Estat previ
La muralla que fins al 1856 envoltava Copenhaguen tenia quatre portals que coincidien amb els punts cardinals. Vora el portal occidental s’hi va estendre un barri anomenat Vesterbro (pont de l’oest) en al·lusió a la passarel·la que salvava el fossar de les muralles davant d’aquesta entrada. Des de llavors, Vesterbro va esdevenir un barri obrer, poblat d’indústries i d’infraestructures que servien tota la ciutat, com l’escorxador o el mercat central de carn. Durant la segona meitat del segle XX, el tancament progressiu de moltes d’aquestes instal·lacions va contribuir a l’augment de la degradació i la marginalitat del barri, que va acabar sent considerat a Copenhaguen com el centre de la prostitució i del tràfic de drogues.Durant els darrers anys, el barri ha combatut amb èxit aquesta reputació mitjançant una profunda transformació urbanística que hi ha inserit diversos atractius culturals i d’esbarjo, com teatres, sales d’exposicions, cafès i restaurants. No obstant això, la consegüent arribada de nous residents i visitants ha posat de manifest la presència d’antigues problemàtiques socials que abans passaven més desapercebudes. En un dia normal, es podien veure prop de tres centenars de toxicòmans consumint droga a l’aire lliure i cada setmana es recollien milers de xeringues del carrer.
L’any 2008, després d’un intens procés d’informació i debat que va durar més de tres anys, l’ajuntament de la capital danesa va decidir reformar dos dels edificis que havien integrat el desaparegut mercat central de carn per obrir-hi una narcosala, dependència sanitària d’ús públic on les persones que consumeixen drogues poden fer-ho sota supervisió professional i en condicions segures i higièniques. Obert l’any següent amb el nom de Dugnad, l’equipament donava a un pati d’illa de gairebé set-cents metres quadrats. Atès que no tenia un ús determinat i que estava ben connectat a la via pública, el pati era usat com a aparcament superficial i era freqüentat, des de molt abans de l’obertura de la narcosala, per consumidors de drogues. A més d’habitatges, l’espai estava envoltat per diversos cafès, un teatre, una sala d’exposicions i un centre d’ensenyament secundari.
Objecte de la intervenció
Paral·lelament a l’obertura de la narcosala Dugnad, l’ajuntament es va proposar dur a terme una renovació del pati. L’objectiu de la intervenció era donar una resposta franca i directa a la seva realitat de partida. Sense cap pretensió d’emmascarar-la o foragitar-la a un altre indret, volia comptar amb ella per infondre a l’espai una capacitat d’acolliment que pogués despertar un sentiment de pertinença a la comunitat. En última instància, el projecte es va imposar l’ambiciós repte de fundar un marc de convivència que tant pogués ser usat pels consumidors de drogues com per la resta de residents i usuaris del barri. Sota aquesta premissa, el projecte es va batejar amb el nom de «Plads til alle» (Espai per a tots).Descripció
L’any 2008, es va celebrar una sèrie de trobades amb els veïns per identificar i discutir els valors i els trets que havien de caracteritzar el nou espai. En va sorgir una llista de valors que comprenien la comunitat, la identitat, la seguretat, el voluntariat, el respecte i l’admiració. També una sèrie de trets com la variació, les opcions per seure, l’enllumenat, l’aixopluc, un escenari i una botiga. A partir d’aquesta sèrie inconnexa però suggestiva de trets i valors, es van elaborar tres propostes arquitectòniques que van ser públicament exposades a la pàgina web de la narcosala Dugnad. La pàgina permetia als visitants comentar, valorar i votar les propostes.Després d’expulsar el vehicle privat, la intervenció que va resultar escollida en aquest procés va consistir en la instal·lació de dotze elements de mobiliari urbà construïts amb llates de fusta de roure danès i capaços de ser desplaçats per conformar multitud de disposicions possibles dins el pati. Vuit d’aquests elements són mòduls escairats amb la mida i el pes adients perquè una persona els pugui moure lliurement. Si estan drets, tenen la forma d’un seient amb respatller, mentre que si estan ajaguts adopten la d’un banc raconer.
Els altres quatre elements, que tenen unes dimensions força superiors i només es poden desplaçar amb mitjans mecànics, també poden adoptar posicions diferents. Volen remetre a la idea del portal que dóna nom al barri i per això tenen forma de marcs quadrats, amb uns dos metres i mig de costat i una profunditat de vuitanta centímetres. Quan estan drets, el braç inferior del marc constitueix un banc flanquejat per dos brancals i aixoplugat pel braç superior. Quan estan ajaguts, generen quatre bancs que es miren entre si i promouen l’establiment de relacions socials. En aquesta posició, també es poden cobrir amb panells accessoris que els permeten constituir la base d’un escenari lleugerament elevat. De nit, l’enllumenat instal·lat a l’interior dels marcs emet llum que s’escola per entre les juntes de les seves llates.
Valoració
Difícilment l’arquitectura i l’urbanisme poden donar respostes satisfactòries als problemes d’higiene, seguretat i convivència que deriven del consum de drogues a l’espai públic. La resolució d’aquestes situacions correspon molt més directament a l’aplicació de polítiques socials i a la creació de serveis com la narcosala de Dugnad. Tot i així, sovint s’usa la renovació física d’un barri per emmascarar operacions de neteja que, en lloc de resoldre el problema, el traslladen a un altre lloc.Lluny d’aquesta hipocresia, «Plads til alle» és una intervenció franca i valenta, que aposta per mirar el problema de cara. Sense pretendre resoldre’l, es preocupa simplement per oferir als toxicòmans un espai acollidor i digne. Els seus mòduls de fusta han patit un gran nombre d’atacs vandàlics i no han aconseguit evitar que molta gent continuï rebutjant la presència dels seus usuaris. Alhora, però, ja han motivat l’elecció de diverses disposicions socialment consensuades i constitueixen una icona que dóna visibilitat al problema i el converteix en un tema de reflexió i debat.
David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
