que usava el castell per cobrar una taxa a tots els vaixells que volien navegar entre el mar Bàltic i l’oceà Atlàntic. A mitjan segle XIX, quan va perdre aquesta funció de recaptació, el complex fortificat va esdevenir una drassana que contribuiria a fer de la indústria naviliera danesa una de les més importants del món. En prova d’aquest apogeu naval, l’interior del castell s’obriria al públic com a seu del Museu Marítim Danès a partir del 1923. No obstant això, al darrer quart del segle XX, la desindustrialització deixaria a la drassana de Kronborg un paisatge negligit i decadent. Hi destacava un dic sec que, en contradicció amb el seu propi nom, romania negat d’aigua com a símbol d’inactivitat. Mantenir-lo inundat era la manera de contrarestar l’empenta del terreny sobre els seus fatigats murs de contenció. Però aquesta concavitat majestuosa, negatiu d’un buc de vint-i-cinc metres de mànega i cent cinquanta d’eslora, va oferir l’oportunitat de traslladar el Museu Marítim Danès a partir de l’any 2000, quan la UNESCO va designar el castell renaixentista Patrimoni de la Humanitat i es va decidir buidar-lo per restituir els seus interiors originals.

Descripció

El nou Museu Marítim Danès ocupa un recinte rectangular excavat al voltant del dic sec preexistent, que s’ha buidat d’aigua i torna a lluir com una concavitat amb la forma del buc d’un vaixell. Els seus antics murs de contenció s’han alliberat, així, de la pressió de les terres adjacents i han esdevingut les façanes de l’equipament. La buidor del pati central només es veu interrompuda per la presència de tres naus suspeses que el recorren en ziga-zaga com ponts esbiaixats. La del costat oriental —on hi hauria la popa del vaixell— està alineada amb l’entrada del castell i la seva coberta plana permet als vianants travessar l’antic varador de banda a banda. Conté l’auditori del museu i té el terra molt inclinat per repenjar les seves grades. A les altres dues naus, també s’inclinen les cobertes, que són rampes amples, de pendent suau, per on els visitants accedeixen al museu. Un parell d’escales rectes baixen directament fins al terra del pati, que flueix de proa a popa, sense interrupcions, per sota de les naus suspeses. El dic sec és, doncs, un espai exterior del museu, obert a la circulació de tothom, on es poden celebrar actes públics com vetllades i concerts.