Estat previ
A la riba europea del Bòsfor hi ha el municipi de Beşiktaş, un dels més diversos i bulliciosos de l’àrea metropolitana d’Istanbul. Tot i que petit, el seu mercat de peix és molt conegut, ja que fa més d’un segle que anima els carrers que l’envolten des d’una cruïlla amb forma de triangle i plena de populosos restaurants. Fins fa poc, el caracteritzava una coberta de teules, igualment triangular i sostinguda de manera ben imprecisa per un bosc de puntals metàl·lics que travessaven com volien les atrotinades parades de fusta. El deteriorament de l’estructura i la dubtosa salubritat de les instal·lacions no semblaven afectar la reputació i l’encant del mercat. Van caldre diverses sancions de les autoritats sanitàries perquè es comencés a notar com davallaven les vendes. En aquestes circumstàncies, els peixaters trobaven cada cop més dificultats per competir amb els centres comercials de l’extraradi, sens dubte més nets i potser de qualitat similar, però molt menys favorables a la qualitat de vida urbana.Objecte de la intervenció
L’any 2006, en un esforç per recuperar clients i millorar el seu espai de treball, els peixaters van deixar de banda la competència quotidiana i van fer pinya per reclamar a l’Ajuntament de Beşiktaş la reforma del mercat. Calia reconstruir el continent per conservar el contingut, que havia de reviscolar amb més força que mai sense necessitat de canviar d’ubicació o de model comercial. Com a bon mercat municipal, un cop reformat, l’espai tornaria a ser motor de dinamisme dels barris i punt d’atracció per a propis i estranys.Descripció
Igual que el seu predecessor, el nou mercat de peix de Beşiktaş és un porxo de planta triangular, forma que li permet ajustar-se com un guant al context que l’acull. Es tracta d’un triangle equilàter, constituït per una llosa horitzontal de formigó armat que només es recolza als seus tres vèrtexs. No ho fa per mitjà de pilars, ja que és ella mateixa la que es plega per arribar fins a terra i vessar-hi l’aigua que recull de la pluja. La llosa té un cantell considerable, de més de vuitanta centímetres de gruix, ja que ha de salvar llums d’uns vint-i-cinc metres als seus tres costats. L’absència de qualsevol mena de façana fa que aquests laterals siguin diàfans i que el mercat mantingui una relació molt estreta amb els carrers per a vianants que l’envolten i les plantes baixes dels edificis perimetrals.Dins el mercat, la concentració dels suports en tres únics punts té efectes alliberadors tant al terra com al sostre. Pel que fa al primer, permet optimitzar les necessitats programàtiques de la planta, salvant passadissos i parades d’interrupcions visuals o circulatòries. Això facilita l’organització de les seves sis peixateries, disposades sobre una trama hexagonal on cadascuna d’elles està alhora en contacte amb el perímetre i amb el centre del mercat. Pel que fa al sostre, el fet de ser diàfan, lliure de suports, dramatitza l’espai interior i li confereix una rotunditat unitària que contrasta, a uns cinc metres d’alçada, amb la fragmentació imbricada i laberíntica de l’activitat que aixopluga. Aquesta uniformitat, però, s’amenitza amb els rams de llums que pengen sobre les parades i amb l’òcul central que vessa llum zenital sobre la part més fosca del porxo.
Valoració
Al nou mercat de Beşiktaş s’hi conjuga la més rabiosa contemporaneïtat amb la continuïtat d’una tradició tan antiga com la mateixa ciutat. La primera actitud serveix per fundar un reclam icònic que atrau a Beşiktaş nous visitants de tot Istanbul. Vénen encuriosits per una geometria que resulta insòlita dins el seu context, però que no és arbitrària ni entotsolada, sinó que s’emmotlla al teixit que la conté. Encara més remarcable és la segona actitud, que, a diferència de tants altres espais comercials, nous o reformats, no gira l’esquena a la ciutat. Aquí el mercat sap renunciar a portes automàtiques, aires condicionats, escales mecàniques o aparcaments subterranis per mantenir-se fidel a la seva veritable essència, que no és altra que la d’una plaça pública coberta per un porxo. Un sostre cívic, un pal·li alt i ventilat que protegeix els queviures del sol i la pluja de manera bella i sostenible, afavorint el comerç de proximitat, la mobilitat lenta, la interacció social i l’activitat dels barris que l’envolten. Un arquetip d’espai públic que es troba a les arrels més profundes del fet urbà.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
