Estat previ

Malgrat ser un dels majors temples gòtics d'Europa, des del segle XIX la catedral de Colònia es veu força afectada per la presència de la veïna Hauptbahnhof (Estació Central), un node del transport ferroviari nacional i internacional, de dimensions colossals, que allotja diàriament un flux de 250.000 passatgers. Just després de travessar el Rin per sobre el Hohenzollernbrücke, un pont metàl•lic que apunta directament cap al temple, el feix de vies que arriba a l'estació esquiva la catedral descrivint un arc força tancat i passant a escassos cinquanta metres de l'absis. La gran coberta que aixopluga les vies adopta una posició esbiaixada respecte els eixos principals del temple i fa que la Bhanhofvorplatz, la plaça que ambdós edificis comparteixen, adquireixi un perfil triangular i una cota notablement inferior a la de la catedral. Els bombardeigs aliats de la Segona Guerra Mundial van destruir gairebé tota l'estació i van alliberar momentàniament la catedral de la seva molesta veïna. Però, amb la urgència i la precipitació de la postguerra, es va desaprofitar l'oportunitat de reconstruir la Hauptbahnhof en uns terrenys disponibles més allunyats.

Inaugurada el 1957, l'estació reconstruïda no només va mantenir l'emplaçament de la seva predecessora, sinó que va ampliar les seves dimensions i va reduir la distància que la separava de la catedral. Per tal de fer arribar el trànsit rodat a la Hauptbahnhof, els anys setanta es va obrir la Trankgasse, una via subterrània amb diversos carrils de circulació que passava a menys de cinc metres dels fonaments de la catedral. Un pis per sota d'aquesta via encara es va obrir un túnel per fer-hi passar l'U-Bahn, el metro de la ciutat. El nivell del metro i el dels cotxes quedaven connectats amb l'estació a través d'un complex sistema de passadissos i escales mecàniques que estrenyien considerablement els espais. Tot plegat estava cobert per una plataforma que, des de la cota del portal septentrional del temple i a través d'un aparatós sistema de terrasses poligonals i escales esbiaixades, descendia fins al nivell de la Bhanhofvorplatz. Aquesta intervenció va acabar d'esborrar la topografia del promontori sobre el qual s'havia construït la catedral i el perfil que històricament havia caracteritzat el centre històric de la ciutat.

Descripció

La intervenció duta a terme va substituir l'aparatosa plataforma preexistent per una escalinata de setanta metres d'amplada que segueix la direcció de l'eix principal de la catedral. Els seus tres trams d'escala arrenquen des del portal nord del temple i s'afanyen a baixar fins al nivell de la Bhanhofvorplatz per permetre que aquesta guanyi una extensió considerable. Tant la plaça com l'escalinata s'han revestit amb un paviment de peces de granit que les fon en un sol cos i reforça la sensació de que el terra es plega per reproduir la topografia original del promontori.

De tant en tant, l'escalinata està solcada per passamans de bronze amb lluminàries incorporades que les il•luminen de nit. El flanc oriental de la plaça està ritmat per set grans pals d'enllumenat que acompanyen el recorregut entre l'estació i el temple. El sistema de passadissos subterranis i escales mecàniques que connectava l'estació amb els diferents nivells del subsòl s'ha substituït per un simple nucli d'ascensors que emergeix a la superfície tancant l'extrem occidental de l'escalinata i donant accés a les cotes del metro, la Bhanhofvorplatz i el portal de la catedral.