Estat previ
El Segundo Ensanche és el barri de traçat ortogonal amb què Pamplona es va estendre pel sud-est a principis del segle XX. El separa del nucli històric el carrer Vergel, que ressegueix el fossar de l’antiga muralla, motiu pel qual queda enclotat uns quatre metres respecte als teixits adjacents. Això, juntament amb la seva condició de via ràpida, ha fet que durant molts anys el carrer s’interposés com a barrera en el camí dels vianants que volien moure’s entre ambdós barris.Però, lluny de ser un lloc marginal, aquest tall de setanta metres d’amplada reuneix una sèrie de llocs rellevants. A la banda septentrional hi ha el Baluarte de Labrit, un bastió de muralla del segle XVI tradicionalment usat per jugar-hi a la pilota basca. Aquest costum motivaria que s’acabés construint al seu costat el Frontón Labrit, un edifici prou important dins el món d’aquest esport. Pel que fa a la banda sud, s’hi troba la plaça de toros de Pamplona i el parc de la Media Luna, situat dalt d’un talús natural que s’aboca sobre el riu Arga.
Objecte de la intervenció
L’Ajuntament de Pamplona té entre les seves prioritats l’eliminació de barreres arquitectòniques i la millora de l’accessibilitat en àrees que, com les muralles, combinen l’interès cultural amb la complexitat topogràfica. La ciutat fa dècades que obre pas a un camí de ronda que ressegueix el traçat de la fortificació. Aquest recorregut per a vianants, que ve del nord per la Ronda del Obispo Barbazán, quedava tallat pel carrer Vergel a l’alçada de la plaça de Santa María la Real, que corona el Baluarte de Labrit. És per això que, l’any 2010, el consistori va decidir destinar una partida de més d’un milió d’euros a promoure una intervenció que fes arribar la ronda fins al parc de la Media Luna.Descripció
La intervenció ha consistit en la construcció d’una passarel·la per a vianants que, amb setanta metres de llum, salva la barrera interposada pel carrer Vergel. L’extrem sud de la infraestructura reposa entre la plaça de toros i el parc de la Media Luna, des d’on es pot seguir caminant cap al Segundo Ensanche. Per la seva banda, l’extrem nord es bifurca en dos braços angulats en forma de Y que, a més de tenir un aspecte prou característic i de donar continuïtat al traçat d’un tram de muralla enderrocat, confereixen a l’estructura un millor comportament davant els esforços horitzontals.Un dels braços, alineat amb la resta del pont, és un tram d’escales que baixa fins al peu del Baluarte de Labrit, allà on antigament es jugava a pilota basca. L’altre, que manté el nivell del tauler però es desvia de la seva directriu, aterra sobre una terrassa del Frontón Labrit, a una cota que permet accedir fàcilment a la plaça de Santa María la Real. Des d’aquesta plaça, que ha estat renovada, s’accedeix a la Ronda del Obispo Barbazán per mitjà d’una nova rampa apta per a persones amb mobilitat reduïda.
La passarel·la és deliberadament parca en la paleta de materials per tal d’establir un balanç cromàtic amb la uniformitat de l’entorn emmurallat. Les seves baranes, que són les mateixes jàsseres estructurals, són d’acer patinable. Sota els passamans s’hi han instal·lat fluorescents per il·luminar de nit el tauler, que està recobert amb una tarima de fusta d’ipé. Els espais on es recolzen els seus extrems estan pavimentats amb lloses de pedra calcària de gran format, l’especejament de les quals respon a la inclinació del pont.
Valoració
La simplicitat de la nova passarel·la del Baluarte de Labrit aconsegueix conjugar l’optimització del seu comportament estructural i l’ús d’un llenguatge ben contemporani amb el màxim respecte per les preexistències històriques, sobre les quals es recolza amb delicadesa però sense por. Així s’ha pogut integrar en un punt delicat de la ciutat, entenent la seva complexitat i desfent la barrera que s’interposava als passejants de dos barris finalment relligats.David Bravo Bordas, arquitecte.
[Darrera actualització: 02/05/2018]
