Estat previ
Els pronunciats meandres que descriu el riu Livenza al seu pas per Sacile encerclen un parell d’illes al bell mig de la vila. Sobre la més petita hi havia hagut el port fluvial per on arribaven la major part de les mercaderies, que acabaria convertint-se en la plaça del mercat a partir del segle XV, quan Sacile va ser annexionada a la República de Venècia.Coneguda com a Piazza del Popolo, és plena de palaus construïts per nobles i mercaders venecians. S’arrengleren a banda i banda de la seva planta, de perfil llarg i arquejat, sobre les generoses porxades que la recorren de punta a punta. Tan sols un dels palaus, ocupat per l’ajuntament, trenca la disciplina de la renglera nord per oferir a la plaça una cantonada viva. Vora l’aresta hi ha una columna exempta que assenyala el punt principal del mercat, un porxo de tres crugies d’amplada que hi ha just a sota del consistori. Als seus dos extrems, la Piazza del Popolo manté el contacte amb el riu a través de dues placetes menors. Al sud hi ha la Piazzetta sul Livenza, petit espai triangular, i al nord, la Piazzetta Manin, lleugerament més àmplia i de perfil rectangular.
Malgrat la seva centralitat i una fesomia que l’emparenta amb la tradició de les millors places italianes, la Piazza del Popolo estava en mal estat. El seu paviment estava cobert per una barroera capa d’asfalt que la desmereixia, la recorria un trànsit massa intens i els cotxes aparcats pertot arreu deixaven poc espai exclusiu per als vianants.
Objecte de la intervenció
L’any 1999, l’Ajuntament de Sacile va convocar un concurs per reformar la plaça i dotar-la de la dignitat que es mereixia. La proposta escollida es va haver de transformar diverses vegades al llarg de gairebé deu anys a causa dels canvis del color polític del consistori. Finalment, l’any 2008 es va aprovar una inversió de tres milions d’euros per executar el projecte definitiu, que proposava l’ennobliment del pla del terra.Descripció
La intervenció es va centrar en la pavimentació dels 3.500 metres quadrats de la Piazza del Popolo, alliberant el pla del terra i eludint afegir-hi elements superposats, com pals d’enllumenat o peces de mobiliari urbà. El paviment s’organitza en una composició tripartida definida per dues canals de recollida d’aigua que recorren la plaça des de l’extrem sud fins al nord. Defineixen una franja d’amplada constant que indica als vehicles que eventualment puguin travessar l’espai per on fer-ho. Els tres panys de paviment separats per les canals estan pavimentats amb peces de pedra traquita polida. Els travessen franges de granit gris d’Aurisina, més clares i perpendiculars a les canals de recollida. Del mateix granit són els empedrats de llambordes buixardades que hi ha sota les porxades, separats del paviment central per mitjà de dues canals perimetrals que recorren els peus de les façanes. Tot l’enllumenat de la plaça està fixat a les façanes, que queden banyades amb llum rasant.Al sud, la Piazzetta sul Livenza s’ha pavimentat amb llambordes i s’ha equipat amb bancs monolítics de pedra. Al nord, els mateixos bancs i un seguit de bol·lards metàl·lics protegeixen dels cotxes la Piazzetta Manin, que està pavimentada amb els mateixos materials que la plaça del mercat.
Valoració
Tan subtil com eficaç, la renovació de la Piazza del Popolo ha consistit en una operació de neteja que l’ha alliberat de qualsevol barrera física o obstacle visual. Ara, les seves nobles façanes llueixen amb esplendor i són molt més viables les activitats que hi poden dur a terme els vianants, com ara el mercat setmanal. Ho ha aconseguit, en silenci, una feina curosa sobre el pla del terra, domini per antonomàsia de l’espai públic, que ha reservat tota l’atenció cap al pla vertical i privat de les façanes.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
