Estat previ
Coneguda popularment com el Triangle de les Arts, la zona que s’estén entre el centre històric de Madrid i el parc del Retiro es caracteritza per la profusió de pinacoteques, fins al punt que constitueix una de les concentracions pictòriques més importants d’Europa. Els equipaments més rellevants del sector, que defineixen els vèrtex de l’esmentat triangle, són el Museu del Prado, el Centre d’Art Reina Sofía i el Museu Thyssen-Bornemisza. Des de l’any 2008, els acompanya el CaixaForum, una sala d’exposicions sense finalitat de lucre i promoguda per l’entitat bancària que li dóna nom.La creació del nou centre, fruit de la reforma i ampliació d’una antiga fàbrica tèxtil, va anar acompanyada de l’obertura de dues places adjacents que li serveixen com a espais vestibulars. Una d’elles és fruit de l’enderroc d’una gasolinera, fet que explica la molesta aparició d’una mitgera cega que no afavoria gens la seva aparença. El problema es va resoldre amb una celebrada intervenció que va cobrir el parament vertical amb un tapís vegetal alimentat per un sistema de rec ocult. L’altre espai, inaugurat l’any 2007 i batejat com Plaza de las Letras, té un origen similar i per això patia un problema gairebé idèntic.
El seu buit es va originar l’any 2004, arran de l’incendi de la subestació elèctrica de Mediodía. El consegüent enderroc de les instal·lacions va deixar al descobert una altra mitgera cega. Es tractava de la testera d’una antiga nau industrial que havia contingut les anomenades Serrerías Belgas i que actualment està sent rehabilitada per acollir la nova seu d’Intermediae. Aquest és un centre impulsat per l’Àrea de les Arts de l’Ajuntament de Madrid i dedicat a l’aplicació de la tecnologia digital a la creació artística. El mateix departament municipal va condicionar un espai al subsòl de la Plaza de las Letras per tal d’acollir el Medialab/Prado, un programa que anticipa l’Intermediae i que es dedica a l’exploració de les expressions artístiques relacionades amb la cultura digital. Quan es va urbanitzar la plaça, la testera de les Serrerías Belgas es va ocultar darrere d’un recobriment de planxes ondulades d’acer. Tot i que mitigava l’efecte molest de la mitgera, aquesta solució no deixava de tenir un caràcter merament provisional.
Objecte de la intervenció
El mateix any en què el CaixaForum va obrir les seves portes, l’Àrea de Govern de les Arts de l’Ajuntament de Madrid va promoure la implantació de la solució definitiva. La iniciativa volia treure el màxim partit de la visibilitat que té la mitgera, tant per la seva privilegiada situació en el si d’un districte tan vinculat al món de l’art com per la seva pròpia geometria, que constitueix un gran pla vertical, de perfil esglaonat i directament encarat amb l’edifici del CaixaForum. El programa Medialab/Prado es va encarregar de concebre-la, desenvolupar-la i omplir-la de continguts.Descripció
El resultat d’aquesta iniciativa va ser la conversió de la mitgera cega en una pantalla digital de gran format que ha rebut el nom de Led Action Façade. El parament vertical s’ha recobert amb una matriu regular de cons truncats d’alumini, cadascun dels quals funciona com un píxel de color, ja que conté tres díodes (LED) que emeten llum segons el model cromàtic RGB. La secció dels cons s’ha dissenyat de manera que el seu parament interior reflecteix la llum del focus emissor i amplifica la mida de cada píxel, que acaba tenint uns cinc centímetres de diàmetre.Aquest disseny permet disminuir notablement la quantitat de LED necessaris per cobrir una determinada superfície i, tot i que redueix la resolució de les imatges projectades a la pantalla, abarateix considerablement el cost de la instal·lació. Al capdavall han calgut 35.000 nòduls per cobrir una superfície de cent quaranta-quatre metres quadrats. A més, la independència física dels cons fa possible que, en lloc d’adoptar l’habitual perfil rectangular, la pantalla tingui un perímetre esglaonat que es correspon amb el de la mitgera que oculta. Quan la pantalla està apagada, el caràcter voluminós dels cons fa que presenti una textura rugosa i vibrant que la diferencia de qualsevol façana convencional. Està perfectament orientada cap al nord, de manera que no queda mai exposada a la insolació directa. A més, té la lluminositat suficient per funcionar durant el dia, tot i que és de nit quan ofereix imatges més contrastades i vives.
Des del moment de la seva instal·lació, el Medialab/Prado organitza contínuament tallers i seminaris on tant experts com usuaris casuals són convidats a explorar les seves possibilitats. Aquesta exploració s’estructura sobre dos eixos principals. Un d’ells està centrat en la producció de continguts de qualitat, amb interès públic i relacionats amb l’art, l’espai públic i les noves tecnologies. L’altre involucra individus i col·lectius en grups de treball que reflexionen sobre la producció d’aquests continguts, entenent-la com un procés obert i permanent que experimenta amb nous mètodes d’interacció i participació. Les aportacions poden ser continuades i estables, però també puntuals, periòdiques o anònimes.
Valoració
La Led Action Façade és la solució extraordinària d’un problema ordinari. Són freqüents i abundants les situacions en què la transformació permanent de la ciutat origina l’aparició de mitgeres cegues que enlletgeixen el paisatge urbà. En aquest cas, però, la forma com s’ha resolt aquesta situació ofereix tants avantatges col·laterals que el problema de partida queda relegat a un nivell gairebé anecdòtic. En efecte, més enllà del que oculta, la importància de la pantalla radica en el que mostra.Si bé es cert que cada cop és més habitual trobar dispositius similars a l’espai urbà, també ho és que gairebé sempre estan orientats a la difusió unidireccional de missatges de caràcter propagandístic o publicitari. La Led Action Façade, en canvi, és un suport interactiu que connecta l’espai públic virtual amb l’espai públic urbà. Aquesta connexió és força insòlita perquè l’accés dels individus a les formes de relació social que ofereixen les noves tecnologies té lloc normalment des de l’àmbit privat. Això impedeix que la capacitat d’accés a les xarxes digitals sigui equitativa i universal.
Tant com qualsevol pantalla privada connectada a Internet, la Led Action Façade pot difondre una gran varietat de continguts d’interès públic, ja tinguin un caràcter informatiu i reflexiu, com merament lúdic. La seva excepcionalitat radica en la capacitat de convocar tant els veïns del barri com els visitants del Triangle de les Arts per compartir un espai que promou la participació social, la interacció bidireccional i el sentit de pertinença a la comunitat d’una manera molt més explícita que la majoria dels espais públics convencionals.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
